L’incendi forestal, pas per pas: de conat a extingit

Des del moment en què un foc comença a propagar-se, fins que arriba a ser extingit, els incendis forestals passen per diferents etapes –com ara actiu, estabilitzat o controlat– i graus, que cal conéixer i les claus dels quals explica un expert en la lluita contra el foc.

I és que tots els focs comencen sent un “conat”, això és, l’etapa inicial en què el foc és “totalment controlable”, recorda a Efe el vicepresident de l’Associació de Treballadors de les Brigades de Reforç en Incendis Forestals (BRIF), Juan Carlos González.

Si no s’aconsegueix sufocar el foc, comença a estendre’s a una superfície més gran i passa a ser considerat un “incendi forestal actiu”, quan les flames comencen a propagar-se lliurement i sense control, i l’àrea afectada continua creixent.

A partir d’ací, se succeeixen diferents etapes durant el procés d’extinció.

Estabilitzat, controlat o extingit

Estabilitzat: es considera que un incendi està estabilitzat quan, sense estar controlat, el foc avança favorablement dins de les previsions de control. Encara que continua cremant, la seua evolució és més baixa que la capacitat de les tasques d’extinció, ha assenyalat González.

Controlat: quan la totalitat del perímetre de l’incendi està envoltat per una línia de control, formada per una franja de terreny sense vegetació o amb vegetació ja cremada, l’incendi està controlat, encara que poden quedar en l’interior alguns “punts calents”.

Extingit: finalment, quan no queden materials en ignició dins del perímetre, i s’ha comprovat que no hi ha possibilitats que es revife, l’incendi es dona per extingit.

Nivell de perillositat

Així mateix, l’expert ha destacat que els incendis poden distingir-se també pel seu nivell de perillositat, en una escala que va del 0 al 3, segons si afecten únicament masses arbrades, o també persones i béns no forestals, com ara carreteres, cases, negocis… i per als quals es requereixen diferents marcs d’actuació.

El problema a què ens enfrontem aquest 2022, i que “no havíem vist abans a Espanya”, és, segons el vicepresident de BRIF, que els incendis afecten “enormement” les poblacions, perquè són molt més grans i virulents, “capaços de cremar més de deu mil hectàrees en tot just 24 hores”.

Canvi climàtic i despoblació com a causes

González ha apuntat com una de les causes fonamentals el canvi climàtic, que ha reduït significativament els cicles de sequeres –coincidents amb els “pitjors anys” d’incendis– que abans ocorrien cada 7 o 8 anys, i ara cada 3 o 5, i que a més estan sent “molt més prolongades”.

No obstant això, considera que el factor “clau” és la despoblació del medi rural, ja que abans la gent vivia als pobles i feia ús dels recursos de la muntanya, per la qual cosa “rares vegades” un incendi afectava les poblacions.

Segons ha asseverat González, els incendis ens “avisen” del que pot vindre en el futur pròxim, i ha recordat que, després dels “durs” incendis que van tindre lloc el 2012, “podíem esperar” que arribaren els incendis de cinquena generació, que tenim a Espanya en l’actualitat, amb comportaments molt agressius i sobre els quals és molt difícil treballar.

Incendis de sisena generació

Si se segueix en aquesta dinàmica, ha insistit, seran més habituals els incendis de sisena generació, i que es diferencien dels anteriors en el fet que l’energia alliberada és capaç de modificar la meteorologia i generar la seua “pròpia”, amb l’afonament de núvols convectius que ocasionen tempestes molt fortes en molt poc de temps i vents huracanats.

Es tracta de focs “molt perillosos i agressius” pel seu comportament imprevisible, per la qual cosa la tasca d’extinció és “pràcticament impossible”, i cal traure tots els mitjans de l’incendi per evitar catàstrofes, ha conclòs.