De les zones riques de l’àrea metropolitana de València a la pobresa del sud d’Alacant: el mapa de la renda a la Comunitat Valenciana

Mapa de la renda mitjana en el territori valencià per municipis i zones segons les dades de l'INE i l'Agència Tributària.

L’origen dels ingressos dels ciutadans –salari, pensions, prestacions socials, desocupació, dividends, lloguers...– dibuixa un mapa del territori valencià en què queden clarament delimitades les grans urbs, ciutats, zones rurals, enclavaments turístics... És més, trobem grans contrastos entre diferents barris dins d’una mateixa ciutat pel nivell de renda. Tot això segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística i l’Agència Tributària corresponents al 2019 recollits en un reportatge elaborat per Raúl Rejón i Diego Lerrouy en elDiario.es.

Així, per exemple, trobem grans contrastos en la capital valenciana. En la zona de la Fontsanta, Tres Forques i l’avinguda del Cid hi ha barris amb una renda mitjana de 17.630 euros (entre l’1% més pobre d’Espanya i de la Comunitat Valenciana), en què hi ha un percentatge destacat de ciutadans que perceben pensió o alguna mena de prestacions, al costat d’uns altres amb rendes superiors a 44.000 euros en què la major part dels perceptors són assalariats o pensionistes.

Una cosa similar passa a Rascanya, a Orriols, on trobem un barri amb una renda per llar de 19.173 euros a l’any, que el situa entre el 2% més pobre d’Espanya i de la Comunitat Valenciana al costat de la zona de l’estadi Ciutat de València i el Centre Comercial Arena, amb una renda mitjana de 69.939 euros que el situa entre el 5% més ric d’Espanya i el 2% més ric del territori valencià. La característica principal, que hi ha un 15,8% de rendistes i un percentatge altíssim d’assalariats (75,3%), cosa que contrasta amb el 0,9% de prestacions per desocupacions.

Pel que fa a les zones amb més barris amb rendes baixes en la capital de València estan: la Fontsanta, l’Olivereta, el Cabanyal i els Poblats Marítims, Benicalap, la Saïdia, Rascanya, Montolivet o el Grau, amb rendes al voltant de 20.000 euros de mitjana anual i gran pes de les prestacions socials, per desocupació o pensions.

Per contra, les zones més ‘riques’ (pel nivell de renda) se situen a l’entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències i l’avinguda de França, Beniferri, Ciutat Vella o el Pla del Real, a l’entorn de l’Albereda, Blasco Ibáñez i els jardins de Vivers, amb barris en què la renda per llar s’acosta a 130.000 euros, i se situa entre les més altes d’Espanya, provinents principalment del rendiment del capital i activitats econòmiques (39,8%), salaris (41,3%) i pensions (16,6%) i sense pràcticament desocupats.



Fuente: INE, Agencia Tributaria


A la ciutat d’Alacant, les zones amb les rendes més baixes es concentren en la zona de Joan XXIII, amb barris en què a penes s’arriba a 15.000 euros de renda mitjana i més d’un 40% de veïns que perceben pensió, prestacions socials o per desocupació, cosa que els situa entre els més pobres d’Espanya. També trobem àrees en què les rendes s’acosten a 20.000 euros a Sant Agustí, els Àngels, Campoamor, Sant Blai o Santa Creu. La Colònia Requena és un dels barris més vulnerables de la ciutat i se situa en l’1% més pobre del país. En algunes àrees d’aquesta zona aquest tipus d’ingressos arriben a suposar el 20% del total.

Per contra, al centre, la Goteta, el Parc de les Avingudes, Bonavista o l’Albufereta, se superen els 50.000 euros anuals, amb un percentatge reduït de ciutadans que es beneficien de prestacions socials o per desocupació. Les rendes més altes de la ciutat d’Alacant es localitzen al Cap de l’Horta, on s’acosten a 90.000 euros amb quasi un 60% d’assalariats i més d’un 28% de rendistes. Els veïns d’aquests barris estan entre el 2% més ric d’Espanya i l’1% amb més poder adquisitiu de la Comunitat Valenciana.

