Mazón recicla part del pla del Pacte del Botànic per a construir 10.000 habitatges i modificarà les lleis de protecció del territori

El Govern valencià que presideix Carlos Mazón detalla per fi el seu pla per a la construcció d’habitatge públic en la legislatura. El compromís electoral del PP i un dels plans que es van anunciar a so de bombo i platerets suposa la recuperació de part de les polítiques del Pacte del Botànic, tan criticades pel partit llavors en l’oposició, que va votar en contra d’aquests projectes i hi va recórrer en contra al Tribunal Constitucional.

El Consell ha presentat dimarts el ‘Pla viu’, que promet la construcció de 10.000 habitatges de protecció pública “mitjançant la mobilització de sòl públic disponible i la col·laboració publicoprivada” al final de la legislatura, l’any 2027. Entre les fases, l’executiu incorpora diverses mesures dels anteriors gestors: la recuperació de Sociòpolis i la Torre, els habitatges projectats en l’antiga caserna d’enginyers i en sòl de Defensa –anunciades per l’exministre José Luis Ábalos– i la rehabilitació de barris, totes finançades amb fons europeus. Això sí, l’equip de la consellera d’Habitatge i vicepresidenta segona, Susana Camarero, modificarà els dos últims decrets que va deixar el seu predecessor i aprovarà els nous. L’executiu va deixar aprovats uns quants convenis amb ajuntaments i compromesos els fons europeus a través de l’EVha, amb els procediments administratius ja canalitzats.

El Consell del PP i Vox assegura que vol aprofitar el sòl públic residencial ja existent emprant mecanismes de col·laboració amb les empreses, com els concursos de drets de superfície, concessions administratives que permeten al sector privat la gestió de les edificacions durant 50-70 anys i permutes. El pla no inclou mesures com declarar zones tensades ni limitar els preus dels lloguers, sinó que confia que l’augment d’oferta d’habitatge continga els preus en el mercat. Tampoc s’han esmentat les ajudes al lloguer, però sí una línia d’ajudes a la compra.

En una presentació molt crítica amb la gestió de l’executiu del Pacte del Botànic, en què les polítiques d’habitatge requeien en la conselleria homònima, amb rang de vicepresidència segona, el Consell que dirigeix Carlos Mazón ha presentat un pla que ja va anunciant set mesos i que va ser un compromís electoral. El projecte consisteix en la modificació de les normes existents per a reduir tràmits i agilitzar la mobilització del sòl públic perquè les empreses privades construïsquen habitatges de protecció pública. No s’ha concretat si s’actualitzarà el preu dels mòduls d’habitatge protegit, que es veurà en el pròxim decret. L’executiu autonòmic ha anunciat tres normes, encara en tramitació: dos decrets i la reforma de les lleis de protecció del territori, per a “agilitzar administrativament les llicències d’obres”.

La Generalitat assegura que en el sòl municipal podrien construir-se fins a 9.200 habitatges catalogats de protecció pública, per la qual cosa posa a la seua disposició l’adhesió a un conveni que manifeste l’interés en les obres. Per part de l’Administració autonòmica, l’EVha (Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl) disposa de sòl per a 4.000 habitatges, segons els seus càlculs.

En l’eix de col·laboració publicoprivada, el pla preveu el concurs de drets de superfície o concessió administrativa destinat a desenvolupar pel sector privat promocions per a lloguer assequible per un període determinat. També es preveuen les permutes de sòl/immobles que permeten concursos per a promoció d’habitatge protegit sobre sòl públic i el lliurament a l’Administració d’habitatges per a finalitats socials, entre altres. Per aquesta via, que hauria de comptar amb finançament privat, segons el pla, aspiren a construir 6.000 habitatges. Així mateix, es desenvoluparan 1.100 habitatges resultants de permutes a canvi d’obra sobre sòl públic.

Segons ha indicat Mazón, el pla d’habitatge beneficiarà 24.600 persones, generarà 7.326 milions d’euros d’inversió i tindrà un impacte del 2 per cent del PIB en els pròxims 3 anys i mig. A més, preveu la creació de 74.000 llocs de treball entre directes i indirectes i generarà 487 milions d’euros de recaptació directa a través de l’IVA.