València, ciutat d’acolliment de l’‘Aquarius’, reivindica una Europa inclusiva per a les persones migrants

La ciutat d’acolliment de l’Aquarius es reivindica com a espai inclusiu i reclama a Europa, a la unió de països, que faça el mateix. “Europa té responsabilitat històrica. Ha d’escoltar i invertir en aqueixos països [en conflicte] perquè hi haja estabilitat i democràcia”, sentenciava Ridha El Barouni, cofundador del Consell Islàmic Superior de la Comunitat Valenciana, en la conferència europea sobre migracions celebrada aquesta setmana a València. Una trobada per a dirigents locals i autonòmics, membres de la societat civil i el tercer sector en què analitzar els fluxos migratoris i la resposta d’Europa davant aquesta incògnita.

La conferència europea l’han organitzada la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i la Direcció General de Relacions amb la Unió Europea de la Generalitat Valenciana, en col·laboració amb l’oficina valenciana del programa europeu de cooperació entre regions Interact i la Universitat de València.

El 2015 el Consell va impulsar una xarxa de ciutats valencianes acollidores de persones refugiades, migrants i sol·licitants d’asil, amb un registre de les famílies acollidores i va crear la Xarxa de municipis acollidors o ciutats refugi, a més de posar en marxa l’Operació Esperança Mediterrània, un intent de rescat en la mar frustrat per l’executiu de Mariano Rajoy. Dos anys després, el Govern socialista sí que va permetre que els 600 migrants a bord de l’Aquarius desembarcaren en el port de València, o que el pesquer de Santa Pola Nuestra Madre Loreto rescatara una dotzena de persones, després de les pressions sobre l’executiu de Pedro Sánchez.

La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va defensar en la sessió inaugural que la immigració és una “bona inversió de futur” que resulta favorable per al desenvolupament econòmic i un factor contra l’envelliment demogràfic, i ha afegit “el valor intrínsec positiu” que ha comportat històricament l’emigració en la conformació de les cultures i els pobles.

Els conferenciants han mostrat la seua preocupació per les troles que circulen en massa per les xarxes socials i serveis de missatgeria, com ara Whatsapp, que contribueixen a generar odi cap a col·lectius vulnerables basant-se en falsedats. “És una cosa aclaparadora i repulsiva”, enunciava Joan Calabuig, delegat del Consell per a la UE. “La migració és positiva per a Europa –com han defensat els conferenciants– encara que la percepció no és aqueixa”, lamentava Alberto Ibáñez, secretari autonòmic d’Igualtat. El secretari autonòmic ha defensat la ‘xarxa antirumors’ que va impulsar el seu departament, una eina per a combatre els prejudicis i les mentides racistes, base dels delictes d’odi. El 2017, segons dades del Govern, en van ser 1.419 en el conjunt d’Espanya, dels quals 121 es van produir a la Comunitat Valenciana.

El mateix dimarts a la vesprada s’ha celebrat el tercer aniversari de “València, ciutat refugi”, en una jornada per a reivindicar la ciutat com a centre d’acolliment. “Adquirir el compromís de ser una ciutat refugi va ser una victòria de la ciutadania, que davant un drama humanitari va saber pressionar les institucions perquè prenguérem mesures encaminades a garantir els drets de les persones refugiades. La nostra ciutat, el teu refugi, ha sigut una de les materialitzacions, en el cas de València, del canvi institucional de perspectiva, atenció i empatia cap als refugiats”, va explicar la regidora de Cooperació, Neus Fàbregas, que organitza aquestes jornades.

El projecte pretén complementar el programa d’asil del Ministeri en matèria de sensibilització, incidència en el sector privat i acompanyament a les persones refugiades.