Els valencians, “units” per un finançament més just

El 18 de novembre de 2017 desenes de milers de persones van recórrer els carrers de València per exigir un finançament just, una manifestació convocada pels dos sindicats majoritaris (CCOO-PV i UGT-PV) que va comptar amb el suport de la patronal valenciana i dels partits polítics amb representació parlamentària, llevat del Partit Popular –amb Mariano Rajoy encara en la Moncloa–. La situació llavors va ser considerada “insostenible”. L’actual sistema de finançament autonòmic es va aprovar el 2009, amb el socialista José Luis Rodríguez Zapatero com a president del Govern, i està caducat des del 2014.

Dissabte 20 de novembre, quatre anys després d’aquella mobilització, la Plataforma pel Finançament Just (integrada per UGT-PV, CCOO-PV, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) i els partits PSPV, PP, Ciutadans, Compromís i Unides Podem, entre altres entitats) ha convocat una nova mobilització per reclamar al Govern un canvi en el model de finançament autonòmic. La convocatòria té el suport del Govern del Pacte del Botànic: “És una sagnia que s’ha de parar”.

En aquesta ocasió, al contrari del que va passar el 2017, els organitzadors han decidit vertebrar la mobilització convocant tres manifestacions, en les tres capitals valencianes, a partir de les 18 hores. D’aquesta manera, la marxa eixirà de la plaça de Sant Agustí a València; de la plaça dels Estels a Alacant; i de la plaça de les Aules a Castelló de la Plana.

Aquesta convocatòria va coincidir amb la visita a València de la vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, en què refredava les expectatives sobre la reforma del sistema de finançament –la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va reiterar poc després en el Congrés dels Diputats el compromís de l’executiu de presentar aquest mes de novembre un primer document de treball.

L’autonomia pitjor finançada d’Espanya

Des de la plataforma apuntaven aquesta setmana que cal que els valencians deixen de carregar cada any la “motxilla de la discriminació pressupostària”, que es tradueix en el fet que la Comunitat Valenciana rep cada any 1.325 milions d’euros menys del que hauria de correspondre-li a través dels pressupostos generals de l’Estat. És a dir, cada valencià té 215 euros menys a l’any que la mitjana estatal i 703 euros menys si la comparació és amb la regió més ben finançada.

“El 20N ens juguem molt”, recalcava aquesta setmana la secretària general de CCOO-PV, Ana García Alcolea, que exigeix al Govern que passe “de les paraules als fets”, i el seu homòleg d’UGT-PV, Ismael Sáez, destacava que aquest és un moment crucial perquè el finançament “està en l’agenda política del país per primera vegada”, al mateix temps que reclamava que la negociació ha de ser “imminent”.

La convocatòria de dissabte “no va contra ningú”, segons va explicar el secretari d’Organització del PSPV, José Muñoz, en la presentació, “ni és una batalla entre pobles”, tal com va assenyalar Carles Pons, responsable d’Organització de Podem, mentre que el líder del PP valencià, Carlos Mazón, advoca per mantindre la “pressió” i reivindica un “crit per la unitat”. Des de Compromís, Àgueda Micó, va fer una crida per a plasmar al carrer la “consciència” i el consens existent en aquesta qüestió, i Ruth Merino, de Ciutadans, va reclamar no permetre “més excuses”.

A més dels partits que sustenten el Govern valencià (PSPV, Compromís i Unides Podem), des del Consell mateix secunden la mobilització. El president Ximo Puig confirmava fa uns dies la seua presència en la manifestació de dissabte, mentre que la vicepresidenta Mónica Oltra (Compromís) ha denunciat reiteradament aquesta situació i posava l'accent aquest mateix divendres en “la necessitat urgent que els valencians tinguen el finançament que mereixem i deixar de carregar amb la motxilla de la discriminació”. En aquest sentit ha animat la població a participar en les manifestacions convocades per a aquest dissabte a Castelló, València i Alacant, “si el temps no el desbarata”, perquè és “una reivindicació del poble valencià”.

30.000 milions d’euros de deute per l’infrafinançament

El deute de la Generalitat Valenciana ascendeix a 51.700 milions d’euros –el pressupost autonòmic per al 2022 ascendeix a gairebé 28.000 milions d’euros–. D’aquesta quantitat, 31.000 milions correspondrien a l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana, segons els càlculs de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). És a dir, tres de cada cinc euros que deuen els valencians responen a l’infrafinançament.