L’operació per la qual Editorial Prensa Ibérica s’ha fet amb el control del Grup Zeta ha sigut possible gràcies a una quitació important que la banca ha fet sobre els 99 milions de deute de l’hòlding d’Antonio Asensio. L’interés de la banca privada per donar viabilitat a un projecte editorial, apunten des de les entitats financeres que van liderar la negociació, els ha mogut a perdonar el 70% dels crèdits i ha obligat a posicionar-se els dos bancs públics presents en el pool bancari entrampats. I ho han fet de manera diferent, segons la informació recaptada per eldiario.es.

gràcies a una quitació important que la banca ha fet sobre els 99 milions de deute de l’hòlding d’Antonio AsensioMentre l’Institut Valencià de Finances s’ha sumat a l’avantatjosa proposta de la banca privada a l’editor Javier Moll, L’Institut Català de Finances ha mantingut una negociació amb Editorial Prensa Ibérica que ha reduït la quitació del 70% al 46%. I com una gesta ho han venut en el banc públic català, segons conta el Diari Ara, ja que celebren que han pogut recuperar 6,8 milions dels 12,6 de deute inicial.

En el cas valencià, la negociació no ha sigut tal, ja que s’ha assumit perdonar 1,3 milions dels 1,9 de deute inicial. Un deute que venia motivat pel finançament de la impremta que el Grupo Zeta tenia a Biar (Alacant) i que imprimia el periòdic Mediterráneo de Castelló, mitjà que ara passa a mans d’EPI, que també edita Levante-EMV i Información d’Alacant.

De fet, des de la Conselleria d’Hisenda i l’IVF es va posar la maquinària a ple rendiment per a aprovar un reglament que permetera al banc públic valencià fer quitacions com la banca privada. El 15 de març passat, el ple del Consell va aprovar un decret perquè l’IVF poguera funcionar com un banc en el cobrament de deutes i dies després se signava el perdó del deute a Editorial Prensa Ibérica.

Des de l’ICF recorden que en aquest tipus de quitacions a gran escala la gran banca arrossega els altres creditors, però en el seu cas han aconseguit “salvar” el 54% del deute, mentre els altres s’han conformat amb el 30%. Pel que sembla, en un primer moment en el banc públic català anava a seguir-se la mateixa estratègia de seguir la gran banca (CaixaBank, Santander, Sabadell...), però finalment es va optar per negociar i aconseguir quasi tres milions més de diners públics del que es preveia inicialment.

Hauria pogut l’IVF recuperar més diners públics valencians en cas d’estrényer en una negociació com ha fet l’ICF?