L’hospital de Torrevella torna a ser públic: el Pacte del Botànic recupera el segon departament de salut privatitzat pel PP

La recuperació de serveis públics essencials privatitzats durant els 20 anys del PP al capdavant de la Generalitat Valenciana forma part dels compromisos adquirits el 2015 en l’anomenat Pacte del Botànic, l’acord de Govern que va propiciar el canvi a un executiu d’esquerres progressista format pel PSPV, Compromís i Unides Podem, presidit pel socialista Ximo Puig.

Dissabte torna a donar-se compliment a aquest mandat amb el rescat del departament de salut de Torrevella, una vegada finalitzat el contracte de 15 anys adjudicat pel PP a Ribera Salud, propietat de Centene Corporation, el director executiu europeu de la qual és Alberto de Rosa (germà del senador del PP Fernando de Rosa).

Aquesta és la segona àrea sanitària gestionada per l’empresa esmentada que recupera el Govern valencià, després de fer el mateix amb la de l’hospital d’Alzira a l’abril del 2018, el primer que es va donar en concessió.

L’origen d’aquest model es remunta al 19 de juny de 1997. Aquell dia es va signar el contracte de gestió de serveis públics per concessió entre la Conselleria de Sanitat de la Generalitat i la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Ribera Salud.

El president llavors Eduardo Zaplana impulsava el primer cas a Espanya d’un hospital de gestió privada tirant mà de les fallides caixes valencianes Bancaixa i CAM, com a accionistes de Ribera Salud. El PP va estendre el polèmic model a les comunitats en què governava i Esperanza Aguirre el va implantar a Madrid.

El naixement del denominat model Alzira es produïa l’1 de gener de 1999, amb l’entrada en vigor d’aquest contracte. No obstant això, lluny de complir-se, les pèrdues de cinc milions d’euros per a Ribera Salud en els quatre primers anys de vigència de l’acord portaven totes dues parts a la cancel·lació el 3 de desembre de 2002. El que havia passat, en compte de qüestionar el model, va suposar la seua ampliació (i encariment).

Després de la resolució del contracte, el Consell va iniciar una operació de rescat dirigida a fer les condicions més atractives per a l’adjudicatària. En primer lloc, es van comprar a Ribera Salut les instal·lacions de l’hospital de la Ribera per 43,9 milions d’euros i se li van abonar, a més, 26,3 milions en concepte de “lucre cessant”, cosa que no estava prevista en el contracte.

Després es va tornar a traure a concurs l’adjudicació, però amb una reformulació del model que preveia, a més de la gestió de l’hospital, el control dels centres de salut del departament.

Però el canvi substancial estava en la part econòmica: el cànon anual que l’Administració valenciana pagava a l’empresa per cada habitant (capita) de la comarca de la Ribera (257.000 habitants) va créixer un 68%, i va passar de 225 a 379 euros per habitant. La xifra no ha parat de créixer: actualment és de 777 euros per habitant i any. El concurs el va tornar a guanyar Ribera Salud i el nou contracte va començar la vigència l’1 d’abril de 2003 per un termini de 15 anys.

1.688 milions, el cost de Torrevella

Poc més tard, i amb un càlcul ja més avantatjós per a la part privada, es va traure a concurs el departament de salut de Torrevella, amb una població adscrita de 160.000 habitants. El 2006 es va adjudicar també a Ribera Salud i des de llavors la companyia ha rebut per part de l’Administració, només en concepte de preu inicial del contracte un total de 1.688 milions d’euros. Només enguany s’han abonat 115,6 milions, mentre que durant l’any passat van ser 132,8 milions. Les despeses extraordinàries, com ara productes ortopotèsics o desplaçaments, entre altres conceptes, no estan incloses en aquesta partida.

Cal ressaltar que la capita, el que l’Administració abona a l’empresa per habitant susceptible de ser atés (180.000 en el cas de Torrevella), es va fixar l’any 2006 en 494,72 euros, i actualment és de 896,34 euros, cosa que representa un increment del 80%.

Quant a la situació en què Ribera Salud deixa el departament sanitari, actualment és el que pitjor ràtio té de xiquets per pediatre de tota la Comunitat Valenciana, en concret 1.002 per pediatre, i el segon amb pitjor ràtio de metges de família per habitant, amb 1.640 pacients per a cada doctor. El departament amb pitjor ràtio en aquest sentit és el d’Elx-Crevillent, també gestionat per Ribera Salud.

