Espanya, denunciada davant el Comité contra la Tortura de l’ONU per l’expulsió de l’activista Mohamed Benhalima a Algèria

L’activista Mohamed Benhlima.

Miguel Giménez

València —

0

El 24 de març passat, Espanya deportava a Algèria l’exmilitar i activista Mohamed Benhalima, que fins a aquell dia estava internat en el CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) de Sapadors, a València. Interior va retornar al seu país Benhalima –n’havia fugit el 2019–-, sobre qui requeia una condemna de deu anys de presó per divulgar pretesos casos de corrupció en l’exèrcit i per la seua participació en el moviment opositor al règim Rachad, en un procediment exprés i malgrat les protestes d’organismes com Amnistia Internacional o CIEs No.

El 3 d’agost passat, Benhalima va denunciar el Regne d’Espanya davant el Comité contra la Tortura de Nacions Unides (ONU) a través del despatx d’advocats Red Jurídica per la vulneració de dos drets fonamentals, els de no-devolució i no-discriminació, tal com relata el lletrat Alejandro Gámez des d’aquesta cooperativa jurídica.

El bufet, que no ha pogut parlar directament amb l’activista empresonat, però que si que ha pogut contactar amb familiars i representants d’Amnistia Internacional que si que han pogut mantindre un cert contacte amb ell, “sempre amb la presència d’un guàrdia”, assegura que Benhalima està gran part de tot aquest temps incomunicat, amb tot just una hora diària de pati, en condicions de salubritat “lamentables” i que ha patit assetjament sexual i tortures, “circumstàncies que demostren que totes les nostres pors eren certes”, uns advertiments “que el Ministeri de l’Interior va ignorar”.

Tal com reconeix Gámez, “estem davant un procediment molt llarg, que pot durar anys, i que evidentment no servirà perquè Algèria allibere Benhalima, encara que ens donaren la raó”. No obstant això, es pretén que el Comité contra la Tortura dictamine que Espanya ha vulnerat drets fonamentals i que això no torne a passar: “Hi ha una prohibició absoluta d’expulsar ningú a un país en què pot rebre tortures, i Espanya ho va fer, ignorant deliberadament els indicis –fins i tot amb advertiments per part d’Acnur– que avisaven que això era molt possible; i també s’ha vulnerat el seu dret a la no-discriminació, ja que no hi havia cap indici que sustentara l’acusació d’Algèria que Mohamed era terrorista, sinó el simple fet que pertany a una organització opositora (Rachad) en què pot haver-hi una ala radical, cosa que va servir per a relacionar-lo a ell amb l’islamisme i el terrorisme sense que hi haguera cap prova.”

Segons l’advocat, s’ha produït una “estigmatització” per ser musulmà i per “tindre vincles amb algú que té, al seu torn, té vincles amb algú que és radical”, així com per la seua pertinença a Rachad, una organització opositora “molt potent” que només és considerada terrorista per Algèria, on exerceix d’oposició: “Cap altre país, ni tan sols els Estats Units, els considera terroristes. Pot haver-hi algun membre que siga islamista, evidentment, però d’ací a desprendre que tots són terroristes sembla molt agosarat, però es juga a aquest joc, el de l’estigmatització, relacionar musulmà amb islamista; islamista amb radical; i radical amb terrorista, i això és un perill”.

Sense la intervenció de la justícia

Els juristes també lamenten que el Ministeri de l’Interior utilitzara per a la deportació de l’activista algerià un procediment preferent, de caràcter administratiu –que va permetre la seua expulsió en tot just nou dies–, en compte d’utilitzar la via judicial, de manera que el poder executiu “va esquivar” el judicial en un moviment que permet la llei, però que va deixar Benhalima sense molta capacitat de maniobra: “Si hi havia sospites de delicte, s’hauria d’haver presentat una denúncia en seu judicial, i si hi havia una petició d’extradició, també es podia haver recorregut a la justícia perquè dictaminara, no obstant això tot es va fer en tot just huit dies i sense que cap jutge veiera el cas. És més, a les 17.30 se li va notificar l’expulsió i dues hores després estava ja a bord de l’avió que el va traslladar a Algèria”. Sobre aquest tema, apunta Gámez que a ells els van notificar la deportació a les 18.40 i hi van presentar al·legacions, “però quan el jutge va resoldre sobre les nostres al·legacions, Mohamed Benhalima ja estava quatre hores a Algèria”.

El cas de Benhalima té un precedent un any abans, i és que el que va passar en el seu cas és idèntic al que va ocórrer amb el seu compatriota Mohamed Abdellah. El també exiliat algerià va ser deportat des del CIE de Barcelona, on va protagonitzar una vaga de fam, i va ser empresonat “immediatament”.

Condemnat a mort

Benhalima va ser condemnat a mort el mes de maig passat, tal com va anunciar la mare de l’activista. Se li imputen una sèrie de delictes com ara alta traïció, perill per a la defensa o pertinença a organització terrorista, tal com expliquen des de Red Jurídica, que no creuen que Algèria execute la sentència, ja que “fa anys que el país no executa cap condemnat”. Tanmateix, això no evita que tinguen por de la seua integritat: “De moment, sabem que ha sigut víctima de tortures i no sabem què més pot passar-li en un país en què els presos polítics no tenen garanties”.

Precisament, el mes de juny passat, huit europarlamentaris de l’esquerra i els verds van remetre un escrit al ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, per exigir-li explicacions per aquesta expulsió, a més de reclamar la fi de les deportacions sense garanties judicials. De la mateixa manera, exigien l’anul·lació de la condemna a mort a Algèria i una investigació “internacional i imparcial” sobre la vulneració de drets humans a Espanya.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats