Els experts en contaminació de la Politècnica de València adverteixen: “Les decisions han d’anar encaminades a reduir el trànsit”

“La relació del trànsit amb la contaminació és directa, encara que variable en funció de les condicions meteorològiques, ja que, on hi ha més barreres i l’aire circula menys, les partícules es concentren més, però les emissions venen derivades principalment del trànsit, i per això les decisions que s’adopten per a reduir-les han d’anar encaminades a una reducció del trànsit”.

Així es pronuncien en declaracions a elDiario.es els professors José Vicente Oliver i Edgar Lorenzo, del grup d’investigació contra el canvi climàtic de l’Institut de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV), sobre l’informe de qualitat de l’aire que fa des de l’any 2017 juntament amb l’ONG Mesura, i més en concret sobre l’últim estudi fet l’any passat.

L’equip de govern de l’Ajuntament de València del PP i de Vox liderat per l’alcaldessa María José Catalá va anunciar que aplicaria una zona de baixes emissions (ZBE) de mínims que no suposaria restriccions de trànsit, “llevat que se superen els llindars de contaminació, cosa poc probable, ja que cap barri de València arriba als límits estipulats”, va dir el regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell.

L’informe fet per l’equip de la Politècnica, no obstant això, desmenteix rotundament aquesta afirmació i, a més, s’haurà de tindre en compte en la implementació de la ZBE, tal com es va aprovar en el ple passat amb els vots a favor del PSPV, que va proposar la moció, i de Compromís. L’equip de govern de dreta i d’extrema dreta va perdre aquesta votació perquè molts dels seus regidors i regidores, incloent-hi l’alcaldessa Catalá, es van absentar momentàniament de la sessió per a esmorzar.

Des del grup que lideren Oliver i Lorenzo afirmen que les dades demostren “clarament i amb el màxim rigor científic que no limitar l’accés a vehicles contaminants en la ZBE és precisament no implementar una ZBE, seguint els límits de contaminació establits per la Directiva 2008/50 de la Comissió Europea”, cosa que, a més, des del Ministeri de Transició Ecològica es va advertir que pot implicar la pèrdua de 10 milions d’euros en ajudes.

Sobre la base dels mesuraments duts a terme amb una xarxa de sensors de dosimetria passiva amb més de 600 unitats distribuïdes per tota la ciutat, a les dades oferides per les estacions fixes i a l’aplicació de sistemes de teledetecció satel·litària del programa Copernicus, juntament amb els models de la intensitat i la freqüència del trànsit rodat a València, es conclou que, després de la pandèmia, ja l’any 2021, es van tornar a superar els nivells de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la mateixa Directiva Europea: “La qualitat de l’aire va recuperar els nivells de contaminació previs a la pandèmia. Així doncs, un 40% de les ubicacions monitorades van superar els nivells fixats per Europa i l’OMS”.

Aquesta evolució de la contaminació atmosfèrica a València es confirma i demostra amb les últimes dades mitjanes obtingudes per a la totalitat de l’any 2022, que fins al 49% dels mesuraments fets van superar els límits fixats. Això implica que, hui dia, la població de 34 dels 70 barris monitorats viu en zones en què la qualitat de l’aire representa un risc seriós per a la salut. Així doncs, els barris amb més nivells de contaminació són la Ciutat Fallera, Torrefiel, la Roqueta, Arrancapins, Vara de Quart, Sant Isidre i la Fonteta de Sant Lluís, que fins i tot en alguns casos doblen els límits tolerats.

En el cas del port de València, tant Oliver com Lorenzo expliquen que els nivells de contaminació “es reflecteixen quan el vent bufa de llevant, és a dir, de la mar cap a la ciutat” i afigen que “la influència del port és una qüestió que sí que s’abordarà de manera detallada en els pròxims mesos i de manera independent al trànsit rodat”.

Segons el professor Oliver i sobre la base de tots els resultats obtinguts i analitzats pel grup d’investigació que dirigeix, “el trànsit és la principal font d’emissió de gasos i partícules contaminants a la nostra ciutat, per la qual cosa les ZBE només poden ser efectives per a la millora de la qualitat de l’aire i, per tant, per a la salut de la ciutadania, si es limita l’accés i el nombre de vehicles en les zones més saturades i contaminades”.

Els investigadors posen l’accent en la importància d’aplicar mesures d’àmbit metropolità, ja que els nivells de contaminació més alts es donen en les entrades i les eixides de la ciutat i les vies d’alta densitat de trànsit: “Sobre la implantació de la ZBE hi ha molt de soroll, però es poden aplicar moltes mesures en les zones amb més problemes de contaminació, com potenciar el transport públic, els carrils bici. En qualsevol cas, la solució global passa per una estratègia de mobilitat metropolitana, ja que els accessos a la ciutat són un dels problemes. Es veu molt clar en la pista d’Ademús, on cada dia es desplaça amb cotxe molta gent al polígon de la Font del Gerro per falta d’alternatives de mobilitat sostenible”.