La Fiscalia Anticorrupció s’oposa a l’acusació particular de l’Ajuntament de València en el saqueig del cas Azud

Segon revés de la Fiscalia Anticorrupció a l’Ajuntament de València. El consistori, governat per Compromís i el PSPV-PSOE, va sol·licitar el 2019 personar-se en la instrucció del cas Azud com a acusació particular, coincidint amb la detenció de l’exvicealdalde popular Alfonso Grau i del qual va ser líder de l’oposició municipal, el socialista Rafael Rubio en la segona fase d’arrestos de la macrocausa. No obstant això, en aquell moment la titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de València ja va denegar la petició pel fet de considerar que aquesta personació era “prematura”, perquè en la causa, llavors declarada secreta, “no apareixen indicis de lesió dels interessos” de la corporació municipal.

En el cas Azud, figuren investigats desenes de funcionaris de la cúpula d’Urbanisme de l’era de la difunta alcaldessa Rita Barberá, entre els quals destaca Esmeralda Orero, molt pròxima a la primera edil popular i coneguda com l’“Aranya Negra”, segons figura en el sumari.

El segon intent de l’ajuntament governat per l’alcalde Joan Ribó s’ha topat de nou amb una altra negativa del fiscal anticorrupció, Pablo Ponce. El representant del ministeri públic, en un escrit a què ha tingut accés elDiario.es, assenyala que el consistori “és una Administració pública la funció de la qual no és representar els ciutadans a la comunitat, al contrari és una institució posada al seu servei”.

Ponce recorda que la Fiscalia deté “en exclusiva” la funció de tutela de l’interés públic i dels drets dels ciutadans per la qual cosa l’Ajuntament de València “defensarà en tot cas els interessos particulars d’aquesta corporació”.

L’escrit afirma que en el cas Azud “ni abans ni ara hi ha un mal o un perjudici particular” al consistori, més enllà de la investigació, entre altres, a alts funcionaris “que han lesionat i han perjudicat l’interés general i han erosionat la confiança en les institucions servint-se del seu càrrec per a benefici propi”.

Així doncs, els delictes contra l’Administració pública o falsedat no justifiquen “en absolut les seues pretensions de personació com a acusació particular”, afig el fiscal anticorrupció. El representant del ministeri públic recorda que els funcionaris investigats, un grup selecte de servidors públics del negociat d’Urbanisme pròxims a la difunta alcaldessa Rita Barberá, continuen exercint les seues funcions “i percebent els emoluments corresponents”.

El fiscal adverteix del greu risc d’“hipertròfia acusatòria”

“La posició processal de la corporació municipal no sembla precisament que puga predicar-se d’acusació particular, ja que una hipertròfia d’acusacions sí que pot lesionar drets constitucionals dels investigats”, argumenta el fiscal, que recorda que les personacions en aquesta mena de causes revisten “moltes vegades” un “caràcter cosmètic”. “La vertadera aportació de l’Administració és de col·laboració amb la justícia proporcionant els mitjans materials per fer-ho i de col·laboració amb el ministeri fiscal en la seua funció constitucional de defensa de la legalitat”, rebla l’escrit.

El fiscal anticorrupció recorda una sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem en què s’al·ludia al fet que permetre la personació com a acusacions populars a administracions públiques pot comportar un risc greu d’“hipertròfia acusatòria”. “A més de l’alentiment evident del ja per si parsimoniós procés penal, pot comportar l’accés a aquests de parts amb interessos aliens als representats pel ministeri fiscal”, afig Pablo Ponce.

No és l’única entitat aliena als investigats i a la Fiscalia que ha sol·licitat personar-se com a acusació en el cas Azud. L’Associació Acció Cívica contra la Corrupció, que ha exercit d’acusació, entre altres, en el cas Taula o en el cas pel qual va ser absolta l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), va presentar un escrit el 27 de maig de 2021 en què sol·licitava exercir l’acusació popular en el cas Azud.

La titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de València va unir l’escrit a les actuacions i va deixar la “resolució del que s’havia sol·licitat fins que no s’alce el secret” de sumari. La magistrada encara no ha decidit si accepta la personació de l’entitat.