El Govern valencià ja ha reclutat un 50% dels 6.000 sanitaris amb contractes Covid per fer-los fixos

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha iniciat el procés per a convertir els 6.000 contractes temporals que acaben aquest mes fets amb motiu de la pandèmia en places fixes, cosa que suposarà un augment total de la plantilla sanitària del 12%.

En una primera etapa es cobriran 5.040 places, els professionals de les quals començaran a incorporar-se a partir de l’1 de maig, la major part per a infermeria i medicina (al voltant de 3.000). Les gairebé 1.000 restants es cobriran el mes de setembre.

Segons informen fonts del departament que dirigeix Ana Barceló, Sanitat ja fa dies que avisa les persones inscrites en la borsa per a les més de 5.000 noves places estructurals creades que aniran ocupant-se a partir de la setmana que ve en els diferents departaments de salut i altres serveis sanitaris.

Fins dijous ja s’havia contactat en la borsa amb un total de 2.981 persones: 465 metges, 1.410 infermeres, 50 psicòlegs, 433 TCAES, 76 auxiliars administratius, 32 treballadors socials i 192 zeladors, entre altres categories professionals.

Per nivells assistencials, aquest primer grup es concreta en 2.691 reforços en les plantilles dels hospitals (611 per a facultatius i 1.215 per a infermeria, entre altres categories). D’aquests, 24 facultatius i 62 infermeres s’assignaran al SAMU; 209 facultatius a les urgències hospitalàries; i 20 metges i 45 infermeres a les unitats d’hospitalització domiciliària.

Es crearan així mateix 259 places per a Salut Mental (42 psiquiatres, 100 psicòlegs clínics, 44 infermeres, 33 treballadores socials i 24 terapeutes ocupacionals, entre altres) i 157 per a Salut Pública (30 per a infermeria, 12 veterinaris, 16 farmacèutics, 8 per a metges de salut pública, 13 per a tècnics documentalistes i 10 per a tècnics de salut ambiental).

A més, hi haurà 1.613 places més per a Atenció Primària i Comunitària (310 seran ocupades per metges de família, 599 es destinaran a infermeria, 316 a auxiliars administratius i 64 per a professionals de treball social).

Petició d’un 20% més d’inversió

Precisament, la Fundació de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària va presentar el dimarts 26 d’abril el seu Informe de Situació de l’Atenció Primària a la Comunitat Valenciana.

Segons informa l’entitat: “La part quantitativa de l’informe ha sigut difícil d’elaborar per la falta i la dispersió de les dades, en si mateix això ja és la primera conclusió rellevant, però el fet contrastat que es destaca, i que fins i tot ha sorprés els col·laboradors, és la despesa sanitària pública en Atenció Primària respecte de la despesa sanitària total, que a la Comunitat Valenciana no ha fet més que baixar en dades analitzades des del 2010, en què ha passat d’un 13,09% a un 12,85% el 2017 (última data de l’actualització)”. També destaca “la falta de centres de salut i la baixa ràtio de professionals respecte de la població assignada”.

Per aquest motiu, “han d’incrementar-se notablement els pressupostos sanitaris per a l’atenció primària, una xifra que s’estima raonable és al voltant del 20% i el 25% del pressupost sanitari públic, cosa que ha de fer-se d’una manera escalonada”. En tot cas “seria important un finançament sanitari finalista per a poder garantir els pressupostos destinats a l’atenció primària i posar fi a l’excessiva variabilitat actual”.

Quant a l’opinió generalitzada dels ciutadans, “tant a escala nacional com a la Comunitat Valenciana, atorga una puntuació de 6,74 en una escala de 0 a 10, cosa que podríem traduir com a pròxim al notable”. I, dins del sistema, “destaca precisament la valoració sobre l’atenció primària, que rep la valoració més alta de totes”.

Segons les dades del Baròmetre Sanitari del 2019, la ciutadania considera que hi ha coses a millorar, com les llistes d’espera per a ser atés, la saturació dels hospitals i els centres de salut o el poc temps que els professionals poden dedicar a cada pacient.