El gran ‘tour’ del franquisme: un mapa interactiu recull els residus simbòlics de la dictadura a Espanya

El mapa interactiu dels vestigis del franquisme en els espais públics ha costat sis mesos de faena per a localitzar escuts, monuments, carrers o làpides escampades per tota la geografia espanyola. El creatiu Eduardo España (Madrid, 1991), resident a Costa Rica, ha bolcat a la xarxa el seu treball de final de màster en Disseny de la Informació i Visualització de Dades cursat en el centre Shifta by Elisava, adscrit a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. 

Amb aquesta nova eina, el creatiu pretén ajudar en la reparació a totes les víctimes del franquisme i impulsar el compliment de la Llei de memòria històrica. “Aquests emblemes no ens poden representar, per respecte a les víctimes i perquè són il·legals”, diu a l’altra banda del telèfon l’artífex del projecte. 

Eduardo España ha rebut 40 correus electrònics el dia de l’estrena del mapa amb correcció d’errades o amb aportació de noves dades, una “resposta bastant acceptable”. “És important la col·laboració ciutadana per a traure un catàleg real; sé que hi ha més plaques d’habitatge”, assegura el publicista. “A poc a poc vull anar netejant la base de dades, la idea és anar actualitzant-la”, afig. 

En el recompte ha detectat 5.340 símbols franquistes. El creador adverteix que encara falten símbols franquistes per incorporar-hi “a causa de la complexitat de la recollida de dades” i confia que la visualització del mapa quede “desfasada” per la retirada dels vestigis de la dictadura. Calcula que ha pogut ressenyar la meitat dels vestigis del franquisme que encara hi ha a Espanya. 

L’eina interactiva proposa una mena de tour turístic que recorre, entre altres, el monument a Carrero Blanco a Santoña (Cantàbria), el monument als caiguts en la Batalla de l’Ebre de Tortosa, el monument a la victòria a Santa Cruz de Tenerife i, no cal dir-ho no, El Valle de los Caídos. 

En una primera fase de cerca, el creatiu Eduardo España va consultar els repositoris de dades de les diputacions provincials, però davant la informació tan limitada (molts estan en procés de construcció o directament no estan disponibles), l’investigador va recórrer a associacions memorialistes i a partits polítics que havien confeccionat les seues pròpies bases de dades. 

La cerca es va completar amb notícies de mitjans de comunicació, tesis doctorals i amb la llista de denúncies elaborada pel Ministeri de Justícia per demanar la retirada d’aquesta simbologia de centenars de municipis espanyols. El projecte ha comptat amb les dades recopilades pel senador de Compromís Carles Mulet en una campanya que va aconseguir l’eliminació de 2.000 símbols franquistes a tot Espanya. 

Després d’aquesta primera fase de cerca, Eduardo España va classificar els vestigis detectats entre escuts i relleus, monuments i conjunts, carrers i làpides i inscripcions. Aquestes quatre variables principals es complementen amb altres, com la població dels municipis i el partit polític que hi governa en l’actualitat, entre altres. Després de la classificació, a cada referència del mapa es van afegir les coordenades geogràfiques mitjançant l’eina de Google Geocode. 

El treball ha detectat que el 62% de les províncies no tenen un catàleg de vestigis franquistes. “Ningú s’ho ha pres seriosament i les comunitats autònomes i els ajuntaments en són els responsables”, denuncia el publicista, que també lamenta que “no hi ha estàndards de catalogació”. 

La recopilació de dades també mostra que 419 municipis governats pel PP no han retirat els símbols franquistes, davant dels 284 consistoris governats pel PSOE. Tampoc han retirat els vestigis de la dictadura 245 esglésies, 147 edificis institucionals i 4.078 comunitats de veïns. “Tant de bo desaparega algun dia el mapa; seria l’ideal”, diu Eduardo España.