L’“organització criminal” de Zaplana va transferir diners a un compte andorrà d’un dirigent de Convergència

La investigació del cas Erial, comandada per la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, ha destapat el transvasament de fons de la presumpta “organització criminal” liderada per Eduardo Zaplana a un exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), segons el ministeri fiscal. La presumpta trama, per la qual Anticorrupció demana per a Eduardo Zaplana una pena de 19 anys de presó, va fer operacions bancàries “per anar movent els diners a altres societats de tal manera que se’n dificultara la localització”, segons l’escrit d’acusació d’Anticorrupció.

Es tracta del compte bancari de la societat offshore panamenya Puncak Services SA, a nom del presumpte testaferro Joaquín Barceló, àlies Pachano. El 20 de desembre de 2007 la trama del cas Erial va transferir des d’aquest compte 49.000 euros a Albert Mitjà Sarvisé, exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya. “El compte on s’ingressen aquests diners és un compte que titula juntament amb la seua dona a Andorra, en l’entitat Andbank amb número AD72 0001 0000 1040 5160”, assenyala el ministeri públic.

Albert Mitjà Sarvisé, membre del Consell Nacional de CDC i director general d’Energia i Mines durant l’últim govern de Jordi Pujol, es va incorporar al consell assessor regional d’Endesa, fins a la dissolució de l’òrgan el 2017. L’exdirigent de CDC, segons va publicar El Confidencial, tenia una fortuna de nou milions d’euros a Luxemburg que va repartir en efectiu per Andorra en el marc de la xarxa Charisma, una presumpta trama de blanqueig i evasió.

Mitjà i Oriol Pujol van impulsar el 2002 la creació de parcs eòlics a Catalunya, segons destacaven els perits de la causa. L’adjudicació del Pla Eòlic valencià és precisament l’origen de les presumptes mossegades d’Eduardo Zaplana. La trama va moure els fons –fins a 20,6 milions d’euros, segons la Fiscalia Anticorrupció– en una llavadora internacional que va tindre a Andorra un dels seus epicentres.

El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, destaca en el seu escrit el paper de la Banca Privada d’Andorra (BPA), intervinguda el 2015 per les autoritats financeres dels Estats Units. Així doncs, el compte numerat BPA SR. 420092, el titular del qual era el presumpte testaferro de Zaplana, va rebre 6,6 milions d’euros “de procedència delictiva” mitjançant el sistema de compensació d’efectiu “proporcionat per la mateixa entitat financera de BPA per no deixar rastre de l’origen dels diners”, indica el fiscal.

La BPA facilitava l’“ocultació dels diners”

L’escrit també recorda que l’entitat “va ser intervinguda per les autoritats andorranes arran d’una denúncia del Tresor dels Estats Units per operacions de blanqueig de capitals”. Anticorrupció incideix en el paper fonamental de la BPA: “El sistema de compensació en efectiu proporcionat per l’entitat bancària suposa facilitar l’ocultació dels diners en efectiu”, abunda.

“A través del banc es facilita l’operativa d’intercanvi de diners en efectiu entre els clients del banc, de tal manera que, una vegada fet, a Espanya es disfressa en els extractes del compte del banc a Andorra com si els ingressos i les eixides en efectiu s’hagueren fet pels clients, tot i ser fictícies aquestes preteses relacions comercials, atés que no es coneixen”, explica l’escrit d’acusació del ministeri fiscal.

La presumpta organització criminal liderada per l’expresident de la Generalitat Valenciana va arribar a fer fins a 43 operacions de compensació d’efectiu entre el 17 de febrer de 2004 i el 3 de gener de 2007 per un valor de 5,4 milions d’euros, segons indica la comissió rogatòria de les autoritats andorranes.

Els tripijocs de la banca en paradisos fiscals i dels blanquejadors també va donar peu a una situació similar a Luxemburg. Beatriz García Paesa, neboda del famós espia i gestora dels fons de la trama Erm en el Gran Ducat, va usar el mateix compte d’una empresa de la xarxa de Zaplana per a vehicular fons d’un altre client. Així es va donar la coincidència curiosa que la instructora del cas Erial, la jutgessa Isabel Rodríguez Guerola, investigava els moviments de la societat luxemburguesa a què també seguia la pista el jutge Renaud van Ruymbeke, un dels magistrats més famosos de França especialitzat en casos de corrupció.

El problema per a la trama del cas Erial va sorgir amb la intervenció de la BPA. El testaferro de Zaplana, el seu amic Pachano, estava “cagat de por”, tal com va confessar a Saturnino Suanzes en una conversa telefònica intervinguda per l’UCO. El compte bancari número 5391 de la societat panamenya Plaza Fountains SA en la BPA va quedar bloquejat. Nino Suanzes (germà d’una exdiputada autonòmica i amiga íntima de Zaplana, també processada en el cas Erial) va fer amb Pachano les gestions necessàries per a recuperar els diners intervinguts a Andorra, “sabent-ne la procedència il·lícita”. Les reunions i les gestions amb els operadors andorrans van ser “infructuoses”, atés que “no poden acreditar l’origen lícit dels diners com és evident”, apunta el fiscal Pablo Ponce.