La Generalitat Valenciana adopta el model gallec per al requisit lingüístic en la funció pública

Adaptar el model gallec de requisit lingüístic per a la funció pública a la realitat valenciana. Així ha resumit la consellera d’Educació, Raquel Tamarit, l’armadura normativa que ha presentat juntament amb la titular de Justícia (i responsable de Funció Pública), Gabriela Bravo, dilluns. Un acord que “possibilitarà que tots els valencians puguen triar la llengua que vulguen per a poder comunicar-se amb l’Administració”, ha dit Bravo. Un dret a la normalitat lingüística, no exempta de tensions, a què l’Administració pública “està obligada”, ha recordat la consellera de Justícia.

Els dos decrets que han anunciat Tamarit i Bravo regulen des dels àmbits respectius l’acreditació de la competència lingüística en valencià, com a requisit de participació en els procediments selectius en l’àmbit de l’ocupació pública.

El “desplegament” normatiu afecta les convocatòries d’oposicions de l’Administració de la Generalitat, els seus consorcis adscrits, les entitats locals i el personal no docent de les universitats públiques. “No caldrà fer un altre examen per a poder obtindre la certificació, serà la Conselleria d’Educació, a través del decret d’homologació, la que determinarà el nivell segons els estudis”, ha explicat Bravo.

Justícia i Educació han acordat els graus de capacitació de cada cos de funcionaris. Els opositors al nivell de funcionaris A1 i A2 (alts funcionaris amb estudis universitaris) hauran de tindre un nivell C1 de valencià; els aspirants al grup B hauran de tindre un nivell B2 de valencià; els que aspiren al subgrup C1 hauran de tindre un nivell de capacitació de valencià B2, i els del subgrup C2, amb un nivell de valencià de B1. Finalment, les persones que aspiren a una agrupació professional funcionarial hauran de tindre el certificat A2 de valencià.

La Generalitat Valenciana té la previsió que el decret entre en vigor durant el primer semestre del 2023. Les possibles oposicions per a accedir als grups funcionarials de les categories dels grups B, C1, C2 i agrupació professional funcionarial que es convoquen una vegada publicat aquest decret en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ja tindran en compte el requisit lingüístic necessari en cada categoria.

Per als grups d’alts funcionaris A1 i A2, hi haurà un període transitori i el requisit de nivell C1 de capacitació en valencià es demanarà a partir de les convocatòries d’oposicions que es desprenguen de l’Oferta Pública d’Ocupació (OPE) de l’any 2025. Fins a aquest moment, per a aspirar a places d’aquesta categoria, se’ls requerirà un nivell B2 de valencià.

La titular d’Educació també ha detallat que la normativa determinarà que l’alumnat que acabe l’ESO tindrà un nivell B1 de valencià i que l’alumnat que acabe el Batxillerat tindrà acreditat un nivell B2.

Quan el decret entre en vigor, l’alumnat que haja superat alguna d’aquestes etapes educatives tindràs les acreditacions pertinents en competències de valencià. A més, tindrà un caràcter retroactiu per a tot l’alumnat de cursos anteriors que hagen cursat aquests estudis i les acreditacions es podran sol·licitar a través de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.

Així mateix, en el cas de Batxillerat, l’alumnat que supere la matèria de valencià amb almenys un 7 de puntuació en cada curs d’aquesta etapa tindrà el nivell C1 de valencià en acabar aquesta etapa educativa. En aquest cas, podrà comptar amb aquest nivell d’acreditació l’alumnat que haja cursat Batxillerat des del curs 2021-2022.

No afecta l’àmbit sanitari

La consellera de Justícia ha recordat que els decrets no afecten els docents ni l’àmbit sanitari, que tenen la seua “regulació específica pròpia”. Raquel Tamarit, per part seua, ha explicat que tots dos departaments han analitzat els models de les comunitats amb llengua pròpia i és el gallec el que s’adapta més a la realitat lingüística valenciana. “Ens situa en el nivell d’altres comunitats autònomes com Galícia”, ha incidit Gabriela Bravo.

Adaptar el model gallec de requisit lingüístic per a la funció pública a la realitat valenciana. Així ha resumit la consellera d’Educació, Raquel Tamarit, l’armadura normativa que ha presentat juntament amb la titular de Justícia (i responsable de Funció Pública), Gabriela Bravo, dilluns. Un acord que “possibilitarà que tots els valencians puguen triar la llengua que vulguen per a poder comunicar-se amb l’Administració”, ha dit Bravo. Un dret a la normalitat lingüística, no exempta de tensions, a què l’Administració pública “està obligada”, ha recordat la consellera de Justícia.

