L’Ajuntament de València busca una solució jurídica per a milers d’apartaments turístics previs a la llei del 2018

El maig del 2018 va entrar en vigor la nova Llei de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana. Entre moltes altres coses, la normativa autonòmica va endurir les mesures per a poder donar d’alta un apartament turístic en el registre de l’Agència Valenciana de Turisme, requisit imprescindible per a llogar-lo per dies de manera legal.

En virtut de la normativa i des de la seua entrada en vigor, es va començar a exigir als propietaris o empresaris del sector un informe de compatibilitat urbanística de l’Ajuntament corresponent pel qual quedava garantit que l’habitatge complia les exigències del pla general de cada municipi per a poder donar-li un ús turístic.

En el cas de València, el pla general d’ordenació urbana (PGOU), de l’any 1988, marca que tan sols es pot donar un ús terciari als immobles situats en plantes baixes o primers pisos (tret del cas d’edificis complets), per la qual cosa des del 2018 tots els apartaments turístics legalitzats han de complir aquest requisit.

El problema és que, fins a l’entrada en vigor d’aquesta normativa, molts apartaments turístics donats d’alta en el registre de Turisme no compleixen el que s’estableix en el PGOU pel fet d’estar disseminats en la resta de les plantes d’edificis residencials, per la qual cosa actualment estan fora de la legalitat, i hi ha casos fins i tot d’ordres de tancament, malgrat que tenen número de registre.

Segons la documentació recaptada per elDiario.es, fins al 2018 hi havia 4.215 apartaments turístics registrats en l’Agència Valenciana de Turisme, però sense la compatibilitat urbanística del consistori, ja que no era preceptiva. Això no significa que tots estiguen actualment fora de la legalitat, ja que una part ocupen blocs sencers de finques i, per tant, haurien pogut obtindre la compatibilitat, però sí una gran part.

Aquest tema va eixir en l’última Comissió d’Urbanisme municipal celebrada el 19 de juny passat a preguntes dels regidors de l’oposició després de revelar elDiario.es que el PP va prometre a l’Associació d’Hbitatges de Lloguer per a Estades Curtes de la Comunitat Valenciana (Avaec, pel nom en castellà) una mena d’‘amnistia’ per a regularitzar aquests allotjaments.

Segons fonts consultades per aquest diari, el regidor d’urbanisme, Juan Giner, va comentar que, efectivament, aquests apartaments estarien en una situació d’alegalitat i que, si bé encara no tenien presa una decisió sobre aquest tema, sí que va deixar caure que alguna solució hauran de donar-los.

Com va informar aquest diari, els empresaris del sector se senten assenyalats i per aquest motiu en l’assemblea van aprovar generar un al·luvió de denúncies, tant anònimes com des de la mateixa associació, fins al punt de col·lapsar el servei d’inspecció amb l’objectiu de paralitzar, o almenys frenar, els tancaments i les sancions sobre apartaments turístics, però sobretot per a posar en relleu que, segons els seus assessors jurídics, els professionals que exerceixen un ús terciari en habitatges, com ara metges, advocats o psicòlegs, també incomplirien el pla general d’ordenació urbana de l’any 1988 segons el qual només es permet un ús terciari en els baixos i els primers pisos.

D’aquesta manera, des d’Avaec volen forçar l’Ajuntament que establisca una normativa en termes d’igualtat per a tots els usos terciaris.

Com ha informat aquesta redacció, en l’assemblea que va tindre lloc dues setmanes abans d’aprovar-se la moratòria del 28 de maig, membres de l’Avaec van recriminar que no s’informara de les notícies que dies abans ja circulaven sobre aquest tema. Aquest mes les peticions de permisos a l’Ajuntament es van disparar. En tot el 2023 es van demanar 456 llicències o declaracions responsables i fins a finals de maig del 2024 se n’havien demanades 733. D’aquestes, 60 es van demanar al gener, 63 al febrer, 50 al març, 54 a l’abril i ni més ni menys que 506 al maig.