La Generalitat Valenciana liquida l’ens de Camps la gerent del qual va confessar en Gürtel: “S’havia de pagar sí o sí”

La Generalitat Valenciana ha liquidat definitivament la Fundació la Llum de les Imatges el mateix dia que els investigadors del cas Gürtel han detallat la facturació de l’ens amb la trama corrupta. Creada el 1999 per Francisco Camps, llavors conseller de Cultura de l’executiu autonòmic presidit per Eduardo Zaplana, i dedicada a restaurar i exhibir patrimoni religiós, va comptar amb un finançament públic de més de 90 milions d’euros. El 2013, el president popular llavors Alberto Fabra, successor de Camps després de la seua dimissió, va tancar la fundació i va deixar en l’atur 34 treballadors. Dijous el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ha publicat la resolució de la Conselleria d’Interior i Justícia que acorda inscriure en el Registre de Fundacions autonòmic la baixa de l’organisme.

La resolució s’ha publicat el mateix dia que els investigadors de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, encapçalats per l’inspector en cap Manuel Morocho, han desglossat en el judici del cas Gürtel en l’Audiència Nacional les irregularitats que van detectar durant les perquisicions en relació amb la Fundació la Llum de les Imatges, la gerent de la qual, María del Carmen Díaz Quintero, comparteix banc dels acusats amb Francisco Camps.

En diverses edicions de l’Open de Tennis, el Govern de Francisco Camps va recórrer, entre altres organismes, a la fundació perquè la xarxa facturara serveis, a pesar que no tenien res a veure amb el seu objecte social. El 2005, es produeix una despesa extra en el servei d’àpats de l’esdeveniment i “han de buscar una fórmula” per a cobrar, ha explicat Morocho. No obstant això, la fundació no tenia “res a veure amb la promoció esportiva”, ha recordat la fiscal anticorrupció. Així doncs, finalment la trama factura 14.000 euros per un “pretés concepte” relatiu a l’exposició Paisatges sagrats finançada per la Llum de les Imatges, a pesar que “Orange Market no va fer cap actuació per al servei que es va facturar”, ha explicat l’inspector.

En l’edició següent del 2006, la trama va elaborar una factura el concepte de la qual indicava “execució i celebració de l’Open de Tennis”. No obstant això, D. H., una directiva de Recursos Humans de la fundació, va requerir a Cándido Herrero, treballador de la filial de Gürtel a València, que es canviara el concepte de la factura perquè colara. Malgrat això, ha postil·lat el testimoni perit, la factura definitiva contenia un error: no es tractava de la sisena edició de l’Open de Tennis, sinó de la quarta. Una de les pancartes que es va exhibir en l’esdeveniment esportiu, segons ha recordat un altre policia, va costar 4.078 euros, encara que Orange Market va facturar 25.000 euros.

En altres edicions de l’Open de Tennis “es va facturar [a la fundació] sense exposar cap quadre o fotografia”, simulant la prestació del servei, segons la tesi de la Fiscalia Anticorrupció.

La gerent de la Fundació la Llum de les Imatges, María del Carmen Díaz Quintero, va arribar a un pacte de conformitat amb Anticorrupció en el judici del cas Gürtel. En la seua declaració, va reconéixer que va abonar factures a la trama per ordre del vicepresident de la Generalitat Valenciana llavors, Vicente Rambla.

Díaz Quintero va adduir que es va negar al principi a pagar dues factures a Orange Market –“Em semblaven uns diners massa elevats”, va afirmar– però va rebre una telefonada de la cap de gabinet del conseller d’Educació llavors, Esteban González Pons, en què l’advertia que la factura “s’havia de pagar sí o sí”. També li van comunicar que “l’ordre venia de la vicepresidència de la Generalitat Valenciana”, és a dir de “Vicente Rambla”.