L’expresident de la Diputació de València descarrega la responsabilitat dels contractes d’Alquería en el cap jurídic imputat en el cas Assut

Després del debat de les qüestions prèvies, les sessions més sucoses del judici del cas Alquería, que jutja les presumptes irregularitats en els contractes d’alta direcció en l’empresa pública de la Diputació de València, arranquen aquesta setmana amb la declaració del principal acusat, l’expresident de la institució provincial, Jorge Rodríguez. L’acusat, que va dimitir després de la seua detenció i va revalidar l’alcaldia d’Ontinyent amb una nova marca electoral després d’eixir-se’n del PSPV-PSOE, només ha respost a les preguntes de la seua defensa, que exerceix la lletrada Ángela Coquillat. Així doncs, Rodríguez ha apuntat al cap jurídic llavors, José Luis Vera, actualment investigat en la causa del cas Assut.

L’expresident de la Diputació de València ha declarat que va sentir parlar per primera vegada del concepte de contracte d’alta direcció a Vera, que “deia que era el més avantatjós per a l’empresa”. Rodríguez també ha descrit la “situació complicada” a la seua arribada a la presidència de la institució provincial el 2015, en plena ressaca de les detencions del cas Taula i amb l’empresa pública com a epicentre de la presumpta trama de corrupció.

“Quan hi vam arribar està present l’UCO i la Intervenció General de l’Estat”, ha recordat Jorge Rodríguez, que ha reconegut que davant la “situació extrema” que es vivia en l’empresa pública, els nous responsables de la Diputació de València desconfiaven fins i tot dels tècnics. Davant una firma pública “fosca”, sense els comptes aprovats i amb “moltíssima incertesa”, els gerents decideixen crear, amb l’aval de Vera, set grans àrees d’alta direcció.

Rodríguez, malgrat la desconfiança, va optar per “no entrar com un elefant en una botiga de plats-i-olles” i “donar una oportunitat a molta gent que desconeixíem com treballava”, donant continuïtat a la firma pública. L’acusat ha declarat que no coneixia inicialment els dos denunciants del cas Alquería, el director econòmic de l’empresa pública, José Luis Castellote, i el responsable del departament jurídic, José Luis Pellicer. Rodríguez ha relatat que tots dos formaven part de l’equip de Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners i un dels principals protagonistes del cas Taula, i que van descobrir que Pellicer havia sigut “col·locat a dit” i que tots dos cobraven “nòmines vip”, amb uns plusos per productivitat excepcionals.

L’expresident de la institució provincial ha defensat la legalitat de les contractacions d’alta direcció i ha assegurat que mai va recomanar ningú per als càrrecs, només buscava “persones formades i amb ganes de treballar”. No obstant això, la Fiscalia Anticorrupció considera que es tracta de contractes inflats pràcticament a dit per a càrrecs de Compromís i del PSPV-PSOE.

Durant la declaració de Rodríguez han aflorat antics ajustos de comptes dels primers anys de gestió en la Diputació de València. Sobre el correu electrònic de Víctor Sahuquillo, gerent de l’empresa pública, en què l’advertia que els seleccionats no complien les seues “tasques d’alta direcció”, Rodríguez s’ha escudat en el fet que els informes que li remetia per correu electrònic el gerent llavors eren tan farragosos (“molt llargs i bastant densos”) que ni tan sols els llegia; es limitava a contactar telefònicament amb Sahuquillo perquè li resumira la seua visió.

Així doncs, Jorge Rodríguez ha exposat la situació interna de l’empresa pública: Sahuquillo no compartia el model de “cogovernança” entre el PSPV-PSOE i Compromís en la firma i “volia anar establint línies” de treball, mentre que Agustina Brines (cogerent llavors i també acusada) i Vera “treballaven en la neteja del terreny”. Una “empresa a dues velocitats” en què “no hi ha bona relació” entre Sahuquillo, Brines i Vera.

Per il·lustrar la situació –i per a hilaritat del públic present a la sala Tirant II de la Ciutat de la Justícia–, Rodríguez ha recordat les paraules de Vera sobre Sahuquillo en un dels correus electrònics: “És tan mamarratxo que no val ni per a gestionar una parada de castanyes”.

L’expresident de la Diputació de València també ha deixat caure que “Vera deia que tenia contacte habitual” amb el fiscal del cas Taula, Pablo Ponce, que exerceix l’acusació pública també en Alqueria. “Vera mai em va dir que era un delicte, ni tan sols vaig tindre jo cap mena de percepció que hi haguera cap irregularitat administrativa”, ha abundat Rodríguez.