L’acord laboral en Ford Almussafes tira avant amb l’únic suport d’UGT, i la resta dels sindicats demanen un referèndum entre la plantilla

El comité d’empresa de Ford Almussafes, en què estan representats tots els sindicats de la planta, en concret, UGT amb 21 delegats, Intersindical amb 9, CCOO amb 3 i CGT amb 2, es va reunir dilluns per votar l’acord laboral aconseguit per l’organització majoritària amb la direcció per als pròxims anys, amb l’objectiu de posicionar-se davant de la factoria de Saarlouis, la més productiva i rendible d’Europa, per a adjudicar-se la fabricació dels models elèctrics, una decisió que adoptarà la multinacional al juny.

Com era d’esperar, el pacte ha tirat avant amb els vots en solitari dels 21 delegats d’UGT, mentre que els 14 restants s’hi van oposar i van presentar un pla alternatiu que, amb la negativa dels ugetistes, no va tirar avant: “Entenem que les condicions econòmiques i laborals que actualment tenim són prou competitives perquè la direcció d’aquesta empresa aposte per aquesta plantilla sense necessitat de retallar encara més els nostres salaris i drets”, van afirmar.

Tampoc es va aprovar la proposta de realització d’un referèndum amb urnes, vot secret i transparència entre els 6.000 treballadors de la plantilla, “tal com sempre s’ha fet amb l’aprovació dels diferents convenis en els 46 anys d’història de Ford a Almussafes”, afirmen fonts d’Intersindical, que també van criticar que no s’han facilitat per escrit els detalls de l’acord laboral.

L’organització majoritària ha fet en els últims dies un sondeig entre els treballadors a través d’una aplicació en què calia donar-se d’alta identificant-se amb noms i cognoms. Encara que l’enquesta estava dirigida als seus afiliats, s’ha donat l’oportunitat de participar la resta de la plantilla, per a la qual cosa calia demanar una sol·licitud mitjançant un correu electrònic, sempre identificant-se.

Fonts d’UGT van informar que hi han participat 4.193 empleats d’un total de 5.971, és a dir, un 70,2%. D’aquests, només 48 no eren afiliats, i del total, un 75% han votat a favor de l’acord, un 22,6% en contra i un 2,4% s’hi han abstingut.

Amb tot la votació no ha sigut reconeguda per la resta dels sindicats per qüestions de transparència, ja que han afirmat que només UGT ha tingut accés al procés i que hi ha treballadors que han pogut votar més d’una vegada. Alguns empleats consultats per aquest diari han afirmat que coneixen casos en aquest sentit, però asseguren que en teoria només es comptabilitza el primer vot.

Sobre els resultats, des d’UGT van comentar que “una vegada més la plantilla s’ha implicat i ha participat durant aquests dies posant en valor aquest resultat per les circumstàncies que entre ERTO, Covid i teletreball han fet que quasi 2.000 companys i companyes no estigueren en la fàbrica diàriament”.

A més, van afirmar que “aquest procés no finalitza ara, sumarem els màxims suports possibles de la resta dels estaments socials amb l’objectiu de fer visible la situació de la factoria i continuar reivindicant el nostre futur, perquè quan al juny hagen de prendre una decisió des de Detroit no hi haja cap dubte d’on i com està posicionada la factoria d’Almussafes”.

En la reunió de dilluns, tant Intersindical com CCOO i CGT van proposar “la represa de les negociacions sobre la base d’arribar a un acord que mantinga, almenys, les condicions laborals actuals, i salaris lligats a l’increment de l’IPC”, una proposta rebutjada per UGT.

Detalls de l’acord aprovat

Com va informar elDiario.es, la direcció de Ford Almussafes va reunir dimarts passat 8 de febrer el comité d’empresa per informar dels detalls de l’acord laboral aconseguit el 27 de gener passat a Colònia amb UGT, davant l’elecció que ha de fer la companyia entre València i Saarlouis (Alemanya) per a la fabricació dels seus dos models elèctrics, una decisió que la multinacional anunciarà el mes de juny en la seua seu de Detroit i que equival a garantir el futur de la fàbrica seleccionada.

L’acord preveu increments lineals no consolidables en les taules salarials que sumen 7.000 euros entre el 2022 i el 2025, i tornar a l’IPC l’any 2026. En concret, en les taules salarials per a cadascun dels quatre anys l’augment seria el següent: 1.000 euros el 2022, que es pagarien a la signatura de l’acord; 1.500 euros el 2023; 2.000 euros el 2024; i 2.500 el 2025.

Es tracta d’un pacte a cinc anys que està condicionat al fet que Ford assigne al juny la plataforma elèctrica dels futurs vehicles a la factoria d’Almussafes. En cas contrari, l’acord no tindria validesa i quedaria reduït a un any, en què els salaris haurien d’augmentar un 1% per damunt de l’IPC, amb caràcter retroactiu i amb validesa només per al 2022, cosa que descriu com la “situació no desitjada”.

A més, a partir del 2025, la jornada diària s’incrementaria en 15 minuts per torn, mentre els dies de jornada industrial es podrien treballar sense cost addicional “sempre que no calga recórrer a un ERTO”. Si aquestes dues mesures no foren prou per a atendre la demanda, es podrien programar a partir del 2025 fins a huit dissabtes laborables per treballador, amb jornada de descans a canvi i un plus de flexibilitat a partir de 72 euros. Aquest plus seria l’equivalent a la diferència entre les hores extra treballades i els diners corresponents per grau i antiguitat de cada empleat. Si tot això no fora prou per a garantir la demanda de vehicles elèctrics, es podrien fer addicionalment fins a deu dissabtes en hores extra per cada treballat.