L’Informe de Denúncies dels Drets Lingüístics de 2020 recull set casos de discriminació lingüística al País Valencià

Aquest divendres 4 de desembre, entitats socials han presentat l’Informe de Denúncies dels Drets Lingüístics al País Valencià 2020, elaborat per les entitats socials Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua, Plataforma per la Llengua, CCOO PV, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, SEPC, STEPV, Associació Ciutadania i Comunicació (Acicom), Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), FAMPA–València, Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet i Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV). 

L’informe, que es pot consultar a l’enllaç 4D2020.escolavalenciana.org, pretén visibilitzar la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià al País Valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent. Així, cada 4 de desembre diferents entitats d’arreu del territori commemorem el Dia dels Drets Lingüístics amb l’objectiu de posar fi a la vulneració de drets lingüístics de les persones valencianoparlants.

El document recull una sèrie de casos entre els quals destaquen set denúncies per discriminació lingüística: una a Castelló de la Plana d'una usuària amb un treballador de Renfe; dos a Vinaròs del mateix ciutadà, la primera amb un metge al centre de salut de la localitat castellonenca i la segona amb tres agents de la Guàrdia Civil als quals cridaren des del mateix centre sanitari; una altra d'una veïna al registre civil de Mislata; una veïna de València denúncia un cas que li va succeir al terrat de la seua finca durant el confinament amb la Policia Local; també a València, una altra ciutadana alerta d'una situació de discriminació que va patir al centre de salut Salvador Allende quan va anar a fer-se la prova de la COVID-19; per últim, un veí d'Alcoi alerta del que li va passar quan va anar a fer l'examen A2 de conducció de motocicletes.

A més, l'informe es refereix a l'eliminació de les emissions de mitjans de comunicació en valencià; la discriminació del català de plataformes com Netflix, HBO o Amazon; la no utilització del valencià en les webs i xarxes socials de les federacions i clubs esportius valencians; la discriminació del català de Tripadvisor; la distinció que fa entre català i valencià l'aplicació RadarCovid; els programes de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport estan en castellà i els enllaços s'obren en castellà per defecte; la web del Cefire no respecta la nomenclatura oficial en valencià dels municipis; la documentació de l'Invassat està únicament en castellà; i que l'hospital públic Mare de Déu dels Lliris d'Alcoi entrega les cartes de naixement i la cartilla de salut infantil per defecte en castellà.

Conmemorant el #4D

Aquest divendres 4 de desembre, entitats socials han commemorat el Dia dels Drets Lingüístics del País Valencià a les portes del Palau de la Generalitat. A l’acte han acudit representants de diferents entitats socials que han demanat una reunió al president de la Generalitat, Ximo Puig, amb la finalitat de manifestar-li el rebuig a les quatre sentències del Tribunal Suprem (TS) contra el Decret 61/2017 del Consell.

Denuncien que aquestes sentències continuen obviant la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. Tanmateix, ignoren la jurisprudència fixada per moltes sentències del TS i del Tribunal Constitucional que validen l’equivalència legal de la doble denominació de “valencià” i “català”. També “menystenen la pràctica normalitzada de relacions entre els governs que tenen llengua compartida i que compta amb la cobertura legal de la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, alhora que crea un problema on no existía”.

Les quatre sentències del Suprem suposen “un greu atac contra l’autogovern del poble valencià i són també un menyspreu a les autoritats acadèmiques que reconeixen la unitat de la llengua, així com un intent d’impedir que el valencià supere la seua condició de llengua minoritzada i discriminada”.

Aquestes entitats també demanen que la Generalitat Valenciana “treballe en positiu per a la millora social del valencià”. Insisteixen que cal avançar cap a la igualtat amb una Llei d’Igualtat Lingüística i la cooperació amb els governs de Catalunya i les Illes Balears, per a continuar sumant majories socials i polítiques.

També han demanat que la Generalitat entre a formar part de l’Institut Ramon Llull i que s’execute l’acord de les Corts Valencianes per a la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques dels territoris amb llengua compartida.miguel