Les inversions de la xarxa de blanqueig de la màfia russa lligada al PP de Benidorm i Altea: cases de luxe, bitcoins o discoteques

La presumpta xarxa de blanqueig de la màfia russa assentada a Benidorm i Altea va invertir en projectes d’habitatges de luxe, terrenys, bitcoins i discoteques. La trama, liderada pretesament per un militant del PP, l’advocat d’origen rus Alexey Shirokov, manejava fons d’origen il·lícit provinents del crim organitzat de l’Est. Shirokov i quatre processats més, entre ells el hacker rus Danys Katana, estan a la vora de la banqueta després de la interlocutòria d’incoació del procediment abreujat dictat per la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Benidorm.

La resolució detalla les operacions de blanqueig de capitals mitjançant transferències de fons de procedència injustificada de Rússia a Espanya, “usant empreses pantalla interposades a noms de testaferros”, entre altres mecanismes.

“Aquests fons es van invertir a Espanya, principalment en el sector immobiliari i d’oci, provinent d’empresaris russos vinculats amb el crim organitzat exsoviètic, afig la jutgessa instructora.

Els presumptes membres de la xarxa mafiosa van posar en contacte empresaris russos i espanyols “per blanquejar els diners, tot això a través d’operacions de compravenda d’immobles, terrenys, locals per a construir, restaurants o lliuraments de diners en efectiu, transferències o moviments de diners entre empreses administrades pels investigats o per testaferros controlats per ells”, indica la interlocutòria, a què ha tingut accés eldiario.es.

Així doncs, els empresaris russos vinculats al crim organitzat van obrir comptes bancaris a Espanya autoritzant com a titulars els presumptes membres del grup criminal en la costa valenciana.

Entre altres mecanismes clàssics de blanqueig de capitals, la trama va usar transferències com si es tractara de préstecs. El 2016, davant la notària d’Altea Beatriz Azpitarte Melero, l’empresari Mikhaïl Danilov, “vinculat amb autoritats criminals russes”, segons la jutgessa, va adquirir un habitatge a la urbanització de luxe Altea Hills per un import de 600.000 euros mitjançant dues empreses de la trama. La major part dels fons provenien d’una entitat bancària suïssa. Alexey Shirokov estava autoritzat en els comptes de l’empresari i actuava com a intèrpret en l’operació.

Kamin Investments SL, la societat usada en l’adquisició de l’habitatge, va ser la promotora del denominat Proyecto Celeste, un espai residencial d’onze habitatges de luxe a Altea. Es tracta de la localitat de la Marina en què Shirokov actuava com a “lobbista” del PP i mantenia contactes amb càrrecs populars, segons la interlocutòria.

L’empresari rus Sergey Ivanov va comprar la major part de les participacions de l’empresa a través de firmes radicades en paradisos fiscals, amb transferències internacionals per un valor superior a cinc milions d’euros. També va facilitar un crèdit personal a l’empresa per quatre milions d’euros per a nodrir els comptes de Kamin Investments SL en el marc del projecte d’habitatges de luxe a Altea.

La societat va rebre, segons la documentació de l’Agència Tributària que consta en el sumari, 10,1 milions d’euros procedents de Xipre, Rússia i Letònia per a finançar l’operació immobiliària.

Una altra de les operacions de la presumpta xarxa de blanqueig va ser la compravenda d’un restaurant a Eivissa (l’Avocado Queen) mitjançant operacions de hawala, un sistema informal de transferència de diners habituals al món àrab. Dos dels processats, Maxim Khakimov i Nikolay Mityurev, van usar els diners sospitosos “per a fer projectes d’oci relacionats amb la compra de discoteques a l’illa”, segons la interlocutòria. També van comprar la meitat de l’accionariat de l’empresa Ushuaia Entertainment SL.

L’empresari Sergey Serebriakov, vinculat al crim organitzat de l’Est segons la instrucció, va adquirir el 2005 una propietat situada a la Nucia (la Marina Baixa), per un preu de 390.000 euros, en una operació de compravenda en què va estar representat per Maxim Khakimov.

Serebriakov, juntament amb l’empresari també Borís Mazur, va adquirir dues parcel·les a l’illa de Formentera, abonant un import total de 725.000 euros. En una altra operació, el mateix empresari va actuar de fiador en un préstec hipotecari, sol·licitat per Maxim Khakimov i Maria Zotova, per un import de 520.000 euros, per a l’adquisició d’un habitatge a Altea.

El 2010, Khakimov i Mityurev van constituir la societat Expo Design Vanguard SL (i, posteriorment, Samarcanda Trading SL) per facilitar l’entrada de “fons provinents de tercers països” i adquirir així una nau industrial a Eivissa.

Per a una altra de les operacions, Mikhaïil Zhizhin, amb la cooperació de Shirokov, “va introduir a Espanya fons deslocalitzats per 440.000 euros des de Rússia i Suïssa”, segons la interlocutòria, per a la compra d’uns terrenys destinats a una inversió en un càmping d’Altea, sota la cobertura de la signatura Complex Urbanístic d’Altea SL.

Els suposats fons il·lícits provenien de la cúpula del crim organitzat rus de “alt nivell criminal”, segons dades d’intel·ligència policial d’Europol.

Quatre comptes a Espanya

La presumpta xarxa de blanqueig, segons afirma la instructora, va obrir quatre comptes bancaris “per a la introducció i circulació d’estos fons per Espanya”, en entitats com el Banc Sabadell, el Santander o la Banca March. La trama també va usar els contactes de Shirokov en les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat per a accelerar tràmits d’estrangeria —“obviant els llits legals”— a canvi de regals o prestacions econòmiques.

L’advocat, militant del PP, “assessorava els seus clients, empresaris russos, en la realització d’operacions bancàries i transferències de diners per a burlar controls bancaris i evitar que les transferències siguen investigades”, indica la jutgessa instructora. Va ser el cas de l’empresari Kamil Mansurovich per a l’operació de compravenda amb el processament Mikhail Zhizhin en la compravenda del vaixell ‘Bravo’ mitjançant diners en efectiu i una transferència des de Suïssa, un “paradís fiscal”, tal com postil·la l’acte.

Alexey Shirokov, segons la instrucció, va utilitzar en les seues operacions diners en efectiu mitjançant transferències informals de fons o el ‘hawala’, usant als seus propis clients i fins i tot als seus familiars. El principal processament assessorava els seus clients per a dificultar la localització de la procedència dels diners o a justificar “ingressos d’origen criminal procedents de Rússia” , tot “a canvi d’una comissió”, afig la interlocutòria.