Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

L’aposta per l’energia fotovoltaica estalvia a l’Ajuntament de València sis milions d’euros a l’any en la factura

En el centro, el alcalde de València, Joan Ribó, en una de las instalaciones de pérgolas fotovoltaicas.

Laura Martínez

0

L’Ajuntament de València estalvia un 30% en la factura de la llum des que ha implementat les plaques fotovoltaiques. La xarxa de pèrgoles fotovoltaiques distribuïdes per la ciutat i la rehabilitació dels edificis públics amb energies renovables ha permés al consistori obtindre un estalvi de sis milions d’euros en l’últim any. La factura de l’Ajuntament ha passat de 19,9 milions d’euros a fregar els 13,6 gràcies a les instal·lacions d’autoconsum, que van començar a projectar-se en el mandat passat i han brollat aquests dos últims en culminar el procés administratiu.

Les primeres pèrgoles es van instal·lar el 2019 com a resposta als processos de participació ciutadana i en dos anys la xarxa ja suma un parell de desenes d’instal·lacions, que comporten un estalvi energètic i econòmic notable, a més de la reducció d’emissions contaminants. Les actuacions d’eficiència energètica a la ciutat s’han complementat amb la instal·lació de panells en edificis municipals i amb canvis en l’enllumenat públic, on s’han substituït les instal·lacions habituals per leds i s’ha revisat la il·luminació d’edificis municipals.

Segons els càlculs de la Regidoria de Gestió de Recursos, aquests canvis en l’enllumenat han reduït el cost per a les arques municipals en més de 5,1 milions d’euros a l’any (que ha passat de 12,7 milions el 2014 a 7,6 milions d’euros el 2020). Quant als edificis públics, la instal·lació de panells ha reduït un 17,15% la factura energètica (un milió d’euros en un any) i en els col·legis municipals (dels 1,55 milions que es pagaven el 2015 a 1,15 de l’últim exercici complet).

Gran part de les instal·lacions sorgeixen de les consultes ciutadanes que ha posat en marxa el municipi per barris i pedanies de la ciutat, recorda la regidora de Gestió de Recursos, Luisa Notario, que considera “fonamental” l’interés, “perquè demostra que els veïns i veïnes de València i el govern municipal van de la mà per la mateixa senda de la sostenibilitat, la responsabilitat i l’eficiència”. Sobre les intervencions en escoles, en col·laboració amb la Conselleria d’Educació, la regidora de Compromís explica que l’objectiu és “reduir els costos corresponents al consum de l’energia elèctrica i disminuir alhora les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera”.

Per dur a terme les actuacions l’Ajuntament va dissenyar el Pla d’Eficiència Energètica i el Pla d’Intervenció en Enllumenat Públic (IDAE II), que van comptar amb huit milions d’euros d’ajuda europea a través dels Fons FEDER. El 2017 el consistori va posar en marxa el projecte València Solar, una instal·lació de cinc pèrgoles fotovoltaiques per a subministrar energia a diversos locals municipals i una xarxa d’estacions de recàrrega de cotxes elèctrics. La inversió total va ser de 443.000 euros i s’estimava un estalvi energètic de 366 MWh anuals; un estalvi econòmic d’uns 35.800 euros anuals. “Impulsem l’increment del desenvolupament de l’energia solar fotovoltaica amb l’objectiu de reduir la dependència dels combustibles fòssils, disminuir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i estimular l’activitat econòmica en el territori”, apunta Notario.

Una altra de les intervencions recents és la del Parc Lineal de Benimàmet, un projecte que va consistir a aprofitar l’ombratge que tenia el parc per a instal·lar-hi plaques fotovoltaiques en els sostres. En total, el projecte ha constat de 30,00 kW de potència nominal i 35,64 kW de potència instal·lades en tres pèrgoles, amb un pressupost de 104.000 euros. L’estalvi, indica la regidoria, ha arribat a pics de fins prop de tres quartes parts del consum energètic i de fins quasi la meitat de la despesa econòmica. S’estima que l’energia renovable generada suposa una reducció d’emissions de diòxid de carboni de 24,68 tones equivalents cada any en un dels centres i de 46,28 tones en l’altre. Aquestes intervencions casen amb les opinions d’experts en canvi climàtic, que recalquen la importància de situar “illes de frescor” a les ciutats per combatre l’augment de les temperatures i advocava per aprofitar els edificis públics per a aquesta mena d’instal·lacions. Les actuacions, assegura la regidora, aniran estenent-se en el que resta de mandat.

Etiquetas
stats