L’Audiència de València frena la devolució dels cotxes confiscats en el cas Azud als principals imputats

Els dos polítics més rellevants investigats en el marc del cas Azud –l’exvicealcalde de l’Ajuntament de València Alfonso Grau i l’exregidor socialista Rafael Rubio– s’han quedat, de moment, sense els seus vehicles, intervinguts per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

L’Audiència Provincial de València avala en sengles actuacions que figuren en el sumari la confiscació i l’ús per part dels investigadors de l’institut armat. La defensa d’Alfonso Grau al·legava que el seu BMW X4 XDRIVE 281, un dels cinc vehicles que conformaven el seu parc automobilístic, “es deteriorarà més si és utilitzat per la Policia judicial que si es manté paralitzat en el depòsit”. No obstant això, la instructora del cas Azud manté una posició oposada: “El vehicle decomissat és un efecte que, sense patir deterioració material, es deprecia substancialment pel transcurs del temps” i la utilització per part de l’UCO del BMW “permet a l’Administració més aprofitament del seu valor”.

La secció tercera de l’Audiència Provincial de València ha avalat la postura de la titular del Jutjat d’Instrucció número 13: “No hi ha raó per a presumir (...) que la Policia judicial haja de fer un ús desmesurat, abusiu o contrari a les regles de la bona fe del vehicle que, tot i poder-lo utilitzar, continua sent de pertinença aliena”. A més, recorden els magistrats, l’UCO assumeix les despeses de manteniment del vehicle “en tota la seua extensió”.

La “greu activitat delictiva” imputada a Alfonso Grau justifica que figure com a investigat per un presumpte blanqueig de capitals, entre altres delictes. “No hi ha tanta separació temporal”, sosté la interlocutòria de l’Audiència de València, “entre l’adquisició del vehicle decomissat i l’època en què s’haurien comés els delictes impugnats”. “Especialment”, afig, “si es té en compte que, com s’afirma en el recurs mateix, gran part del preu del vehicle decomissat es va abonar amb el producte de dos vehicles més adquirits en anys anteriors (i, per tant, en dates notablement més pròximes al període objecte d’investigació”.

L’antiga mà dreta de Rita Barberá, tal com va informar aquest diari, ha manejat un parc de vehicles notable, format per tres BMW i dos Mini Cooper. A més, abans de la seua condemna per suborn i blanqueig de capitals en un altre procediment, Alfonso Grau va guanyar 48.500 euros amb la venda de dos rellotges Vacheron Constantin i un Lange and Söhne. Sobre l’adquisició d’un dels BMW, la interlocutòria assenyala que “és clar que l’adquisició d’un vehicle per 77.621 euros no pot estimar-se ajustada a la capacitat adquisitiva del treball personal” de Grau.

L’Audiència Provincial de València recorda que en la instrucció del cas Azud ha aflorat un “volum important de diners ingressats de manera il·lícita” (dos milions d’euros en presumptes mossegades). “Almenys indiciàriament, el capital utilitzat en tot o en part per a l’adquisició del vehicle decomissat (...) pot procedir dels beneficis il·lícits obtinguts d’aquesta activitat delictiva”, afig.

Rafael Rubio, exregidor, exdiputat socialista i ex-sotsdelegat del Govern investigat en el cas Azud, també reclamava la devolució del seu Mercedes Benz A 200D “almenys en qualitat de depositari”. Rubio al·legava que la “generació efectiva de recursos” per la seua faena i la de la seua dona, també investigada en la causa, “no permeten vincular l’efectiu necessari per a la compra del cotxe amb el seu origen en l’il·lícit que se li atribueix”.

Així doncs, la mateixa secció tercera ha estimat el recurs de la defensa de Rafael Rubio contra la interlocutòria de la magistrada instructora que avalava la utilització del Mercedes per part del Grup III de Delinqüència Econòmica de l’UCO per no haver-se-li donat el tràmit previ d’audiència sobre la sol·licitud d’ús temporal. L’acte revoca l’autorització d’ús provisional per part dels agents de l’institut armat i ordena que se li done audiència abans que la instructora dicte un nou pronunciament.

L’advocat Jose Luis Vera, considerat el presumpte aconseguidor de la trama amb ajuntaments governats pel PSPV-PSOE, també va recórrer la interlocutòria de la jutgessa instructora que autoritzava l’UCO a usar el seu Peugeot Partner Tepee Outdoor. No obstant això, l’Audiència Provincial de València considera, igual que en el cas del BMW d’Alfonso Grau, que un “vehicle de motor sense signes distintius és un efecte especialment idoni per a la prestació pels agents de l’autoritat de les funcions d’investigació que els són pròpies”.

L’iPhone de l’empresari Jaime Febrer

Altres investigats han lamentat la confiscació dels seus telèfons. El lletrat Pablo Torres Domingo, investigat en el cas Azud per la facturació de dictàmens jurídics a la presumpta trama, destacava en el seu escrit d’al·legacions que la confiscació per part de l’UCO del seu telèfon li havia causat un “crebant evident” per la “pèrdua dels contactes i de l’agenda”. “A més de la necessitat de donar explicacions a les persones que, quan telefonen al seu número, no el localitzen”, afegia l’escrit.

L’empresari Jaime Febrer, presumpte corruptor la defensa del qual exerceix el penalista Manolo Mata, també va sol·licitar la devolució del seu iPhone 6 Plus. L’escrit sosté que el telèfon mòbil “cap informació pot aportar a la causa”. El menyspreu i el bolcat del contingut per part de l’UCO del terminal, adquirit amb posterioritat als fets investigats, suposa “una investigació prospectiva”, subratlla.

Per contra, el fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, considera que la petició és “inviable”, perquè “és evident sense més explicacions que la compra d’un nou terminal no determina l’esborrament o la desaparició dels contactes antics”. “No pot pretendre l’investigat fer actes que puguen contaminar les fonts probatòries”, afig el representant del ministeri públic.

La jutgessa instructora confirma que “no es donen els requisits per a acordar la nul·litat” del clonatge del dispositiu. “Ni es necessita ni es procedirà a cap instrucció prospectiva”, abunda la magistrada, que recorda que en la causa “es precisa l’obtenció de fonts de prova amb relació a la informació allotjada en dispositius i els servidors que complemente la ja trobada”.