Les dones només han ocupat el 30% dels espais de poder en la política valenciana des de la primera legislatura

Les lleis d’igualtat han acostat les institucions a la proporcionalitat en la representació per sexes, però encara hi ha clivelles per les quals es cola la desigualtat. Un estudi elaborat per la periodista Julia Ruiz i la jurista Julia Sevilla per a la Federació de Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana situa en un 30% de mitjana la representació de les dones en els principals espais de poder en la política valenciana des de la primera legislatura de les Corts Valencianes.

L’informe, que abasta 40 anys d’activitat política democràtica, se centra en els llocs més elevats de les principals institucions i administracions valencianes, com les Corts Valencianes, els governs de la Generalitat i les diputacions provincials. El text apunta un “deute històric” amb la representació femenina en els espais de poder: dels 300 càrrecs polítics, dels quals 222 són homes i 78 dones.

L’informe remarca les lleis d’igualtat i les normes sobre paritat en els càrrecs públics, que han augmentat la representació de les dones des de la seua entrada en vigor, però apunta que la “infrarepresentació de les dones en els àmbits de poder no es corregirà si els partits només se cenyeixen a allò que estableix la llei”. L’estudi indica que els actuals governs d’esquerres han possibilitat les fotografies d’un Consell amb més conselleres que consellers i una Junta de Síndics que ha passat a denominar-se Junta de Síndiques, però matisa que “l’avanç, amb tot, ha sigut lent i hi ha un deute històric amb les dones que tardarà anys a saldar-se”. “Encara hui calen canvis estructurals i culturals que permeten una democràcia plena en què les dones puguen incorporar-se en igualtat de condicions que els homes a l’exercici de la política i que, igual que ells, puguen promocionar als llocs de més responsabilitat sense haver de baixar-se’n a mitjan camí, sense ser substituïdes o intercanviades”, assenyalen les autores.

En les Corts Valencianes, la cambra de representació autonòmica, l’evolució ha sigut notable: va arrancar la legislatura amb un 5% de dones, la va acabar amb prop d’un 47%. Amb algunes fluctuacions, la proporció ha sigut paral·lela als processos interns dels partits d’esquerres per a fer prevaldre una representació paritària. Pel que fa als càrrecs de portaveu, només quinze diputades han sigut portaveus dels grups parlamentaris respectius. En aquesta legislatura, la desena, tots els grups han acabat amb dones al capdavant, després d’ajustos interns. No obstant això, només dues dones han presidit la cambra, totes dues pel PP: Milagrosa Martínez i Marcela Miró.

Sobre la Presidència de la Generalitat Valenciana, les autores es mostren contundents. No sols és que no haja sigut presidida per una dona, sinó que poques han tingut la possibilitat de fer-ho. La “presidència de la Generalitat ha funcionat com una mena d’oligopoli masculí en què en ocasions comptades una dona ha tingut opcions reals d’aconseguir-la”, apunten, atés que “els aparells orgànics dels partits han sigut de manera majoritària controlats per homes”. En aquestes eleccions autonòmiques, que se celebren el 28 de maig, entre els grups amb presència parlamentària només hi ha una candidata: la portaveu de Ciutadans, Mamen Peris.

El document retrau que “el PSPV mai ha presentat una dona per a presidir la Generalitat” i apunta que “els partits minoritaris són els que presenten millors estadístiques a l’hora d’apostar per les dones com a candidates. El primer Compromís va presentar Glòria Marcos i el segon Compromís, Mónica Oltra en dues ocasions. EU va concórrer amb Marga Sanz”, però, recorda: cap no està en l’escena política actual.

Sobre el nivell següent, el Consell de la Generalitat, la situació millora lleugerament. En deu legislatures han format part del Consell un total de 97 persones: 67 homes i 30 dones, sense incloure els presidents. En l’anàlisi numèrica, purament quantitativa respecte de la sèrie històrica, els partits conservadors guanyen en aportació: “Els governs del PP són els que més dones han aportat al Consell: catorze davant de les 8 nomenades sota el paraigua del PSPV. Compromís n’ha situat sis i Esquerra Unida, una. María Ángeles Ramón Llin, una de les primeres dones a integrar un Govern valencià, va ser consellera per dos partits diferents: primer, per Unió Valenciana i, després, pel PP”, resumeix el text.

No obstant això, en adaptar-ho al context polític, ha sigut amb els executius de coalició d’esquerres quan ha millorat la representació, amb els primers executius formats per més dones que homes. La paritat real en el Consell s’aconsegueix el 2015, amb el primer Govern del Pacte del Botànic, i es manté el 2019, atés el compromís polític que van adoptar els tres grups en les negociacions. En aquesta última legislatura, els relleus en les diferents carteres han donat lloc a la fita històrica d’un executiu amb més dones que homes. Així doncs, la foto actual de l’executiu és de set dones i cinc homes, president inclòs. “Per primera vegada les dones representen el 58% en el Consell, una foto històrica i que suposa un tomb respecte del punt de partida”, assenyalen les autores.

En els nivells més pròxims al ciutadà, la bretxa s’engrandeix. En les diputacions provincials, l’històric dona només un 18% de dones en llocs de poder; en les alcaldies de les tres capitals de província el percentatge de dones en aquests càrrecs és del 25%.

Després de l’anàlisi quantitativa de les institucions, l’estudi conclou que la Llei d’Igualtat, aprovada el 2007 pel Govern del PSOE, “ha servit d’alé per a ampliar la presència de les dones en la política, principalment en els parlaments i els governs autonòmics, encara que s’ha quedat curta pel que fa a l’accés al cim del poder i als espais en què l’equilibri queda en mans de la voluntat dels partits polítics”. El poder valencià, apunten, ha estat en mans dels homes “quasi de manera exclusiva en les dues primeres dècades de la democràcia”. Les dones són un 50% de la població i han tingut un 30% de la representació en els llocs on es prenen les decisions.