Els nous models de família i el turisme reproductiu permeten a l’IVI València mantindre el creixement

El centre de València de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI) continua creixent en nombre de tractaments i en rendibilitat gràcies al turisme de reproducció, en què Espanya és referent mundial, i als nous models de família, que han disparat el nombre d’inseminacions artificials el 2019. França, Itàlia i el Regne Unit lideren el rànquing, però també s’hi han incorporat pacients del Brasil o dels Estats Units.

El director d’IVI València, Ernesto Bosch, ha presentat els resultats als mitjans de comunicació dimarts. Bosch ha presentat l’evolució dels cinc últims anys per demostrar que “gràcies a la investigació clínica constant” s’ha superat el 50% de la taxa d’embaràs evolutiu, és a dir, que una de cada dues dones aconsegueix que el seu embaràs arribe a terme. Fa un lustre aquesta taxa era del 36%, fet que evidencia la velocitat a què creixen les potencialitats de la reproducció assistida.

“Hi ha una diferència important entre taxa d’embaràs i embaràs evolutiu. Nosaltres apostem per oferir xifres transparents i reals, descomptant en aquestes taxes les pèrdues gestacionals del primer trimestre, i al fet que una beta positiva no sempre culmina en un nounat viu, i creiem que els pacients mereixen conéixer dades objectives sobre això”, ha afegit Bosch.

El director d’IVI València ha incidit en el fet que l’evolució de l’edat per a ser mare continua creixent, però que amb la progressió de la recerca científica s’aconsegueix que puga portar-se a terme el desig de moltes famílies. “La gran majoria de les nostres pacients superen els 37 anys de mitjana, i un 34% de les dones que tractem ja arriben a 40 anys. La maternitat tardana és una realitat que es potencia amb el pas del temps, i moltes vegades obligarà les dones a fer ús d’òvuls donats per a aconseguir el seu desig de ser mares. En aquest punt, cal assenyalar que, el 2019, la mitjana d’edat en els tractaments amb òvuls donats es va situar en 42 anys”, ha assegurat.

IVI València ha reduït dràsticament la taxa d’embaràs múltiple, per davall del 6%, que dos anys abans se situava en un 17%. “Es tracta d’una xifra històrica a Espanya, que fins al moment només s’ha pogut aconseguir-se als països nòrdics, on la transferència d’un únic embrió (SET, per la sigla en anglés) fa 15 anys que es du a terme en els seus protocols habituals. En el cas d’IVI València, en el 90% dels casos es transfereix un únic embrió, prioritzant la salut de la mare i el seu futur bebé”, defensa.

Aquesta millora tan important en els resultats d’IVI València en els últims 5 anys es deu a l’actualització dels protocols clínics que va tindre lloc el 2015 i a la renovació del laboratori FIV de la clínica el 2016.

“Encara que moltes dones i parelles veuen l’embaràs múltiple com una situació desitjada, la veritat és que es tracta d’una gestació amb més riscos, tant per a la mare com per al futur bebé. Algunes de les complicacions pròpies d’aquesta mena d’embarassos són els parts preterme –ocorren en més de la meitat dels parts múltiples–, més possibilitat de cesària i increment de complicacions com la hipertensió, polihidramni (excés de líquid amniòtic) i diabetis gestacional, entre altres. En el cas dels bebés, és molt freqüent que arriben al món amb baix pes, la qual cosa augmenta el risc de patir problemes durant el desenvolupament psicomotor”, explica director d’IVI València.

Reducció de naixements múltiples

Espanya és un dels països europeus amb més nombre de naixements múltiples, potenciat en gran manera per l’accés tardà a la maternitat, que desencadena moltes vegades problemes reproductius, i obliga així les dones i les parelles a recórrer a la medicina reproductiva per a ser pares. De fet, tan sols Itàlia està per davant d’Espanya en el retard de l’edat del primer embaràs, i el nostre país lidera Europa quant al nombre de cicles de FIV i tècniques més avançades.

“Hi ha moltes dones i parelles que, cansats dels fracassos, o simplement perquè consideren que tindran més possibilitats d’aconseguir un embaràs, demanen transferència de dos embrions. Hem d’explicar als pacients que, per cicle, no hi ha a penes diferència quant a taxes de gestació, i limitar la transferència de dos embrions únicament als casos aïllats que demanden aquest protocol d’actuació per assegurar l’èxit reproductiu. Fa anys es perdien molts embrions, perquè es congelaven, amb la qual cosa els cristalls que es produïen en el procés acabaven danyant cèl·lules dels embrions; però hui, gràcies a la vitrificació –congelació ultraràpida a -196 °C que evita la creació de cristalls–, aconseguim una taxa de supervivència i una eficàcia semblants a les aconseguides en fresc. A més, hem aconseguit augmentar la capacitat d’implantació de cada embrió transferit per a mantindre la màxima taxa d’embaràs transferint un sol embrió”, conclou.