La faula de la presa de Forata en la DANA: la maniobra de distracció de l’extrema dreta que beneficia Mazón

El youtuber conspiracionista Rubén Gisbert, que exerceix com a lletrat d’una de les acusacions particulars en la causa de la DANA, va començar a escampar la faula a penes unes setmanes després de la tragèdia del 29 d’octubre passat, que va deixar 228 morts. La “ineficàcia” i la “ineficiència criminal” d’“aquest sistema” i de l’Administració “inoperant plena d’ineptes i de corruptes”, va exclamar en un vídeo de YouTube, va decidir desguassar “de manera intencional” la presa de Forata, “sabent que provocaran una crescuda sobtada” en el barranc de Poio, que hauria ocasionat la “destrucció monumental” i les “morts”. Tot era una mentida fàcilment desmuntable. Són conques distintes; així de senzill. Amb un simple mapa es pot comprovar que la presa de Forata no té res a veure geogràficament amb el barranc de Poio, tal com ha recordat la jutgessa de la DANA en una interlocutòria dictada dimecres en què expressa obertament el seu cansament per la insistència en el que titlla d’“autèntica faula”.

La resolució desmenteix de pla les insinuacions d’una de les lletrades que exerceix d’acusació particular: la presa de Forata “no va afectar, malgrat la insistència d’algunes representacions, en el barranc de Poio”, afirma la magistrada, ja una mica fins al capdamunt. 

La jutgessa considera que tot es basa en “conjectures” i no precisament en “cap mena d’informe real”. Per contra, tal com va explicar en la seua declaració del 9 de maig passat el perit Francisco Vallés, enginyer hidràulic i investigador de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (Iiama) de la Universitat Politècnica de València (UPV), la presa de Forata va tindre un efecte “netament beneficiós” el 29 d’octubre passat. El perit es va expressar “de manera clara, precisa i extensament” en aquest sentit, destaca la instructora. 

La raó és que les comportes de Forata “estaven obertes des de l’inici”, una “norma” que s’aplica des de la pantanada de Tous del 1982, segons va detallar el perit. La infraestructura hidràulica “va funcionar correctament” i va reduir el cabal a “menys de la meitat”, propiciant “menys potencial de causar danys”.

A més, va afirmar l’investigador, aigua avall de la presa de Forata no està situat el barranc de Poio, una conca que no té res a veure amb la infraestructura hidràulica, malgrat les tesis conspiracionistes. Ni tan sols formen part de la mateixa comarca. 

La geografia no ha impedit que el submon ‘conspiranoic’ continue usant la falòrnia per a intentar estendre la culpa al Govern central i donar així una mica d’oxigen a un debilitat Carlos Mazón, que no figura com a investigat en la causa per la seua condició d’aforat, tal com ha reiterat la magistrada en ocasions repetides. 

I, de passada, també aporta una mica de munició –ni que siga de poc calibre– a les defenses dels dos investigats: l’exconsellera Salomé Pradas i l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso. 

La presa de Forata depén de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), que al seu torn s’enquadra sota el paraigua del Ministeri per a la Transició Ecològica. Tant la ministra llavors, Teresa Ribera, actualment vicepresidenta primera de la Comissió Europea, com la CHX han sigut les principals dianes del Palau de la Generalitat. 

L’extrema dreta aliada de Mazón també s’ha sumat a la campanya de la presa. El 15 d’abril passat, cinc mesos i mig després de la DANA, el portaveu de Vox en les Corts Valencianes, José María Llanos, continuava insistint en el mateix argumentari. “Es va obrir la presa de Forata sense avisar”, va dir després de la declaració com a testimoni de la delegada del Govern, Pilar Bernabé. 

La “insistència” en una faula que “desvia l’anàlisi correcta”

L’enganyifa de la presa de Forata també pretén desviar la instrucció de la jutgessa. No obstant això, la interlocutòria recorda que les proves del procediment “han de centrar-se” en l’avís tardà a la població, que no va poder adoptar mesures d’autoprotecció“ i que ”ja va arrancar d’una convocatòria tardana“ de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). Tal com la jutgessa ha ”expressat en ocasions reiterades“, postil·la interlocutòria. 

A més, les dades oficials de la CHX sobre la presa de Forata ja figuraven des de fa mesos en un informe que consta en el sumari de la causa. No obstant això, algunes acusacions han continuat aprofundint en aquesta via. “Ha de qualificar-se com una autèntica faula la repercussió de la presa de Forata en la crescuda del barranc de Poio. Es tracta simplement d’una altra conca”, afirma la magistrada en la interlocutòria. 

La jutgessa instructora no oculta un cert fastig amb l’assumpte de la presa de Forata. “Aquestes afirmacions errònies eren disculpables en un primer moment de la investigació, però la insistència en aquest moment processal manca de sentit, desvia l’anàlisi correcta dels desbordaments en barrancs i rius, i no aporta cap element en la investigació de les defuncions”, afirma la interlocutòria.