Menys alumnes per aula, grups estables de convivència, distància de seguretat, dies alterns en Secundària: així seran (de moment) les classes amb el coronavirus

Aquesta setmana s’han donat a conéixer les directrius que, amb caràcter excepcional, marcaran el començament del curs i el retorn a les aules dels alumnes valencians a partir del pròxim 7 de setembre. Per intentar garantir la presencialitat dels alumnes “al cent per cent”, la Conselleria d’Educació invertirà 207 milions d’euros que es destinaran, entre altres qüestions, a millores en els centres, adquisició de dispositius amb connexió a Internet o la contractació de 4.374 docents més, cosa que suposa un increment del 7% de la plantilla actual de mestres i professors, tal com apuntava el secretari autonòmic, Miguel Soler, i que cadascun dels 1.847 centres educatius valencians compte, almenys, amb un docent més que el curs passat. Totes aquestes mesures s’han consensuat en el Fòrum Valencià Educatiu i s’ha fet una “radiografia” de cada col·legi i institut per poder atendre les seues necessitats de manera personalitzada per garantir la salut i seguretat d’alumnes i docents.

El curs que ve, en Infantil i Primària i fins a quart s’ha definit un model de grups estables de convivència de fins a 20 alumnes per aula per intentar assegurar la traçabilitat en cas de detectar-se algun positiu. Per assegurar que això siga possible, els centres hauran d’habilitar nous espais utilitzant equipaments, com poden ser gimnasos, menjadors, biblioteques, laboratoris... En cinqué i sisé, amb caràcter general, els grups es configuraran seguint el model de distanciament social d’un metre i mig.

En Secundària, les instruccions de la qual es publicaven dijous en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, s’aplicarà el distanciament social d’un metre i mig i està previst que els alumnes de primer, per facilitar l’adaptació a la nova etapa educativa, assistisquen tots els dies a classe. Per a la resta dels cursos, si no hi ha prou espai en el centre perquè tot l’alumnat mantinga aquest metre i mig, els estudiants aniran a l’institut en dies alterns, prioritzant la presencialitat al cent per cent en segon de Batxillerat i quart de Secundària a la resta dels cursos. És a dir, des de segon s’establiran torns per previndre contagis, encara que la formació es planteja “presencial per a tot l’alumnat” i, per tant, s’intentarà garantir-la al màxim. També serà cent per cent presencial en Formació Professional Bàsica, PAC, PMAR i PR4.

Aquesta mateixa setmana, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública comunicava el protocol de protecció davant la COVID-19 als centres educatius, que inclou mesures tant per a l’entorn del centre –classes, menjador, extraescolars...– com per a les activitats relacionades amb el transport escolar o l’accés als edificis.

No obstant això, des del departament d’Educació també es preveuen altres escenaris. En el cas que es detectaren positius que obligaren al confinament d’“una aula, un centre o un municipi”, des de la Conselleria tenen elaborat un full de ruta –amb les eines digitals corresponents a la disposició d’alumnat i professorat– perquè les classes puguen prosseguir de manera telemàtica mantenint els mateixos horaris instaurats en el començament del curs.

Bon acolliment de la comunitat educativa

Les decisions adoptades per la Conselleria d’Educació han sigut ben acollides per la comunitat educativa, que reconeix que s’han negociat “intensament”. Com assegura Marc Candela, d’Intersindical Valenciana, les mesures organitzatives “no agraden a ningú, però són les que s’han hagut d’implementar seguint les directrius sanitàries per garantir les millors condicions laborals possibles i la màxima seguretat”. El portaveu sindical reconeix que la seua capacitat negociadora ha sigut molt limitada, però que així i tot l’increment de les plantilles “és molt important” i, “en general”, s’han complit les necessitats dels centres. “Els professors, sobretot en Secundària, tindran més càrrega de treball, i més tenint en compte que el pròxim curs serà complicat per la pandèmia”.

Candela insisteix que ells són partidaris de la presencialitat, “però sense vacuna és impossible garantir-ho”. A partir de setembre, i ja amb la situació real del començament del curs, “continuarem dialogant i negociant amb la Conselleria”. Amb les directrius marcades, en principi, s’assegura que no passarà el mateix que en el confinament del mes de març, “que ens va pillar d’un dia per a un altre i sense capacitat de reaccionar”.

Pel que fa a les famílies, Rubén Pacheco, president de Fampa València, fa una anàlisi “bastant positiva” de les mesures adoptades des del departament d’Educació, “s’ha fet un esforç considerable, tant econòmic com personal, i més si veiem el que passa en altres comunitats autònomes, on el panorama és dantesc”. “Ací se’ns escolta i se’ns té en compte”, es congratula Pacheco, que insisteix que, evidentment, el desenvolupament del pròxim curs “distarà molt del que seria un panorama ideal”.

Condicions “lluny del que seria desitjable”

Des de Fampa destaquen que la crisi provocada per la pandèmia “deixa en evidència” la situació en què estava l’educació valenciana abans de la COVID-19, després d’anys de retallades i amb unes condicions mínimes “molt lluny del que seria desitjable”, amb “centres saturats, que es queden menuts acabats d’inaugurar, aules que superen les ràtios que serien desitjables...”. Precisament, considera Pacheco que la crisi del coronavirus ha posat de manifest que cal baixar la ràtio d’alumnes per aula, i lamenta que s’hagen de perdre espais com ara gimnasos, menjadors, biblioteques, sales d’actes que s’utilitzaran per a fer classe tot i que aquesta funció no és la seua, “aquests llocs no estan preparats, a més que quedaran inutilitzats serveis que formen part de l’educació dels menors”, i la mateixa cosa amb les extraescolars, “no sabem com es desenvoluparan, però han de ser viables”. “No es pot tindre una educació pública i de qualitat anant a mínims”, sentencia el president de Fampa, que lamenta que no es tindran les millors condicions possibles: “Aquest curs estarà llastrat, i és una situació que es mantindrà el pròxim curs i no sabem quant temps l’arrossegarem”.

Respecte a la bretxa digital, Pacheco creu que caldrà molts més dels 29.000 dispositius electrònics amb connexió a Internet dels que disposa actualment la Conselleria: “Confiem que estiguen realment treballant per adquirir-ne més, perquè, si no, es corre el risc d’arribar tard quan realment es necessiten”.

Així estan les coses hui dia, al començament d’agost; d’ací a un mes, quan comencen les classes, caldrà veure quin és el desenvolupament de la pandèmia i com afecta el curs.