Jesús Gordillo, el testimoni clau en dues causes de corrupció del PP que va canviar dràsticament la seua versió

El testimoni clau en dues causes judicials de corrupció que afecten de ple el PP valencià va canviar dimecres diametralment la seua versió dels fets, en una declaració insòlita que amenaça d’afeblir l’acusació en part del cas Taula i en la seua seqüela: el cas Azud. Els lletrats de les defenses, especialment el cunyat i la neboda de Rita Barberá, no ocultaven el seu delit davant la imprevista bandada protagonitzada per Jesús Gordillo Jiménez de la Plata durant la seua declaració com a testimoni davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València, en el marc del judici per la peça separada A del cas Taula.

El president del tribunal va recordar al testimoni diverses vegades la definició del fals testimoniatge segons l’ordenament jurídic espanyol, d’acord amb les contradiccions evidents entre la seua declaració en la fase d’instrucció i la seua nova versió interpretada en el judici, que exculpa de pla Alfonso Grau, ex-vicealcalde de València i principal acusat en la peça A del cas Taula.

Gordillo (Granada, 1970), llicenciat en Econòmiques, va treballar en Correus entre el 1988 i el 1999, en què es va incorporar a treballar com a assessor de Grau a l’Ajuntament de València. El 2005 va passar a ser gerent de l’empresa Fervasa, dedicada al tractament de residus, i dos anys més tard es va incorporar a Laterne, l’entramat usat pretesament pel PP de Rita Barberá per a finançar en B les seues despeses electorals de la campanya del 2007.

L’any següent, després de la victòria electoral de Barberá en uns comicis a què el PP de València es va presentar dopat, Jesús Gordillo va ocupar el lloc d’adjunt al director de concessions del grup Secopsa, adjudicatària de contractes municipals. En l’últim mandat de Rita Barberá va tornar a ser assessor de Grau, fins que va esclatar el barrufeig el 2015 i la seua relació amb el PP (i, singularment amb Grau, el seu antic cap) se’n va anar en orris.

El testimoniatge de Gordillo va ser clau per a la investigació de la peça separada A del cas Taula, relativa al presumpte finançament il·legal de les campanyes electorals del 2007, el 2011 i el 2015. L’1 de desembre de 2016 va declarar davant la Unitat Central Operativa (UCO), en la caserna de la Guàrdia Civil de Patraix, i va aportar dades sobre la mecànica de finançament en B del PP de Rita Barberá en les eleccions del 2007, a través de l’entramat de Laterne, pertanyent a l’empresari Vicente Sáez, ja mort.

Precisament a Sáez li va endossar en la seua declaració en el judici el tràfec de diners en efectiu, que davant l’UCO va adjudicar a Alfonso Grau. Fent seu el refrany ‘el mort al clot i el viu al rebost’, Gordillo va al·ludir al pretés ús per part de l’empresari de “cocaïnes” (ho va dir en plural) i “prostitutes”. Va dir exactament el contrari que el que va declarar davant els investigadors de l’institut armat, per a sorpresa del fiscal anticorrupció i del mateix tribunal.

Gordillo va acusar una sobtada amnèsia durant el judici i va sostindre que no recordava haver presenciat una reunió entre Grau i empreses contractistes com Secopsa, FCC o Lubasa, totes implicades en el finançament en B de la campanya del PP de València, tal com va assegurar en la seua declaració el 2016.

Preguntat si Alfonso Grau va negociar el seu salari en l’empresa Laterne, tal com va reconéixer en la fase d’instrucció, Gordillo es va escudar en el fet que es tractava d’“una mala interpretació de la redacció” de l’acta de l’UCO que va signar i va ratificar després davant el jutge instructor. El president del tribunal va contestar: “La redacció és bastant clara”.

La bandada radical del testimoni va causar una gens dissimulada satisfacció entre les defenses, especialment en el lletrat José María Corbín, cunyat de Rita Barberá que exerceix la representació jurídica de María del Carmen García-Fuster, exsecretària del grup municipal popular i també acusada en la causa. Corbín i la seua filla, també advocada, a més d’Alfonso Grau, van somriure durant gran part de la declaració de Jesús Gordillo, encara que en cap moment es van mostrar especialment sorpresos, a diferència de la resta de la sala.

I això que les afirmacions del testimoni van ser especialment explosives. Gordillo va acusar l’UCO de pressionar-lo i de transcriure malament les seues afirmacions, a més de plantejar alguna pretesa “pregunta capciosa o malintencionada”. També va adduir que, quan va declarar en seu policial, estava en ple procés de divorci, medicat i afligit de depressió.

L’antic assessor de Grau també va dir que un misteriós home pretesament el va amenaçar pel carrer ensenyant-li una foto dels seus fills i el va obligar a aportar una quantitat ingent de documentació a la premsa. Gordillo es va plantar en la redacció d’un mitjà digital a València, va desgranar a dos periodistes la documentació (relativa a l’entramat de Laterne) i es va emportar una còpia escanejada en un llapis de memòria. El diari va lliurar la documentació a la Fiscalia Anticorrupció.

En el judici, per contra, va assegurar que havia demanat una còpia de la documentació a la periodista, present a la sala, sense obtindre resposta. La versió de Gordillo, segons Valencia Plaza, és manifestament falsa. La fabulació del testimoni en aquest punt de la seua declaració va ser de tal calibre que el magistrat que presideix el tribunal li va recordar la definició del fals testimoniatge. Davant una de les innombrables contradiccions entre la seua versió en la fase d’instrucció i la seua nova història en el judici, el magistrat li va preguntar: “Per què va dir A i hui diu B?”.

