L’any penós que espera el PP valencià: sis investigacions, cinc judicis i dues bombes de rellotgeria
L’any 2018 es presenta judicialment molt complicat per al Partit Popular (PP) valencià. La formació que lidera Isabel Bonig no ha pogut llevar-se de damunt el fantasma dels governs de Francisco Camps –la mateixa Bonig va formar part del seu Consell– i els pròxims mesos el partit tornarà a veure’s atrapat en un camp de mines de casos de corrupció que, en el cas de la Fórmula 1, podria afectar directament la mateixa presidenta dels populars valencians.
Entre el pròxim 15 de gener, quan arranca en l’Audiència Nacional el judici pel finançament il·legal del PP de Camps, i el 31 de desembre, càrrecs i excàrrecs del PP valencià s’enfronten a cinc judicis, sis instruccions judicials obertes amb una vintena de peces separades, una sentència i dues bombes de rellotgeria que podrien deixar fora de joc algun dels dirigents actuals.
Aquests dos explosius retardats són el cas Valmor i la peça separada del cas Taula que investiga Ciegsa –l’empresa de construcció de col·legis que va acabar amb un forat de més de 1.000 milions d’euros de deute– i són els que més preocupen la direcció actual.
Valmor i Taula (Ciegsa)
La instrucció del cas de la societat privada que va organitzar la Fórmula 1 a València podria esguitar la mateixa presidenta del PP valencià, ja que Isabel Bonig formava part del Consell que va autoritzar la compra de Valmor per un euro assumint un deute de 30 milions aproximadament. Per a aquestes perquisicions, el Jutjat d’Instrucció número de 2 de València ha obert una peça separada. Per l’altra peça oberta declara l’expresident Francisco Camps el pròxim 24 de gener.
Per la seua banda, en la investigació del forat de Ciegsa ha transcendit que l’exvicepresident i poder en l’ombra del PP valencià, José Císcar, va contractar o va autoritzar presumptament a posta personal que no va anar a treballar mai a l’empresa pública i que estava vinculat al partit. La mateixa portaveu del PP en Educació i actual diputada, Beatriz Gascó, hauria estat un d’aquests empleats zombis, segons un informe de la Conselleria d’Educació aportat al cas.
Gürtel en l’Audiència Nacional
El primer judici que arrancarà serà el del cas Gürtel, en concret la branca del presumpte finançament il·legal del PP valencià. Se celebra des del dia 15 de gener en l’Audiència Nacional i fa seure al banc dels acusats a qui va ser secretari general de Camps, Ricardo Costa –absolt de la causa dels vestits–, l’exvicepresident del Consell Vicente Rambla i 17 persones més que van ser diputats o van ocupar càrrecs en el partit. Uns quants empresaris que haurien pagat les comissions les han reconegudes davant de la Fiscalia Anticorrupció, la qual cosa els podria salvar de la presó. Els polítics i expolítics, en canvi, s’enfronten a penes de fins huit anys de presó.
Cas Brugal a Alacant
Un altre judici que ja té data el 2018 és el cas Brugal d’Alacant, que investiga els contractes de fem a Oriola. S’asseuran al banc dels acusats des del pròxim 19 de febrer 34 persones, entre les quals dos exalcaldes del PP de la capital del Baix Segura, José Manuel Medina i Mónica Lorente, set regidors més d’aquest mateix partit i l’empresari Ángel Fenoll. Aquesta investigació va donar peu als escàndols de corrupció posteriors en l’Ajuntament d’Alacant.
Casos Blasco, Grau i Palau
La trama Blasco també es tornarà a asseure en la banqueta, en aquest cas per les peces separades 2 i 3 del cas Cooperació. Els acusats s’enfronten a penes de fins 16 anys de presó, encara que la majoria, com l’exconseller Rafael Blasco, ja estan entre reixes per la sentència ferma de la peça separada número 1.
El que va ser mà dreta de l’alcaldessa de València Rita Barberá, Alfonso Grau, també s’asseurà al banc dels acusats per suborn i blanqueig de capitals per haver acceptat presumptament rellotges de luxe d’un empresari.
Enguany també serà crucial per als acusats en el cas Palau de les Arts. L’exintendent de l’òpera valenciana i diversos potentats membres de la burgesia de la ciutat s’enfronten a set anys i mig de presó per falsedat, malversació de cabals públics i prevaricació per haver cobrat presumptament treballs en el coliseu de manera irregular a través d’una empresa externa de què eren propietaris.
Sentència del cas Emarsa
Enguany també arribarà la sentència del cas Emarsa, la investigació sobre l’empresa pública que va gestionar la depuradora de Pinedo (València). Els 24 acusats s’enfronten a penes de fins 24 anys per als presumptes capitostos, la majoria expolítics del PP. El forat de diners públics va arribar a 24 milions d’euros i la instrucció i el judici d’aquesta causa tan complexa va durar des de l’octubre del 2010 al desembre del 2017.
Causes vives com el cas Castellano o el cas IVAM
Però els pròxims mesos continuaran coneixent-se més perquisicions dels casos de corrupció del PP valencià i de la seua gestió en la Generalitat i altres institucions. Continua obert el cas Taula, amb totes les seues derivades i el PP de València ciutat –el més important de la Comunitat Valenciana– obert en canal. També continuen les perquisicions sobre l’exdelegat del Govern i exsecretari general popular, Serafín Castellano, tant pel “càrtel del foc” com per les presumptes martingales de contractes a l’empresa d’un amic.
Són ja perennes els problemes per a la família Blasco en els contractes amb la Conselleria de Sanitat i l’Hospital General i el cas IVAM, que afecta Consuelo Císcar –dona de Rafael Blasco.
Una altra causa que ha transcendit aquesta setmana i que ja està investigant-se en el Jutjat d’Instrucció número 4 de València se suma al rastre d’escàndols de corrupció dels 20 anys de majories absolutes del PP. Les presumptes restauracions amb diners públics de llibres antics de la família de l’exgovernador del Banc d’Espanya.
Un any complicat per al PP d’Isabel Bonig que condicionarà la seua tasca d’oposició i que donarà munició als partits que estan en el Govern valencià actual. I a 17 mesos de les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 2019.
