Justícia restaurativa en les presons: 16 presos de Picassent i Alacant condemnats per delictes greus dialogaran amb les seues víctimes per demanar perdó

El perdó i el reconeixement del mal causat a les víctimes complementa, encara que siga simbòlicament, la justícia penal. 16 interns del centre penitenciari de Picassent i de la presó d’Alacant participen en un taller que prepara trobades amb les seues víctimes, a imatge i semblança de la via Nanclares que va propiciar diàlegs entre penedits d’ETA i les seues víctimes i familiars. El taller es desenvolupa en deu sessions preparatòries en què l’associació de mediació CONCAES prepara els presos per a la trobada amb les seues víctimes. 

El projecte ‘Diàlegs restauratius’ inclou condemnats per delictes greus que complisquen condemnes de presó i hagen mostrat penediment i intenció de reparar, almenys simbòlicament, el mal causat. Només n’estan exclosos els interns condemnats per violència de gènere o que patisquen patologies psiquiàtriques. 

A Picassent s’han incorporat al programa dos interns condemnats per delictes de lesions, un per robatori amb força i un altre per robatori amb violència, dos condemnats per homicidi i un per assassinat. En el centre penitenciari d’Alacant participen huit interns, quatre homes i quatre dones, tres condemnats per assassinat, dos per homicidi, un per lesions, per robatori amb força i per tràfic de drogues. 

A mesura que avança el programa i es determina quins condemnats estan preparats, els mediadors contacten amb les víctimes per oferir-los la possibilitat de participar en una trobada restaurativa, de manera voluntària i confidencial, d’acord amb l’Estatut de la Víctima. 

En cas de consentiment, CONCAES també treballarà amb les víctimes, en una sessió o més, a fi de preparar la trobada, última fase de la justícia restaurativa, que es produeix en presència del mediador, en l’àmbit penitenciari o fora, segons el desig de la víctima. El programa té un doble vessant: la reinserció dels penats i que les víctimes puguen ser escoltades, més enllà de la seua experiència en el judici.

“Amb aquest programa partim de la idea d’utilitzar el diàleg com un benefici per a totes dues parts, d’una banda, la víctima, que té l’oportunitat d’expressar les conseqüències experimentades per un delicte determinat; de l’altra, la persona infractora, que pot ser més conscient del mal causat, expressar-se, responsabilitzar-se i reparar, bé la seua víctima si ella ho vol així o víctimes indirectes i la comunitat”, explica l’entitat encarregada de la mediació. 

Els tallers ‘Diàlegs Restauratius’ van començar a impartir-se el 2016, però només per als penats a condemnes alternatives a la presó o els que estaven en tercer grau, última fase de l’execució de la condemna privativa de llibertat.

Tres anys després es va produir un salt qualitatiu pel fet d’introduir la mediació a l’interior de les presons per a delictes de caràcter greu. Els tallers de Justícia Restaurativa van començar aquell any en els centres penitenciaris de Sevilla, Valladolid i Burgos. En aquesta última presó, es va produir una trobada ben cridanera entre un atracador de bancs i el director d’una de les sucursals en què va robar propiciat per la presidenta del Banco Santander, Ana Patricia Botín, amb qui el pres s’havia cartejat. 

Al llarg del 2021, Institucions Penitenciàries té previst estendre els ‘Diàlegs restauratius’ a presons de 14 comunitats autònomes, a més de les presons de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. 

En el cas de la Comunitat Valenciana, segons explica el director general de Reformes Democràtiques i Accés a la Justícia, José García Añón, la Generalitat Valenciana està tramitant un conveni amb Institucions Penitenciàries que permeta la col·laboració en el projecte de justícia restaurativa des de la perspectiva de la competència sobre víctimes que deté l’executiu autonòmic.