Un jutge condemna l’Ajuntament de Torrevella a indemnitzar un policia protegit per l’Agència Valenciana Antifrau que pateix assetjament psicològic des del 2009

Un jutge ha imposat a l’Ajuntament de Torrevella el pagament d’una indemnització per danys i perjudicis de 32.779 euros a un agent de la Policia Local, representant sindical de CCOO, que ha sigut víctima d’un procés d’assetjament psicològic laboral per part d’uns quants comandaments des de fa més d’una dècada. El titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 d’Elx li reconeix també una indemnització de 5.000 euros pels danys psicològics i morals patits i obliga el consistori a activar les mesures precises del Protocol de Prevenció contra l’Assetjament Laboral perquè pare la vulneració dels drets del denunciant, testimoni protegit de l’Agència Valenciana Antifrau (AVA). La sentència, a què ha tingut accés elDiario.es, és la primera que destaca la rellevància de l’estatut de protecció reconegut per l’AVA a l’agent. 

El policia va denunciar que des del 2009 ve patint un “procés sistemàtic d’assetjament laboral” per part d’alguns dels seus comandaments amb obertures d’expedients disciplinaris constants que acaben sense cap sanció, denegació injustificada o per silenci de vacances i permisos, mofes i burles en públic, escrits anònims amb insults i desqualificacions i fins i tot el subministrament de material defectuós per al seu exercici laboral. Com a conseqüència de la situació d’assetjament psicològic, l’uniformat ha patit llargs períodes de baixa per processos ansiosodepressius d’estrés laboral. 

L’Ajuntament de Torrevella no va iniciar cap actuació disciplinària contra els comandaments denunciats ni va activar el protocol d’assetjament psicològic. En les seues al·legacions, el consistori afirma que l’acumulació d’incidències en el cas d’aquest agent no permet concloure una situació d’assetjament laboral més enllà d’un conflicte laboral. L’ajuntament, que només va intervindre en l’última fase dels fets, argumenta que es tracta de “meres incidències” en la vida laboral d’un funcionari sense que hi concórrega una “estratègia generalitzada i institucionalitzada” d’assetjament laboral. 

El jutge destaca la “importància” de la condició de testimoni protegit atorgada al policia per l’Agència Antifrau en un procediment en un jutjat d’instrucció. “La mera aparició en escena de l’agència de lluita contra la corrupció esmentada constitueix un descrèdit del màxim nivell per a una entitat local que escampa una ombra de dubte sobre l’actuació de l’ajuntament”, assenyala la sentència. El jutge ha tingut “molt en compte” l’estatut de protecció que es va reconéixer al policia en una causa que es va sobreseure provisionalment en una interlocutòria recorreguda i pendent de resolució per part de la secció setena de l’Audiència Provincial d’Alacant, amb seu a Elx. 

El magistrat, després d’analitzar els informes pericials elaborats per psicòlegs i els interrogatoris als comandaments policials, conclou que hi ha una “clara situació d’un conflicte laboral arrelat i reiterat” en la Policia Local de Torrevella. Així doncs, es compleixen la majoria dels elements objectius i subjectius de l’assetjament laboral, a més amb reiteració i en un temps prolongat (entre el 2009 i el 2019). 

A pesar que la sentència dubta de la falta d’empara per part dels superiors jeràrquics, el magistrat considera acreditades “manifestacions molt rellevants” pròpies de l’assetjament laboral, com la “utilització reiterada d’expedients informatius que fiscalitzaven inquisitorialment” la tasca diària de l’uniformat. D’aquests expedients, només un va arribar a incoar-se com a expedient disciplinari i, finalment, es va arxivar sense cap càrrec. La sentència també acredita que l’agent se l’obligava a justificar determinades actuacions, cosa que “no es feia comparativament” amb altres funcionaris policials. 

El titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 d’Elx retrau a l’Ajuntament de Torrevella que no activara el seu protocol d’assetjament laboral. “És especialment reprotxable, perquè una Administració Pública no pot aprovar un protocol d’aquestes característiques que després esdevé inspiratiu per la seua falta de previsió o regulació ineficaç pel fet de requerir uns mitjans de què manca o que no podrà obtindre”, assenyala la sentència.