Les defenses de Taula ataquen els “enregistraments subrepticis” del ionqui dels diners malgrat la sentència que els avala

La història es repeteix en el tercer judici del cas Taula de la peça separada D relativa al presumpte tripijoc de l’adjudicació d’un centre d’atenció telefònica per part de l’empresa pública de la Diputació de València de la qual Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, era gerent. Dos dels principals acusats –l’expolític del PP Alfonso Rus i Benavent– comparteixen de nou banc, aquesta vegada davant la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València, després de l’últim judici sobre la contractació de treballadors zombis. I totes dues defenses comparteixen una estratègia clara d’atac sense treva als enregistraments secrets que va fer el ionqui dels diners als components de la trama.

Tot això a pesar que la primera sentència del cas Taula, relativa a la peça separada J per la qual Benavent va ser condemnat a quasi huit anys de presó per blanqueig i falsificació, va avalar els àudios. La decisió, dictada per la mateixa secció de l’Audiència Provincial de València, argumentava que la pretesa manipulació dels àudios “no ha sigut acreditada de cap manera” i que, a més, Benavent “va reconéixer i va admetre” tant la seua autoria com el contingut.

Després de quasi set anys de col·laboració amb la Fiscalia Anticorrupció i amb la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, Marcos Benavent compta amb un nou advocat i una estratègia de defensa diametralment diferent, que implica qüestionar els àudios i la cadena de custòdia del material informàtic que va propiciar l’inici de les perquisicions.

El lletrat del ionqui dels diners ha afirmat, durant la fase de qüestions prèvies del judici, que es tracta d’una “ingerència en drets fonamentals” i ha al·ludit a les quasi deu hores d’àudios com a “enregistraments subrepticis”. Es tractaria, segons l’argumentari de la defensa de Benavent, d’una “prova obtinguda de manera il·lícita”. A més, també ha al·legat que el jutge instructor va acordar la complexitat de la causa, a l’inici de la investigació, quan ja havien passat cinc mesos del termini legal.

Així doncs, ha demanat que s’aparten del procés totes les diligències acordades a partir del 15 de juliol de 2016, quan l’ampliació del termini de la causa estava caducada, segons el lletrat.

“Manca de sentit” qüestionar els àudios, segons el fiscal

El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, ha negat que es produïren irregularitats i ha explicat que les declaracions clau en aquesta peça separada durant la fase d’instrucció –especialment les confessions de Marcos Benavent– es van produir abans que la causa fora declarada complexa. També ha al·legat que “manca de sentit” qüestionar la validesa dels àudios, que van ser extensament desgranats i analitzats pel ionqui dels diners davant els investigadors de l’UCO.

Anticorrupció sol·licita huit anys de presó per a Alfonso Rus, pels presumptes delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i tràfic d’influències; quatre i mig per a Benavent, per prevaricació i malversació, i 13 anys per a Mariano López, exsogre del ionqui dels diners i per a l’empresari Fernando José Palomares, de la firma adjudicatària del centre d’atenció telefònica.

L’advocat d’Alfonso Rus, per part seua, s’ha sumat a l’argumentari del lletrat del ionqui dels diners i ha reiterat que l’obtenció per part d’Anticorrupció dels “ginys informàtics” (en referència a les memòries USB amb els àudios) va ser “absolutament il·lícita”, i va donar lloc a una ruptura de la cadena de custòdia i a una pretesa vulneració del dret de defensa.

De fet, en aquest tercer judici del cas Taula, igual que va passar en l’anterior, hi ha una sessió dedicada a una mena d’acarament entre perits informàtics de les defenses i de l’UCO.

En el banc dels acusats s’asseu per primera vegada un personatge enigmàtic de la macrocausa. Es tracta de l’empresari Mariano López, exsogre del ionqui dels diners que va entregar a la denunciant del cas Taula, l’actual consellera de la Generalitat Valenciana Rosa Pérez Garijo, els enregistraments i després va fer el mateix amb la Fiscalia Anticorrupció.

L’home va assegurar en el judici anterior que ho va fer per pura venjança cap al seu exgendre, arran del traumàtic divorci de Marcos Benavent amb la seua filla. No obstant això, les perquisicions van detectar que Mariano López va obtindre, a través d’una firma pantalla a nom de la seua cunyada, també acusada, el 15% del valor total de l’adjudicació del centre d’atenció telefònica.

La seua defensa ha assegurat que no s’ha provat la “possible execució defectuosa per part de l’empresa adjudicatària”. “No tot val, s’ha vulnerat el dret a conéixer l’acusació”, ha dit l’advocat de Mariano López.

Una mestressa de casa al capdavant d’una firma pantalla

En el banc dels acusats també s’asseu María Concepción Torregrosa, cunyada de Mariano López i administradora de l’empresa a través de la qual l’acusat va cobrar 158.883 euros de la mercantil Servimun. La dona va reconéixer durant la fase d’instrucció que era una mestressa de casa que simplement figurava com a administradora única en l’empresa que va servir perquè el seu cunyat ingressara la presumpta comissió.

La seua defensa també ha sostingut que “el motiu de l’acusació no és clar”, i fins i tot que “no existeix”. A més, el lletrat ha demanat que se la dispense d’assistir a la resta de les jornades del judici, que es prolongarà fins al mes vinent de juny, després de la seua declaració, prevista dimecres. L’advocat ha al·ludit a l’edat de l’acusada i al seu domicili situat a Xàtiva (“a més de 60 quilòmetres de València”) com a motius per a eludir la “pena de banc”.

La seua defensa assegura que María Concepción Torregrosa ha patit un “calvari” a l’entrada de la Ciutat de la Justícia davant la presència de càmeres i redactors de mitjans de comunicació, “fregant el contacte físic amb l’acusada”, ha dit.