L’audiència d’À Punt demana més dibuixos animats i informació més descentralitzada

L’audiència d’À Punt reclama més presència de continguts informatius d’Alacant i Castelló, referents especialment al trànsit i als esports, més dibuixos animats als matins i la introducció en la graella de pel·lícules clàssiques, com les d’Alfred Hitchcock.

És una de les conclusions de l’informe del Consell de la Ciutadania de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, l’ens que es relaciona entre l’audiència i l’ens públic i vetla pel compliment del servei, presentat dijous per la seua presidenta, Julia Sevilla.

Les queixes englobades en l’apartat de programació se centren en canvis d’horari dels programes com “Atrapa’m si pots” o sèries com ara “L’Alqueria Blanca”, i al principi d’any alguna va estar relacionada amb la retransmissió de la missa. Altres queixes són referents a l’emissió de determinades pel·lícules o programes de bous, com l’entrada de bous de Sogorb, o peticions d’unes pel·lícules determinades, entre les quals “Mr. Bean”. L’audiència que formula els plantejaments a través del consell demana més programació de dibuixos infantils en valencià als matins, en horari infantil.

En els informatius, les queixes estan relacionades amb la cobertura –o falta de cobertura– d’algunes informacions, com les eleccions andaluses, la festa de la Madgalena, la falta d’informació del trànsit a Alacant –“s’estima que es discrimina aquesta ciutat a favor de la ciutat de València”– i es reclama més informació sobre els esports de Castelló, segons consta en el document. També s’ha recollit una queixa sobre la cancel·lació del reportatge sobre la mocaorà, que va denunciar un reporter de la casa, i diverses queixes sobre l’ús de la llengua, concretament sobre la pronunciació, que els reporters siguen castellanoparlants. També al revés, l’informe recull la mateixa queixa per triplicat d’un home que retrau que es fomente el català i no el valencià, que demana que els productes audiovisuals en català es doblen al valencià.

La presidenta de l’òrgan, que serà renovat d’ací a poc, reclama que s’aborde el foment del valencià en la publicitat, que és fonamentalment en llengua castellana, i demana al pròxim consell que millore les recomanacions d’accessibilitat a la televisió i a la ràdio, un dret constitucional.

Sevilla ha destacat també la part de l’informe que parla sobre el paper que exerceixen els mitjans de comunicació per minimitzar els efectes negatius dels discursos estereotipats i discriminatoris. “Els mitjans han de desempolsar codis ètics i deontològics per afrontar no sols una aplicació efectiva, sinó una actualització d’aquests si volem progressar alhora que ho fan les nostres societats”, ha assenyalat. Així mateix, ha posat en valor la proposta que, tancant aquest informe anual, parla d’un nou protocol per a facilitar material de l’arxiu documental, i ha dit que “es pretén donar resposta a les sol·licituds que es puguen presentar en un futur sobre l’accés a la documentació arxivada i multiplicar el valor d’aquesta”.

Discurs d’odi

Respecte al discurs d’odi, a què el consell destina un apartat en l’informe, es considera que “una eina legítima per a contribuir a la reducció dels delictes d’odi és sumar compromisos amb agents socials que ja treballen per a la prevenció de l’odi en totes les seues modalitats”. L’òrgan demana “buscar veus expertes procedents de les entitats socials i comunitàries afectades per la discriminació” atés que “les associacions arriben on moltes instàncies no accedeixen” i és “una manera de legitimar la presència d’una resposta organitzada socialment contra les discriminacions”.

Pel que fa a l’enfocament informatiu, suggereixen impregnar “d’una mirada feminista i empàtica tots els processos de redacció i construcció de les peces informatives, especialment quan es tracte d’una temàtica que d’alguna manera visibilitze violències cap a persones o col·lectius”. També, com que l’interés públic en aquest sentit és comunicar “per transformar la societat en una societat més respectuosa amb la diversitat”, tindre en compte les “qüestions biopolítiques i les estructures que articulen les dinàmiques de cohesió o distanciament social”.

Audiència

L’informe apunta que la televisió va registrar la màxima estabilitat en audiència en la quota de pantalla intermensual el 2022, amb el pic més alt en Falles, un públic aquest últim que, no obstant això, no va continuar sent espectador habitual. Sobre aquest tema, l’informe assenyala que les audiències televisives “no aconsegueixen consolidar el creixement” que li era propi des de l’inici de les emissions el 2018 i, encara que es mantenen en el lloc 13, a mitjan taula de resultats de les cadenes públiques autonòmiques amb un indicador superior al 3%, cal tindre en compte que la segona meitat d’aquesta llista està conformada per segones cadenes de les televisions autonòmiques. La cadena encara està consolidant el seu públic, assenyala el consell.