“Fossa negativa” a Gandia: quan els excavadors no localitzen les víctimes del franquisme

Les faenes d’excavació en el cementeri de Gandia no han localitzat les 63 víctimes del franquisme que estan enterrades en el fossar. En aquests casos, els especialistes parlen de “fossa negativa”. El primer sondeig el va fer l’empresa Arqueoantro en una zona del cementeri on una de les famílies implicades en la cerca, els Albero, va indicar que podia haver-hi set persones afusellades el 7 d’agost de 1939. Malgrat la pista tan valuosa i de l’ús del georadar, els especialistes no hi han trobat res. 

Quan es troba una “fossa negativa”, hi ha dues possibilitats: o no és exactament el lloc on estaven els cossos o la fossa es va buidar en un moment donat. “És estrany, perquè en un cementeri sempre t’ix algun enterrament o una resta òssia i ací només ha aparegut una mica de material de ceràmica”, explica l’arqueòleg Álex Calpe, un dels responsables de les faenes de localització.

L’equip d’Arqueoantro també ha excavat, sense èxit, en una altra zona del cementeri municipal sobre la qual es van construir nínxols i panteons. Les ampliacions successives dels cementeris tapen algunes vegades espais on romanien els cossos enterrats de les víctimes del franquisme, en molts casos sense que els descendents puguen reaccionar-hi. “Cal tindre en compte que el cementeri s’ha transformat molt, pot ser que t’assenyale ací i que siga dos metres cap avant”, diu Calpe. “Han passat 80 anys, s’ha enjardinat i s’hi han construït panteons familiars”, afig.

Aquesta segona zona té actualment amb molts nínxols construïts i només queden els corredors entre les files de nínxols en què han pogut sondejar i on van trobar “cossos de gent molt major o enterraments infantils”. “La zona dels nínxols no es pot tocar, però dona possibilitat de continuar buscant”, assegura l’arqueòleg. 

Una altra dificultat afegida és que en el cementeri de Gandia, a diferència del de Castelló, “hi ha acta de defunció, però no hi ha registre cementerial”. Calpe lamenta que les famílies no hagen pogut localitzar els seus sers estimats, però assegura que les faenes en els cementeris de Castelló o Paterna, on els cossos estaven més localitzats, són més aïna atípics: “La cosa més normal és que tingues molta probabilitat que no aparega res”.

La fossa més gran en terres valencianes

La següent excavació finançada amb fons públics de la Generalitat serà en la fossa més gran del territori valencià, localitzada en el cementeri de Paterna. Així, en la fossa 126 del camp sant de Paterna està previst recuperar les restes de 238 persones procedents de cinc saques de víctimes d'afusellaments esdevinguts entre el 27 d'agost i el 14 de setembre de 1940. En la fossa 21 es busca a 78 víctimes a petició de l'Ajuntament de Quart de Poblet, d'on eren oriündes.