La Generalitat Valenciana eleva la responsabilitat civil per a la trama Blasco a 7,6 milions i la Coordinadora d’ONGD demana associació il·lícita

L’Advocacia de la Generalitat Valenciana ha elevat a 7,6 milions d’euros la responsabilitat civil i la reparació de mal per als condemnats per les peces dos i tres del cas Blasco. La Coordinadora Valenciana d’ONGD, acusació popular en el cas, demana que es condemne els principals capitostos de la trama per associació il·lícita. Totes dues acusacions han presentat els seus recursos de cassació davant el Tribunal Suprem contra la sentència de l’Audiència Provincial de València que va condemnar Blasco i uns quants integrants de la presumpta trama a penes menors, després d’un pacte de conformitat controvertit amb la Fiscalia Anticorrupció.

Les dues acusacions –particular i popular– han seguit una línia similar en els recursos respectius, amb l’objectiu de tombar les conformitats i augmentar la pena i la responsabilitat civil per a l’expolític del Partit Popular i els seus col·laboradors. La secció cinquena de l’Audiència Provincial de València va condemnar Blasco a un any de presó, el seu presumpte testaferro a dos anys. La sentència va condemnar a dos anys i nou mesos de presó l’excap de l’Àrea de Solidaritat Marc Llinares i a un any i mig de presó l’exdirector general de Cooperació Josep Maria Felip. 

“És evident”, afirma la directora general de l’Advocacia en el seu escrit, “el concert que hi havia entre autoritats, funcionaris i empresaris per a poder organitzar l’entramat necessari (fins a convertir-se en una vertadera organització o, almenys, grup criminal), a fi d’obtindre beneficis, repartint-se de manera il·lícita els fons públics, com ha quedat reflectit pel contingut de diverses converses telefòniques”. La Coordinadora Valenciana d’ONGD, per part seua, defensa que els acusats són autors d’un delicte d’associació il·lícita o, subsidiàriament, d’un delicte de pertinença a grup criminal. 

Per a la CVONGD, “hi ha concertació, hi ha pla delictiu (saquejar els diners públics destinats a cooperació internacional), hi ha vocació de permanència (...), hi ha repartiment de tasques, perquè cada membre sap què ha de fer i actua quan és necessària la seua intervenció”. L’acusació popular argumenta que no és prou que la trama completara alguns projectes de cooperació per a descartar el delicte d’associació il·lícita: “Un grup de persones que es dedicara de manera organitzada al tràfic de drogues no deixaria de ser una associació il·lícita pel fet que destinaren part dels diners obtinguts per la venda dels estupefaents, per exemple, a la construcció de col·legis”. 

La Coordinadora Valenciana d’ONGD qüestiona la sentència de l’Audiència de València, que, a parer seu, “no justifica, ni aclareix, ni motiva cap de les circumstàncies atenuants que considera concurrents en l’actuació dels acusats”. El recurs de cassació al·lega que no es pot considerar que Blasco tinguera una “voluntat ferma” de reparar el mal causat quan ha posat a la disposició de la Generalitat un immoble embargat. “És un vertader despropòsit”, postil·la el lletrat de la CVONGD, que titla l’“aparent insolvència actual” del set vegades exconseller de “ficció” per evitar l’embargament del seu patrimoni. 

L’escrit també rebutja que se li aplique l’atenuant per diligències indegudes, ja que atribueix els retards en la instrucció a una estratègia de defensa “basada en la interposició sistemàtica de recursos” que dilaten el procés. La CVONGD també critica les quantitats “ridícules” que han aportat alguns acusats i dubta de l’aplicació de l’atenuant de confessió tardana, a pesar que “es van negar a declarar en l’acte del judici”.  

L’Advocacia de la Generalitat argumenta que la trama del saqueig dels fons de la cooperació té una “planificació prèvia i un repartiment de papers”. “César Augusto [Tauroni] dona ordres, i les executen Blasco i Llinares, i són receptors i participants actius en l’organització”, assenyala el recurs, que afig: “El paper de Blasco i Llinares és indiscutible en les pautes a seguir en el si de l’Administració i en el dictat d’instruccions als funcionaris de la conselleria”. 

El recurs de l’Advocacia recorda que la sentència no ha determinat la quantia del mal ocasionat, “per la qual cosa difícilment pot fer un pronunciament sobre la seua reparació, ni tan sols parcial”. A més, critica que Blasco pretenga satisfer la responsabilitat civil amb la dació en pagament d’un immoble per a la seua venda eventual, a pesar que “va tindre temps suficient per a procedir a la venda de l’immoble que s’ofereix en dació de pagament, ja que pertany a un tercer i no hi ha sobre ell cap embargament”. 

L’Advocacia calcula que la responsabilitat civil ascendeix a 4,6 milions d’euros, una quantitat a què caldria sumar tres milions suplementaris per la reparació civil del mal moral causat. “Les úniques transferències als països de destinació suposen un 10,32% del muntant subvencionat”, recorda l’escrit (la resta dels fons públics es van desviar a empreses de la trama a Espanya i a l’estranger).  

La Generalitat no recorre contra l’absolució de Dolores Escandell

L’Advocacia de la Generalitat, a diferència de la CVONGD, no ha recorregut contra l’absolució de María Dolores Escandell, alta funcionària que es va veure involucrada en la presumpta trama. La Coordinadora considera que el testimoniatge de M. V. P., responsable d’una ONG, “incrimina de manera directa” Escandell. La funcionària ha sigut nomenada dilluns cap del Servei de Recursos Materials i Gestió Econòmica Administrativa de la Conselleria de Justícia, que dirigeix Gabriela Bravo. Les proves en el judici oral, segons la CVONGD, acrediten “sense cap mena de dubte que Escandell va dur a terme els fets pels quals va ser acusada per aquesta part”. 

La declaració d’Escandell en el judici, tal com va informar aquest diari, va posar de manifest les malvolences internes en l’última conselleria que va dirigir Blasco en la seua llarga carrera política. Durant el judici, en què Lola Escandell era acusada, el fiscal va al·ludir a una sèrie de converses intervingudes per la Policia, de to indecorós, en les quals Llinares i Felip insultaven la seua subordinada (“és fava o idiota”; “aquesta tia és una inútil”; “o se centra en l’expedient [de l’Hospital d’Haití], o la centrem a hòsties”). La funcionària va declarar que va rebre pressions de Llinares i de Felip perquè tancara l’expedient de l’hospital d’Haití, cosa que no veia clara. Escandell va ser absolta.