Els problemes legals per a exhumar a un genocida filonazi d’un cementeri espanyol

En els cementeris espanyols hi ha uns quants nazis enterrats. Després de la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va fer d’Espanya un país d’acolliment dels feixistes de cada territori. Els refugiats de Franco eren dictadors, generals o alts càrrecs dels règims filofeixistes d’Europa que van ser acollits en localitats menudes, dispersos pel territori, amb una identitat falsa.

A Carcaixent va viure durant 20 anys Vjekoslav Luburić, allí conegut com a don Vicent, el dirigent croat del camp de presoners de Jasenovac durant el conflicte bèl·lic. Luburić va pertànyer als “ústaixes” –rebels“ en serbocroat–, seguidors del dictador Ante Pavelić que van governar Croàcia i Bòsnia Hercegovina des d’abril del 1941 a maig del 1945 sota la protecció de Hitler i Mussolini, fins que els van desallotjar del poder les tropes de Tito i l’Exèrcit Roig. Es calcula que sota el seu mandat van morir assassinades centenars de milers de persones (entre serbis, jueus, gitanos i croats dissidents).

Amb el nom de don Vicent, bastant més fàcil de pronunciar, el lloctinent de Poglavnik –un neologisme que en serbocroata significa més o menys  “el cap de clan”, com anomenaven Pavelić– que va viatjar amb ell a Espanya, va muntar una impremta i va passar els seus dies al poble valencià fins que un enviat de Tito el va esborrar del mapa dels vius el 1969. No obstant això, al genocida li van posar una tomba en el cementeri municipal, una sepultura en primera línia sufragada per un individu d’origen croat que l’Ajuntament no ha aconseguit identificar.

La Conselleria de Memòria Democràtica ha començat una sèrie de reunions amb el consistori, liderat per Compromís, per a sospesar alternatives per a desenterrar al dirigent nazi. La situació, reconeix l’alcalde, és complicada des del punt de vista legal, ja que el panteó està pagat a perpetuïtat i el protegeixen diverses normatives. Segons han comentat el dirigent i el responsable de Memòria Democràtica, Ferran Puchades, l’Administració considera contactar amb l’ambaixada de Croàcia per veure si els seus dirigents volen fer-se càrrec de les restes o tenen cap normativa sobre crims de guerra. “Alemanya sí que ha actuat a Madrid retirant simbologia nazi”, recorda Puchades.

L’assumpte es complica atenent les lleis de memòria històrica i memória democràtica, que no fan referència als conflictes més enllà dels Pirineus, només a les víctimes de la Guerra Civil espanyola i de la repressió franquista. Els nazis i els feixistes de la resta d’Europa no es preveuen ni en la normativa valenciana ni en l’estatal, per la qual cosa no s’hi pot apel·lar per a l’exhumació del cadàver. A més, la tomba no té simbologia nazi ni dels “ústaixes”, només el seu nom i l’escut croat.

“Fa vint anys venia gent de fora a homenatjar el genocida. Des de llavors no tenim constància que s’haja repetit”, explica el primer edil, Paco Salom. L’alcalde manifesta que estan estudiant totes les alternatives possibles per a traure al dictador, encara que lamenta les possibles traves judicials. “És complicat”, postil·la.

A Carcaixent, alguns veïns no estan per la faena de desenterrar el dictador i argumenten que és una despesa innecessària o que era una persona integrada. Molts fins i tot dubten dels seus crims a Croàcia. Luburić va viure dues dècades en el municipi de la Ribera, va tindre quatre fills que van anar a l’escola municipal, es va muntar una impremta des de la qual malparlava sobre la Iugoslàvia de Tito i va fer uns quants amics. Segons explica el periodista Francesc Bayarri en el seu llibre Cita a Sarajevo, el genocida estava protegit pel rector del poble, un rector dels caputxins. Era, per a molts, un veí més.

De moment, ambdues administracions estudien diverses alternatives, entre les quals també estaria posar una placa explicativa sobre els orígens i les activitats del dictador.