Els representants dels treballadors van denunciar que de 300 contractes eventuals que caducaven el 30 de setembre, només se’n van renovar un centenar fins al 15 d’octubre, últim dia de l’empresa al capdavant de la gestió, i que s’han tancat agendes dels especialistes. A més, afirmen que van tractar d’emportar-se un TAC.

Les traves de Ribera Salud per a fer efectiva la reversió

La consellera de Sanitat, Ana Barceló, va retraure a Ribera Salud aquesta setmana que no haja remés la informació requerida per a portar avant la recuperació pública del departament de salut “malgrat les cinc actuacions que el TSJCV ha dictat al llarg de tot un procediment contenciós per la litigiositat en què va convertir Ribera Salud aquesta finalització de la concessió”.

Tal com ja va fer durant el procés de reversió de l’hospital d’Alzira, la companyia ha interposat una allau de recursos judicials per tractar de frenar també la recuperació de Torrevella, tots desestimats fins ara.

Sense anar més lluny, la justícia va rebutjar divendres el sisé requeriment contra la recuperació pública del departament sanitari. La interlocutòria en què la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana rebutja la suspensió del procés de reversió sol·licitat de manera cautelar per Ribera Salud afirma que “no assisteix la raó a la demandant perquè s’oblida que aquest procediment és entre una concessionària d’un departament de Salut i la Conselleria de Sanitat, la finalitat i les competències de la qual van dirigides precisament a la finalitat pública que sembla atribuir-se amb caràcter exclusiu i excloent”.

Després de la recuperació de Torrevella, el següent dels departaments sanitaris privatitzats que finalitza la concessió coincidint amb el final del mandat és el de la Marina Alta, en què s’enquadra l’hospital de Dénia. En concret, és a l’abril del 2023 que acaba el contracte i, per tant, el Govern valencià haurà de comunicar a l’empresa gestora, també Ribera Salud (en procés de la compra de la majoria accionarial a DKV), la no pròrroga del contracte abans del pròxim mes d’abril.

Així doncs, per al pròxim mandat quedarien privatitzats tan sols l’hospital de Manises, la concessió del qual en mans de l’asseguradora Sanitas acaba el 2024, i el d’Elx, gestionat per Ribera Salud, el contracte del qual acaba el 2025.

Torrevella estrena pàgina web

El departament de salut de Torrevella, que des del 16 d’octubre passa a ser gestionat directament per la Conselleria de Sanitat, activarà aquesta mitjanit una nova pàgina web (torrevieja.san.gva.es) que incorpora nombroses funcionalitats, amb l’objectiu d’acostar els serveis assistencials i la informació sanitària a la població de Torrevella.

Així mateix, el departament ha habilitat nous perfils Twitter (https://twitter.com/gvadsTorrevieja) i Facebook (https://www.facebook.com/gvadsTorrevieja-103546552116772), com una plataforma més d’informació i comunicació amb la ciutadania.

A això cal sumar l’App GVA+Salut, l’aplicació per a telèfons mòbils de la Conselleria de Sanitat, disponible per a tots els sistemes operatius (iOS, Android i HarmonyOS de Huawei), disponible per a tota la ciutadania del departament de Torrevella, des d’on es pot sol·licitar cita d’atenció primària, demanar justificants o consultar els tractaments de farmàcia vigents i les dispensacions, entre altres aspectes.

El nou portal web recull informació sobre el centre hospitalari i els serveis assistencials que ofereix, així com informació sobre les cinc zones bàsiques de Salut amb un directori sobre els seus Centres Sanitaris Integrats, centres de salut i consultoris auxiliars adscrits al Departament de Salut de Torrevella.

A més, el departament compta amb Unitats de Suport i Rehabilitació, Salut Mental per a adults i infantoadolescent, Salut Sexual i Reproductiva, Optometria i Oftalmologia i Unitat de Conductes Addictives. En la pàgina web es pot observar la distribució territorial de tots els serveis i les poblacions assignades.

El Departament de Salut de Torrevella abasta una població de 180.000 habitants de deu municipis diferents de la província d’Alacant i es caracteritza per ser una població de diferents nacionalitats. Per això, la nova web incorpora no sols informació sobre el Departament de Salut, sinó que recull informació sanitària d’interés general i totes les eines de la Conselleria de Sanitat que s’han dissenyat per acostar els recursos sanitaris als usuaris de la xarxa sanitària pública.