“No ho sé”, va respondre a la pregunta del fiscal anticorrupció sobre la identitat del pretés home que el va amenaçar. Només va encertar a dir que la misteriosa trobada es va produir, pretesament, en un “carrer poc transitat” i, per a més dades, “un poc exòtic”. Mai va denunciar les preteses amenaces davant les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat ni les va comunicar al jutge instructor, davant el qual va ratificar les seues declaracions en seu policial. “Tota la declaració és contradictòria”, va concloure el fiscal anticorrupció a manera de resum.

L’antecedent del ionqui dels diners

El nou argumentari interpretat a la sala va ser calcat en molts aspectes del de Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, quan va protagonitzar una bandada similar a la de Gordillo en el cas Taula i va acusar l’UCO d’haver-lo manipulat. Amb la diferència que Benavent deté la condició d’acusat i, per tant, té dret a mentir, mentre que Gordillo és testimoni i ha de dir la veritat, amb la possibilitat fins i tot de deduir-se fals testimoniatge (amb penes de sis mesos a dos anys de presó). Una cosa que no va passar després de la seua declaració en el judici, malgrat els advertiments reiterats del president del tribunal.

Si el canvi del ionqui dels diners en el cas Taula beneficiava, de rebot, el cas Erial, en què Eduardo Zaplana és el principal acusat, la jugada de Gordillo afecta directament el cas Azud, en què Corbín és un dels principals investigats.

De fet, una de les defenses va demanar, fa mesos, que Jesús Gordillo tornara a declarar en Azud. La jutgessa instructora va rebutjar aquesta possibilitat adduint que són causes diferents. “Les declaracions que aquest testimoni haguera prestat en la causa seguida en el Jutjat d’Instrucció número 18 [encarregat del cas Taula] ho seran en relació amb els delictes que s’hi investiguen, que no tenen res a veure amb els que se segueixen en aquest procediment”, va afirmar la instructora. Més enllà que tots dos casos tenen el rerefons de la presumpta corrupció durant l’era de Rita Barberá.

En la seua declaració davant l’UCO, el 20 d’octubre de 2017 (quan les perquisicions del cas Azud romanien secretes), Gordillo va afirmar que Grau va assegurar “enfadat” que el despatx de Corbín va passar d’estar a la vora de la fallida a gaudir “sense motiu” d’un “volum elevat de faena”.

El testimoni va afirmar davant els investigadors que creia que aquest enuig del vicealcalde llavors “va poder estar motivat” per les “indicacions” de Rita Barberá perquè “parlara amb alguna empresa adjudicatària d’algun concurs, perquè contractara el despatx de Corbín Abogados SL”.

Després d’abandonar la sala del judici, Gordillo va assegurar a preguntes d’elDiario.es que simplement pretén oblidar la seua participació en el cas Taula. També va definir el seu canvi sobtat de versió de simples “aclariments” pel que fa a “malentesos” i va lamentar que mai va tindre accés a la transcripció de la seua declaració com a testimoni davant l’UCO. Tot això a pesar que les seues revelacions van ser àmpliament publicades per tota la premsa valenciana i que va declarar en una comissió d’investigació a l’Ajuntament de València.

La nova vida de Gordillo

L’home sempre va estar a cavall entre l’empresa privada i el PP. De fet, la política no és aliena a la seua família. Un dels seus germans, arquitecte de professió, va ser candidat a València durant les eleccions municipals del 1991 pel Centre Democràtic i Social (CDS). Fa més poc, un altre germà seu va ser candidat de Vox a Ontinyent en les eleccions municipals del 28 de maig passat.

Jesús Gordillo ocupa actualment un lloc de funcionari, com a tècnic d’administració especial, en el Servei Econòmic Pressupostari de l’Ajuntament de València, governat per la popular María José Catalá. El testimoni penedit també es va embarcar en negocis privats després d’haver sigut un testimoni clau de Taula i Azud. Gordillo figura des del 2019 com a administrador únic de l’empresa Lucinala SL, dedicada al comerç al detall d’articles de rellotgeria i joieria en establiments especialitzats i encara activa, segons les dades que consten en el Registre Mercantil.

En Valedana SL, una altra empresa dedicada al mateix negociat, va ser administrador únic fins al 2020. També va ser propietari de World Management Business SL, una firma dedicada al comerç a l’engròs de cuirs i pells, actualment extingida. Gordillo va ser a més secretari de Bulevar del Arte y la Cultura SA i de Bort Cultural SL, dues firmes propietat, entre altres, de l’empresa Cyes, investigada en diverses causes relatives al finançament del PP i adjudicatària de la construcció i la gestió de l’espai cultural La Rambleta. El jutge del cas Taula va investigar el contracte de concessió de l’obra de La Rambleta per part del consistori que governava Rita Barberá fins que va arxivar aquesta branca de les perquisicions.

El paper de Jesús Gordillo com a testimoni clau en el cas Taula va ser un clot incòmode en la seua trajectòria. En acabar la seua declaració en el judici, Gordillo va demanar al tribunal un justificant, va abandonar la sala, es va posar unes ulleres de sol i va eixir de la Ciutat de la Justícia.