El Govern de Mazón inicia les reformes de les lleis de protecció del territori

El Govern valencià del PP i Vox inicia la seua contraofensiva a les lleis ambientals aprovades pel Pacte del Botànic, l’aliança del PSPV, Compromís i Unides Podem que va governar entre el 2015 i el 2023. L’executiu que lidera Carlos Mazón fa els primers passos en la reforma de les lleis de protecció del territori, que afecten els plans urbanístics, els projectes d’inversió i els plans industrials.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica divendres el decret que modifica la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup) i reduirà la transparència en els grans projectes. La modificació elimina l’obligatorietat de la consulta prèvia en la presentació dels anomenats projectes estratègics, les grans inversions industrials, urbanístiques o d’oci que vulguen instal·lar-se en sòl valencià. L’executiu autonòmic decidirà “cas per cas” si ha de fer-se la consulta pública prèvia o no, en “els termes previstos” en la legislació, amb l’objectiu d’“acurtar i agilitzar terminis”, segons va explicar la consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas.

En el text, s’argumenta que “es pretén evitar una sobreexposició de projectes que, per la seua pròpia naturalesa, requereixen un component de confidencialitat. En aquest sentit, no pot obviar-se l’evidència que la competència entre regions, i fins i tot països, per atraure aquesta mena d’inversions és molt forta, pot fer malbé la implantació definitiva del projecte a la Comunitat Valenciana el sotmetiment d’aquest a consulta pública o audiència als municipis afectats. Recordem que no dur a terme aquest tràmit no eximirà dels tràmits d’informació pública i audiència als ajuntaments dels instruments de planejament i gestió que porta aparellat”. La modificació, no obstant això, implica reduir la transparència dels processos en els primers passos.

L’executiu autonòmic també prepara una modificació del Pativel, el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral que afecta una desena de projectes urbanístics i paralitza la construcció de 18.000 habitatges en zones costaneres. El pla va atorgar a aquests projectes un termini de cinc anys per a iniciar les obres que es va complir el dia 12 del mes de maig passat. En cas contrari, la normativa obliga a convertir el sòl, fins ara urbanitzable, en rural protegit, en el qual no seria possible, per tant, la construcció d’immobles. En la seua compareixença en les Corts Valencianes, la consellera de Medi Ambient va assegurar que es “redefinirà el Pativel, un pla que es va aprovar d’esquena a una bona part de la societat”. En matèria d’aigua, ha assenyalat que “la Generalitat defensarà cada gota per a aquesta Comunitat i recorrerà cadascuna de les retallades del Tajo-Segura amb unitat d’acció” i ha iniciat els tràmits per al nou pla rector d’ús i gestió (PRUG) de l’Albufera i impulsar “de zero” el pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) del Túria. Així mateix, Pradas va assegurar reobrir els parcs naturals al públic o impulsar una estratègia juntament amb les federacions de caça per a impulsar l’activitat.

Altres de les qüestions a abordar de manera imminent és la implantació de plantes solars i parcs eòlics, un assumpte que genera controvèrsia entre alguns municipis, agrupacions ecologistes i el Govern autonòmic. La consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Núria Montes, també va anunciar una reforma de la legislació que regula les autoritzacions a les plantes renovables per a agilitzar els tràmits i relaxar els requisits, argumentant la lentitud en el compliment dels objectius de neutralitat climàtica.

La titular d’Indústria va apuntar que el gener s’aprovarà un decret i un “pla de xoc” en què, en una “primera fase d’extrema urgència”, es treballarà en els expedients de projectes de renovables que “caducaran en tot just unes setmanes” i s’han de resoldre. A més, va apuntar que està duent-se a terme una reorganització administrativa per a incorporar els mitjans suficients a l’equip que “ha de solucionar aquesta primera fita”. A falta de conéixer els textos legals definitius, s’anticipa una reducció dels controls burocràtics i la transparència en els processos.