LLEGIR EN CASTELLÀ
En el marc del 50 aniversari de la mort de Francisco Franco i de les cinc dècades de recuperació de les llibertats a Espanya, elDiario.es i la seua edició a la Comunitat Valenciana celebren el cicle de trobades '50 anys de llibertat'. En companyia de reconegudes veus de diferents generacions, les converses giren entorn de la memòria democràtica, la cultura, la llibertat d'expressió i el camí de progrés social recorregut des del 1975.
Les activitats es desenvolupen a la Sala Russafa de València i són gratuïtes fins a completar aforament. La primera s'ha celebrat aquest divendres des de les 18.00 hores amb la jornada 'Memòria, llibertat i democràcia: el relat de mig segle construint el país que avui compartim'.
Abans d'iniciar-se, han obert l'acte el director d'elDiario.es a la Comunitat Valenciana, Sergi Pitarch, i el secretari d'Estat de Política Territorial, Arcadi España, que ha fet una crida per la defensa de la democràcia: “Es pot lluitar per la democràcia des de totes les ideologies. Hem d'alertar sobretot la gent jove que la democràcia no és una cosa que perdure si no es defensa cada dia”.
La primera d'aquestes converses era sobre la cultura, l'art, la literatura, la música, la llengua, de la prohibició del règim franquista als actuals atacs institucionals a la cultura en valencià. Moderada per Adolf Beltran, comptava amb la participació de l'artista urbana i il·lustradora Bàrbara Sebastián (Barbiturikills) i la periodista i escriptora Magda Simó. La jornada també ha comptat amb la intervenció de la cantant Sandra Monfort, ue ha interpretat algunes de les seues cançons.
Preguntades sobre si els seus respectius camps són símptom es de llibertat, Sebastián ha comentat que “l'art urbà naix d'una llibertat, perquè siga interessant i veritable hi ha d'haver llibertat” i ha recordat que “les pintades del franquisme i els anys 80 tenen molta passió, molt de contingut polític fins i tot divertit”. A més ha afegit que en la seua adolescència va començar a veure aquesta frescor i aquesta llibertat: “Ara amb 53 anys treballe pintant murals a les parets en un sector masculinitzat, però amb moltes ganes, lluitant per no perdre llibertats des d'aquest àmbit”.
Per la seua banda, Simó ha afirmat que “la llibertat és una cosa bàsica, la Constitució va significar autogovern i protecció de la llengua dels valencians i van arribar les primeres editorials com Bromera que publicaven de manera normal, va arribar una normalitat, que és la paraula que millor ho defineix”. En tot aquest temps han arribat “molts gèneres diferents, moltes formes de literatura, premis literaris, un ecosistema propi que encara resulta menut o endogàmic” i ha destacat que “aquests 50 anys han estat claus per a la nostra llengua, cultura i identitat”.
Les dones en el franquisme
En la segona xarrada, Sergi Pitarch presentava la conversació entre la politòloga Julia Sevilla i la divulgadora Georgina Mollà 'Per què la teua àvia no podia estudiar una carrera', una reflexió sobre la situació de les dones en el franquisme i com la lluita feminista ha possibilitat un marc de major autonomia i llibertat.
Preguntada sobre com era ser dona i estudiar el 1975, Sevilla ha comentat que en el seu curs de 150 alumnes només hi havia sis dones: “En el meu cas, Dret, era una universitat molt masculinitzada, i això d'alguna manera et conduïa a limitacions per al teu futur. No ha canviat gaire la cosa en el sentit que encara que ara hi haurà 50% d'estudiants homes i dones a la universitat, en els òrgans de poder segueix havent-hi molt poques dones. Ser dona comporta un plus de perillositat en tots els nivells, però al mateix temps per a tots els avanços ha d'haver-hi una voluntat política que es transforme en llei perquè arriben les dones als càrrecs”.
Per la seua banda, Mollà ha explicat que en l'entorn rural, no només en l'agricultura, “la dona com en tots els aspectes és el 50% de la gent que viu en aquest àmbit” i tot i això li ha cridat l'atenció que “a més dels obstacles habituals que es poden trobar les dones, a l'hora de mostrar o comunicar de forma activa en el món rural el que et trobes sempre són homes explicant coses”.
Així, ha assegurat que “l'agricultura està molt masculinitzada malgrat que sempre hi ha hagut dones agricultores”. Amb tot, ha comentat que ha rebut “molt bones opinions en general, però sempre hi ha pinzellades de masclisme perquè veuen una dona explicant coses de les quals ells consideren que en saben més”. En aquest sentit, ha considerat que “les xarxes socials suposen una democratització de la comunicació ens agrade o no, però el masclisme sempre està al darrere de tot i l'agricultura no havia de ser menys”.
Finalment, amb el lema 'De la censura a les 'fake news': un viatge per la llibertat d'expressió i informació', l'agricultor i creador de contingut Nando Durà i el també creador de continguts Esteve Latorre (Xitxo del Cabanyal), moderats per Laura Martínez, analitzaven la llibertat d'informar-nos i de dir públicament el que desitgem.
Latorre ha comentat que ara, com a creador de continguts, és “més selectiu en la informació que consumeix” i sobre l'ús del valencià en els seus vídeos ha explicat que va començar a publicar directament en aquesta llengua: “Algun em deia que ho fes en castellà tot i estar subtitulat en castellà. La gent a qui interessa el contingut el mira al final, no és una barrera el valencià”.
Sobre la tasca que fan desmentint faules, ha considerat que en realitat fan també “una tasca de divulgació” ja que “hi ha molts embolics lingüístics amb les paraules que suposadament són catalanes o valencianes”. Quant a la llibertat d'expressió a les xarxes, ha assegurat que no nota que no puga dir segons quines coses, i ha afegit que “tindre una independència econòmica dóna llibertat per no dependre de ningú”.
Nando Durà, per la seua banda, ha afirmat que intenta “no perdre gaire temps consumint informació, llevat de coses puntuals que m'interessen més” i ha assegurat que “sempre” ha parlat i comunicat en valencià: “Tinc molts coneguts a tota Espanya, per això subtitule els meus vídeos en castellà. Així, molta gent que em compra cítrics entén el que faig. Sempre m'havien dit que parlant en valencià no arribaria lluny i el primer any em van donar un premi”.
Sobre la tasca de desmentir faules, per exemple relacionades amb la dana, ha raonat que sempre li ha agradat informar-se abans de parlar: “És molt fàcil avui dia contractar informació amb Google o amb la intel·ligència artificial. En la dana a alguns no els semblaven suficients 229 morts, deien que n'hi havia més. O amb el tema de les preses que suposadament havien obert. La presa de Forata desemboca al Xúquer, a Algemesí, no a Paiporta. Cadascú en el seu sector ha de saber desmuntar aquestes coses”.