A Castelló, les zones amb les rendes més baixes se situen en els Grups La Magdalena i l’Escorxador, entre 20.000 i 25.000 euros anuals, mentre que en les proximitats de la Ronda Nord, al costat de l’Auditori i el Palau de Congressos, aquestes quantitats se situen entre 60.000 i 89.000 euros, amb nivells molt baixos de perceptors de prestacions socials i per desocupació (a penes el 2%). Al Grau, els barris més pròxim a la platja del Pinar són els més rics, amb quantitats que oscil·len entre 53.000 i 64.000 euros anuals i amb nivells molt baixos de desocupació (0.5%) i de perceptors de prestacions (2,9%).

El contrast entre l’interior i la costa

Com a norma general, les zones més riques de tot el territori valencià estan pròximes a la costa. No obstant això, no és la tònica habitual al llarg de tot el litoral, sinó que es produeix, sobretot, en els trams més poblats. També trobem algunes poblacions d’interior que registren unes mitjanes altes de renda –superiors a 40.000 euros–, com són els casos d’Ontinyent (amb rendes que en algunes zones van de 47.000 a 65.000 euros), Alcoi (52.078 euros), Benasau (46.502 euros) o Cocentaina (44.687 euros), a Alacant; Requena (42.530 euros), Cofrents (41.116 euros) o Xiva (41.400 euros); mentre que a l’interior de Castelló, a penes supera els 40.000 euros de renda anual alguna barriada d’Onda.

Per contra, a la costa trobem molts més municipis en què se superen les rendes de 40.000 euros anuals, com Sant Joan (fins a 60.000 euros), el Campello (fins a 45.157) –en les proximitats d’Alacant podríem incloure Mutxamel, amb àrees de fins a 65.000 euros o Elx (fins a 59.000 en algunes zones)–, Benidorm (fins a 51.406 euros) o Dénia (uns 42.000 euros en algunes àrees) a la província d’Alacant; en alguns llocs de Gandia s’arriba a 57.958 euros; 45.000 euros a Tavernes de la Valldigna; Puçol (fins a 54.000 euros) o Sagunt (fins a 60.000) a València; i Borriana (en alguns barris se superen els 51.000 euros), Benicàssim, amb algunes àrees en què se superen els 74.000 euros de renda anual; o Vinaròs (43.596 euros), als quals es podria afegir Vila-real, encara que no siga un municipi costaner, on s’arriba a 56.000 euros.

Les àrees amb menys poder adquisitiu

Entre les zones més pobres de la Comunitat Valenciana, trobem moltes zones del sud de la província d’Alacant: en algunes barriades d’Oriola no s’arriba a una renda anual de 20.000 euros, igual que a Sant Fulgenci, al Fondó dels Frares, Rojals, mentre que en altres localitats a penes se supera aquesta xifra, com Torrevella, Almoradí, Sant Miquel de les Salines, el Pilar de la Foradada o el Pinós. També a Alacant estan en una situació similar Confrides o Tàrbena.

A València, els veïns d’algunes zones d’Oliva no arriben a 20.000 euros anuals, i el mateix passa a Algemesí. En altres municipis, com Teresa, Zarra o Gàtova se supera aquesta quantitat per poc, igual que algun barri de Sagunt. A la província de Castelló, no superen el límit dels 20.000 euros anuals de renda algunes zones de la Vall d’Uixó, mentre que se situen lleugerament per damunt d’aquesta xifra Algímia d’Almonesir i Aranyel.

Urbanitzacions amb alt poder adquisitiu, en l’àrea metropolitana de València

En l’àrea metropolitana de València són nombrosos els municipis en què se superen les rendes de 60.000 euros anuals: Rocafort, amb àrees que s’acosten a 130.000 euros a l’any de renda; Bétera, amb zones en què s’acosten a 110.000 euros anuals; Godella, on s’arriba a 100.000 euros anuals; Torrent, on es registren grans contrastos entre barris els veïns dels quals tenen uns ingressos superiors a 80.000 euros enfront d’altres en què no s’arriba a 17.000; Picassent, amb zones amb ciutadans d’alt poder adquisitiu (60.000 euros) enfront d’altres de pobres, que a penes superen els 20.000 euros d’ingressos anuals; Paterna, amb zones en què se superen els 78.000 euros; o algunes zones de l’Eliana o Riba-roja, amb més de 60.000 euros, com a exemples. La major part d’aquests enclavaments estan situats en urbanitzacions residencials.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats