Milers de persones desafien la pluja a Alacant, Castelló i València per a exigir la millora del finançament

Convocats per la Plataforma pel Finançament i sota el lema 'Un poble unit per un finançament just', milers de persones han desafiat el mal temps en les tres capitals valencianes (Alacant, Castelló i València) per a reclamar un finançament més just.

Tal com apuntaven els representants sindicals d'UGT-PV i CCOO-PV, Ismael Sáez i Ana García, aquesta mobilització pretén reivindicar un model de finançament que permeta “bandejar les desigualtats que pateixen els valencians” per no tindre un finançament adequat. Això repercuteix en la sanitat, els serveis socials, l'educació, la pobresa infantil o la generació d'ocupació, i d'una ocupació de qualitat. “Estem davant un moment crucial”, apuntava Sáez, qui ressenyava que la renda per càpita dels valencians és dotze punts inferior a la mitjana espanyola.

El president de la patronal valenciana (CEV), Salvador Navarro, explicava que es torna al carrer “amb una dada important, i és que en aquesta ocasió el principal partit de l'oposició -el Partit Popular- s'ha sumat a la mobilització”. Un altre fet destacat segons el parer de Navarro és que, en aquests últims quatre anys, des de l'última manifestació que va traure a desenes de milers de persones als carrers de València per un millor finançament, “diferents institucions han reconegut que la Comunitat Valenciana és la més maltractada i la pitjor finançada d'Espanya”. 

Aquesta convocatòria, secundada per tots els partits amb representació en les Corts Valencianes a excepció de Vox, compta amb el suport de més de 200 entitats. Entre els qui recolzen la manifestació es troba el Govern valencià: “És fonamental que la societat ha pres consciència de la situació d'infrafinançament”, apuntava el president Ximo Puig, qui insistia que estem davant un dia més “en un itinerari intens, però és necessària la persistència perquè es visibilitze el problema valencià”. Respecte al nou model de finançament, Puig apuntava que és precís “un gran acord entre els partits polítics i les comunitats autònomes, ningú es pot posar de perfil”.

La vicepresidenta Mónica Oltra, per part seua, ha reclamat un compromís ferm de l'Executiu perquè complisca amb el mandat del Congrés. “El president del Govern es va comprometre amb Compromís en el pacte de legislatura a presentar un esborrany en els primers huit mesos de mandat”, apuntava la líder valencianista, qui prossegueix: “Entenem que hi ha hagut una pandèmia pel mig, però creiem que ja ha arribat el moment d'actualitzar el sistema de finançament”.

El líder del Partit Popular, Carlos Mazón, apuntava que més que una reivindicació “és una exigència. No és un capritx ni busquem un privilegi”, mentre que la consellera de Memòria Democràtica i líder d'Esquerra Unida, Rosa Pérez Garijo, destacava la unitat en la reivindicació: “No volem ser més que ningú, però tampoc menys”.

Des de Ciutadans, Ruth Merino es felicitava del fet que es reconega a Espanya que la valenciana és la comunitat pitjor finançada: “Ara és hora que el PSOE cride al principal partit de l'oposició, el PP, i s'asseguen a negociar aquest tema, fora de partidismes. És una necessitat per a tots els valencians”.

Les dades que confirmen l'infrafinançament

La Comunitat Valenciana és la pitjor finançada d'Espanya, amb una inversió de 2.513 euros per habitant, que és 293 euros menys de la mitjana espanyola (2.806 euros per habitant) i a 842 euros de la comunitat més ben finançada, Cantàbria, que percep 3.355 euros per habitant, si atenem les dades de la liquidació del Ministeri d'Hisenda de 2019, l'última publicada.

Pel que respecta al Producte Interior Brut per càpita, en la Comunitat Valenciana se situa en 23.206 euros, un 14% menys de la mitjana espanyola, que se situa en 26.426 euros per càpita i molt lluny dels 35.913 euros de la Comunidad de Madrid. I aquesta situació es veu agreujada any rere any pel fet que la Generalitat percep anualment 1.325 milions menys del que li correspondria via Pressupostos Generals de l'Estat.