Inventariar arxius per recuperar la memòria democràtica

Els arxius històrics, moltes vegades dispersos i amb pocs recursos públics, revisten una importància cabdal per a la recuperació de la memòria democràtica. Investigadors o familiars de víctimes de la repressió de la dictadura rastregen en els arxius els sumaris o els expedients penitenciaris que retraten la memòria històrica. Juan Luis Porcar, investigador del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, i l’arxivera Dolores Cabra, representant de l’associació Arxiu Guerra i Exili, presenten un inventari sobre la documentació relacionada amb la memòria històrica a la província de Castelló. 

El llibre, impulsat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, recull l’àmbit cronològic comprés entre el 1931 i el 1950, incloent-hi així la II República, la Guerra Civil i el primer franquisme. Juan Luis Porcar i Dolores Cabra han reunit els documents “segons el contingut” per evitar la ingent documentació administrativa i comptable, especialment en els arxius municipals. 

Tots dos investigadors han triat tres línies d’actuació: els arxius de titularitat estatal o provincial, els municipals i les col·leccions de particulars, d’institucions socials, culturals i de centres educatius. 

Així doncs, la primera fase inclou l’Arxiu Històric Provincial de Castelló i el del centre penitenciari de la capital de la Plana. També 13 arxius municipals de tota la província, a més de la documentació del fons del Centre de Documentació de la Memòria Històrica de la Universitat Jaume I (UJI), conformada per una selecció dels fons politicosocials del Centre Documental de la Memòria de Salamanca. 

L’obra també ressenya la documentació sobre la Guerra Civil de l’IES Francesc Ribalta de Castelló i l’arxiu històric del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica. Finalment inclou les col·leccions de documents dels investigadors Narcís Tena i Jaime Ramia.