Els dos decrets que han anunciat Tamarit i Bravo regulen des dels àmbits respectius l’acreditació de la competència lingüística en valencià, com a requisit de participació en els procediments selectius en l’àmbit de l’ocupació pública.

El “desplegament” normatiu afecta les convocatòries d’oposicions de l’Administració de la Generalitat, els seus consorcis adscrits, les entitats locals i el personal no docent de les universitats públiques. “No caldrà fer un altre examen per a poder obtindre la certificació, serà la Conselleria d’Educació, a través del decret d’homologació, la que determinarà el nivell segons els estudis”, ha explicat Bravo.

Justícia i Educació han acordat els graus de capacitació de cada cos de funcionaris. Els opositors al nivell de funcionaris A1 i A2 (alts funcionaris amb estudis universitaris) hauran de tindre un nivell C1 de valencià; els aspirants al grup B hauran de tindre un nivell B2 de valencià; els que aspiren al subgrup C1 hauran de tindre un nivell de capacitació de valencià B2, i els del subgrup C2, amb un nivell de valencià de B1. Finalment, les persones que aspiren a una agrupació professional funcionarial hauran de tindre el certificat A2 de valencià.

La Generalitat Valenciana té la previsió que el decret entre en vigor durant el primer semestre del 2023. Les possibles oposicions per a accedir als grups funcionarials de les categories dels grups B, C1, C2 i agrupació professional funcionarial que es convoquen una vegada publicat aquest decret en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ja tindran en compte el requisit lingüístic necessari en cada categoria.

Per als grups d’alts funcionaris A1 i A2, hi haurà un període transitori i el requisit de nivell C1 de capacitació en valencià es demanarà a partir de les convocatòries d’oposicions que es desprenguen de l’Oferta Pública d’Ocupació (OPE) de l’any 2025. Fins a aquest moment, per a aspirar a places d’aquesta categoria, se’ls requerirà un nivell B2 de valencià.

La titular d’Educació també ha detallat que la normativa determinarà que l’alumnat que acabe l’ESO tindrà un nivell B1 de valencià i que l’alumnat que acabe el Batxillerat tindrà acreditat un nivell B2.

Quan el decret entre en vigor, l’alumnat que haja superat alguna d’aquestes etapes educatives tindràs les acreditacions pertinents en competències de valencià. A més, tindrà un caràcter retroactiu per a tot l’alumnat de cursos anteriors que hagen cursat aquests estudis i les acreditacions es podran sol·licitar a través de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.

Així mateix, en el cas de Batxillerat, l’alumnat que supere la matèria de valencià amb almenys un 7 de puntuació en cada curs d’aquesta etapa tindrà el nivell C1 de valencià en acabar aquesta etapa educativa. En aquest cas, podrà comptar amb aquest nivell d’acreditació l’alumnat que haja cursat Batxillerat des del curs 2021-2022.

No afecta l’àmbit sanitari

La consellera de Justícia ha recordat que els decrets no afecten els docents ni l’àmbit sanitari, que tenen la seua “regulació específica pròpia”. Raquel Tamarit, per part seua, ha explicat que tots dos departaments han analitzat els models de les comunitats amb llengua pròpia i és el gallec el que s’adapta més a la realitat lingüística valenciana. “Ens situa en el nivell d’altres comunitats autònomes com Galícia”, ha incidit Gabriela Bravo.

Adaptar el model gallec de requisit lingüístic per a la funció pública a la realitat valenciana. Així ha resumit la consellera d’Educació, Raquel Tamarit, l’armadura normativa que ha presentat juntament amb la titular de Justícia (i responsable de Funció Pública), Gabriela Bravo, dilluns. Un acord que “possibilitarà que tots els valencians puguen triar la llengua que vulguen per a poder comunicar-se amb l’Administració”, ha dit Bravo. Un dret a la normalitat lingüística, no exempta de tensions, a què l’Administració pública “està obligada”, ha recordat la consellera de Justícia.

Els dos decrets que han anunciat Tamarit i Bravo regulen des dels àmbits respectius l’acreditació de la competència lingüística en valencià, com a requisit de participació en els procediments selectius en l’àmbit de l’ocupació pública.