Els impulsors de l’ampliació del port de València, de perfil després de l’estudi que diu que s’ha menjat la meitat de les platges del sud

Tres dies després que la Universitat de València haja fet públic un estudi que conclou que les platges del Parc Natural de l’Albufera han perdut en 30 anys el 70% de les seues esplanades d’arena i que després de la construcció el 2012 del dic de recer de l’ampliació nord es va perdre més del 50%, cap representant polític de les institucions que han impulsat o defensat recentment l’aprovació del polèmic projecte s’ha pronunciat sobre aquest tema, ni en les seues compareixences ni a través de les seues xarxes socials.

Mutisme absolut davant un informe que no fa sinó advertir del que pot esdevindre en el futur si no s’apliquen mesures urgents de rehabilitació, això és, la pèrdua efectiva de les platges de Pinedo, la Garrofera i el Saler, cosa que implicaria un risc greu per al llac de l’Albufera. I tot això quan València acaba d’iniciar la seua marxa com a capital verda europea amb gran protagonisme de l’alcaldessa de València, María José Catalá, una de les personalitats que no n’ha fet cap menció. Tampoc el president de Govern valencià, Carlos Mazón i el ministre de Transports, Óscar Puente, que van brindar en el port de València per la nova expansió portuària.

Davant aquest silenci i tenint en compte la gravetat del que recull aquest estudi signat pels investigadors Juan Soria i Juan Víctor Molber, i per la investigadora Rebeca Pérez, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV), publicat el 2 de gener passat en la revista Urban Science, des d’elDiario.es se n’ha demanat una valoració a l’Autoritat Portuària de València (APV), al Ministeri de Transició Ecològica, a la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori i a la delegació de Platges de l’Ajuntament de València.

En aquest sentit, fonts de la delegació municipal que dirigeix Mónica Gil (Vox) han assegurat que, després de tindre coneixement de l’informe que es va sol·licitar a la Universitat i que en aquests moments ja està estudiant-se, fins que no concloga aquesta anàlisi no es podrà emetre una valoració.

Per part seua, des de la Conselleria de Medi Ambient que gestiona Salomé Pradas (PP), el director general de Costes, Vicente Mus, ha comentat que el document “té el valor, perquè posa xifres a una cosa que es detecta des de l’any 2012 i que recullen diversos informes i és que la línia de costa des de València fins a Dénia està en regressió, per la qual cosa urgeix prendre mesures de compensació”.

Mus ha recordat que “des de l’any 2015 hi ha pendents en el Govern central 31 projectes de regeneració de platges entre tots dos municipis” que estan a l’espera de la declaració d’impacte ambiental de l’extracció d’arena del banc submarí que hi ha a la costa de Cullera, del qual ja es va extraure material per a ampliar les platges al sud del port de València, objecte de l’estudi.

Preguntat si, d’acord amb l’informe, resulta incompatible ampliar el port amb el bon manteniment de les platges, Mus va negar aquest extrem: “Tots sabem que els ports afecten la dinàmica litoral, però no podem llevar-los. Qualsevol actuació requereix mesures correctores i, per tant, totes dues coses són compatibles, mantindre un port viu i fort i protegir les platges”.

Per part seua, des de l’APV es van limitar a afirmar que “el Port sempre treballa des de la legalitat més estricta i té ja diferents informes sobre l’evolució de les platges en la pàgina web signats pels professors de la Universitat Politècnica José Sierra i Vicent Esteban Chapapría”.

Com ha informat aquest diari, el document conclou que la superfície de les platges de Pinedo, el Saler i la Garrofera ha passat de tindre 170 hectàrees d’arena en la dècada dels 90 a 43 el 2022, cosa que suposa la pèrdua d’un 70% en 30 anys.

Les imatges aèries en què es basa l’estudi mostren que, des del 2013 fins al 2022, a conseqüència de l’efecte de l’ampliació nord del port i la reducció de les activitats de rehabilitació en l’àrea, es va produir una reducció de 90 hectàrees d’arena aproximadament, és a dir, en nou anys es va perdre quasi la meitat de la superfície d’aquestes platges, tot i que fins ara l’APV sempre havia negat impactes addiciones causats pel dic de recer esmentat.

En concret indica que, “malgrat mantindre una àrea relativament estable entre el 1999 (el començament de la recuperació) i el 2013, hi ha hagut una forta disminució a causa de les obres en curs en el port amb finalitats econòmiques, com la seu del circuit urbà de Fórmula 1 i la Copa de l’Amèrica”.

Segons afirma, “les platges d’aquest estudi són hàbitat d’ocells i tortugues, espècies que es veuen greument afectades per un mal maneig” que pot portar “a la degradació dels hàbitats d’implantació dels ocells de platja i, en conseqüència, reduir l’èxit reproductiu d’aquestes espècies” i afig: “Un risc addicional és la contaminació lumínica dels passejos marítims, o com en el cas de la platja de Pinedo, la il·luminació del port de València, que té un impacte negatiu en les cries de tortuga, ja que pot desorientar les tortugues nounades, allunyar-les de la mar i reduir-ne la supervivència”.

L’estudi assenyala que, “per a una recuperació completa i efectiva, seria imprescindible plantejar-se un canvi integral en l’ordenació i la gestió territorial de la zona” i en aquest sentit “la proposta d’un Pla d’Acció Territorial Litoral serà crucial per a garantir una planificació territorial adequada”. Aquest pla ha de reduir significativament “la pressió humana sobre el territori, limitar l’impacte de la massificació turística i considerar no sols aspectes socioeconòmics, sinó també consideracions ambientals, com a escenaris de canvi climàtic, biodiversitat i, sobretot, la participació activa de la comunitat local en el procés de presa de decisions”.