L’Audiència de València qüestiona la petició d’auxili de la jutgessa del cas Azud a una càtedra sobre blanqueig

Colp dur a una de les principals branques de la investigació del cas Azud. La secció tercera de l’Audiència Provincial de València ha estimat el recurs de l’empresària Mónica Montero contra la interlocutòria de la jutgessa instructora que sol·licitava l’auxili judicial de la càtedra Deblanc de la Universitat de València, finançada per la Conselleria de Justícia, per a l’anàlisi de l’operació Col·legis, una de les principals subtrames del cas Azud. Es tracta d’una possibilitat de què disposa el jutge per a alleugerir el tediós treball d’anàlisi de la voluminosa documentació administrativa per part dels investigadors i que també ha exercit l’Agència Valenciana Antifrau –per exemple, en el cas Erial.

La investigació sosté que l’empresari Jaime Febrer, presumpte corruptor de la trama del cas Azud, va constituir l’empresa Mediterránea de Actuaciones Integradas (MIA) amb l’única finalitat d’obtindre la cessió per part de l’Ajuntament de València de parcel·les per a ús residencial a canvi de pagar el deute contret per la indemnització que corresponia a deu congregacions religioses (arran que el PGOU del 1988 aprovara la restricció d’aprofitament urbanístic, cosa que va afectar diverses parcel·les on hi havia centres docents d’aquestes entitats).

En una interlocutòria del 18 de maig passat, la titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de València va sol·licitar l’auxili judicial de la càtedra Deblanc per a l’elaboració d’un informe sobre l’adequació i la valoració del registre en la comptabilitat de l’Ajuntament de València del deute contret.

La defensa de Mónica Montoro va recórrer contra la resolució adduint que la decisió de la instructora “dona per descomptat que s’ha comés un delicte, que hi ha una trama corrupta i que s’ha provocat un perjudici, cosa que per si implica condicionar les conclusions de l’informe pericial”. A més, recorda que la jutgessa va denegar la personació com a acusació particular de l’Ajuntament de València, sol·licitada per l’anterior consistori governat per Joan Ribó, per no constar el perjudici ocasionat.

Amb aquests antecedents, la defensa de l’empresària qüestionava la necessitat de l’auxili judicial. Així doncs, la secció tercera de l’Audiència Provincial de València ha estimat el recurs i ha revocat la interlocutòria de la instructora, pel fet de considerar que no aporta indicis i simplement “usa la mera cita d’una pretesa trama corrupta”, per la qual cosa “ofereix aparença de pretensió prospectiva”.

L’Audiència Provincial de València retrau que la instructora “no pretén corroborar un il·lícit incipient, sinó tractar de descobrir si va poder haver-n’hi i amb això apuntalar un altre possible il·lícit, no justificat, sobre la decisió de venda de les parcel·les per a pagament de deute”. També critica l’informe del fiscal anticorrupció per a oposar-se al recurs, que titlava de “precipitat”, perquè “qüestiona fets sense saber si hi concorren”. La interlocutòria, a què ha tingut accés elDiario.es, lamenta que el ministeri públic “és conscient que la pericial no sap quin resultat podrà oferir”. En definitiva, afig la secció tercera de l’Audiència de València, Anticorrupció “no sap si hi ha delicte”.

Un “temps considerable” d’instrucció

La interlocutòria recorda que el procediment, iniciat el 2017, ha estat “en marxa durant un temps considerable”. “I si bé pot ser que hi haja delicte”, afig, la investigació “en aquest cas requereix l’argumentació adequada sobre els indicis de l’operativa seguida si el que es pretén és aprofundir per corroborar, no per descobrir”.

L’Audiència de València també adverteix que la diligència d’investigació podria resultar perjudicial per al dret de defensa dels investigats i comportar, per tant, un possible risc de nul·litat durant la fase del judici oral.