“Un fotògraf local en un conflicte global”: el testimoniatge gràfic sobre les dones republicanes a València

Els Vidal, una llarga saga valenciana de fotoperiodistes, conserva la memòria gràfica de la ciutat en el seu arxiu. Fill de Martín Vidal, el fotògraf Luis Vidal Corella va retratar els anys de la República a València. La Nau de la Universitat de València (UV) estrena l’exposició ‘Dones i resistència. València, 1931-1939’, una mostra que recull les fotografies de dones en la rereguarda republicana durant la Guerra Civil i de les dirigents de l’esquerra que es van assentar a la ciutat quan va passar a ser capital de la República. Les fotografies “narren les lluites de les dones en els fantàstics anys 30”, diu Carles López-Olano, professor de la UV i comissari de la mostra, juntament amb Luis Vidal Ayala, l’últim exponent de la saga. 

El net de l’autor de l’exposició, acompanyat de son pare, celebra que l’exposició és un “somni” per a la família. “Comentava amb mon pare la il·lusió que hauria tingut el meu avi de tindre aquesta exposició ací”, assegurava el també fotògraf durant la presentació de l’esdeveniment. “El meu avi era un fotoperiodista local que es va veure immers en un conflicte global”, declarava el net en referència a l’experiència familiar durant la Guerra Civil. 

“No hem volgut fer una mirada complaent, pensem que les imatges deixen veure somnis truncats quan les tropes revoltades van entrar a València”, afig López-Olano. El net del fotògraf feia broma amb el material tan precari que usava Luis Vidal Corella: “Els corresponsals arribaven amb les seues fantàstiques Leica i ací encara funcionaven amb plaques de vidre i l’enfarfec que suposava”. 

La mostra inclou fotografies que retraten el paper de les dones en la rereguarda republicana en fàbriques, hospitals i escoles. També en el front de batalla. “Des dels primers moments de la proclamació de la República, l’ambient que la va acompanyar es va caracteritzar per una notable presència de les dones en l’espai públic, una presència femenina que va esdevindre símbol de la llibertat republicana, com es pot veure en les fotografies i en la premsa de l’època ”, escriuen en el catàleg les historiadores Ana Aguado i Vicenta Verdugo. 

L’exposició reserva un espai per als retrats de les líders republicanes, com la dirigent comunista Dolores Ibárruri, Pasionaria, o la ministra llibertària Federica Montseny. “El meu avi estava en la seua estimada València i es va veure immers” en el conflicte, abundava el comissari de la mostra, que s’exhibeix fins al pròxim 9 de gener. “De fotografiar personatges locals, també molt importants, de sobte té davant figures imponents com la Pasionaria o Margarita Xirgu”. 

“Luis Vidal és un fotògraf local en el sentit positiu, en una època en què tothom exposava les bases del fotoperiodisme de guerra”, explica el professor Carlos López-Olano. El fotoperiodista “va estar al peu del canó en una València protagonista de la guerra”, afig el comissari de l’exposició. El catàleg inclou textos de les historiadores Ana Aguado i Vicenta Verdugo i de les investigadores Violeta Ros i Lurdes Valls. 

La consellera de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez Garijo, ha celebrat que totes les institucions públiques es coordinen en el “treball de reparació” (en l’organització de la mostra col·laboren, a més de la UV, la Diputació i l’Ajuntament de València i el Ministeri de la Presidència del Govern). Un treball de reparació, ha afegit Pérez Garijo, que “desafortunadament s’hauria d’haver fet fa molts anys”. “Ja hem perdut molt de temps”, ha postil·lat. 

Les dones han sigut “les grans invisibilitzades” de les “polítiques de la desmemòria”. “Empatitze amb totes aquestes dones que pensaven que tot era possible, uns somnis truncats el 1939. El que va vindre després va ser duríssim”, ha dit la consellera.