Mireia Mollà: “Les últimes decisions en Compromís consisteixen a mirar-se el melic i ens allunyen de la política”

Mireia Mollà (Elx, 1982) va ser destituïda fa dos dies del seu càrrec de consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a petició de la vicepresidenta de Compromís, Aitana Mas. Mollà, una de les peces clau de la marxa de Compromís, creu que el seu cessament “és inèdit en el Govern del Pacte del Botànic i les justificacions, més inèdites encara”. En aquesta entrevista amb elDiario.es desmenteix que la seua eixida tan sonada de l’executiu autonòmic, a poc més de sis mesos de les pròximes eleccions autonòmiques, siga una conseqüència de la polèmica sobre les energies renovables o de la negociació dels pressupostos i apunta qüestions internes d’Iniciativa, una de les potes de Compromís en què Mas, Mollà i Mónica Oltra comparteixen militància.

Com han sigut les últimes 48 hores?

Aterrant aquesta situació sobrevinguda i crec que clarament injusta. Estic processant-ho. També estic rebent moltíssim d’afecte de moltíssima gent, organitzacions i funcionaris. Aquest procés que parteix d’una decisió dolorosa i que no compartisc també ha tingut una part dolça en el reconeixement de molta gent.

Com es va assabentar de la destitució?

Vaig eixir de les Corts d’una jornada de quatre hores de compareixença. Quinze minuts després vaig rebre una telefonada d’Aitana Mas en què em va comunicar que havia proposat el meu cessament des d’aquell mateix dia. Va ser molt breu. Vaig intentar preguntar-li les raons, no me les va donar i ací va acabar la conversa.

Com era la relació amb Aitana Mas?

A ella li ho han preguntat unes quantes vegades i ha dit públicament que eren normals. I han sigut normals. Des de la cordialitat i el respecte institucional. No crec que hagen distat de les de la resta dels companys. Som companyes de partit i companyes en el Govern i així han sigut.

Creu que el fet de compartir dins del partit un espai d’influència a Alacant ha tingut alguna cosa a veure en aquest moviment?

Em costa veure-ho. Crec que tots hem entés des de fa temps en Compromís que la política d’Alacant calia reforçar-la, que el nostre projecte tenia unes certes febleses allí i havíem de fer un sobreesforç, i més els que estem en càrrecs de representació. Ella tenia presència a Alacant amb la seua agenda, com Raquel Tamarit [la consellera d’Educació] i jo, que no han sigut incompatibles en cap cas.

S’ha parlat molt de cohesió aquests dies, en els discursos sobre el seu cessament, no estava el Govern valencià cohesionat?

Estava cohesionat. Si algú havia entés que no, no ho havia expressat en cap moment. A més, quan una cosa no està cohesionada i genera algun tipus de malestar, la cosa més lògica entre companys és tractar de veure què genera aquesta falta de coordinació, aquest xoc o discrepància. Entenc que des de com s’ha de tractar les persones, que es trasllada també a la política, un s’asseu i parla com si parlara amb un familiar per a resoldre els temes. Mai hem tractat aquest tema; mai s’ha dit que faltava cohesió, ni per part de cap company del Govern.

Tampoc d’altres partits?

Tampoc. Ni Podem, ni Esquerra Unida, ni el PSPV, ni en Compromís en els fòrums del partit. En el Govern a més, amb els últims canvis, havíem constituït una cohesió fins i tot molt més gran que en altres moments.

Ha parlat amb Ximo Puig?

Sí. El president em va telefonar aquell dia mateix. És una conversa privada i forma part de les telefonades que han sigut un ànim aquests dies, reconfortant en el terreny polític i personal.

Comentava que en la telefonada d’Aitana Mas no li va donar explicacions. A què atribueix aquesta decisió?

Crec que tothom està aterrant sobre aquestes preteses raons que es van posar damunt la taula, que han resultat incomprensibles. 48 hores després van aflorant altres explicacions que sembla que quadren més, que se circumscriuen a un àmbit estrictament partidista i personal que no és el meu. Ja em costa entendre per què s’apel·la tant a personalismes quan es prenen decisions des d’aquest vessant.

Parlant de les raons que s’han anat argumentant. Va negociar vosté directament amb Hisenda els pressupostos?

No. El que sol passar, almenys des que estic en el Govern, perquè abans he sigut la negociadora en les Corts Valencianes on els comptes havien d’eixir negociant amb Podem i he defensat els comptes amb ungles i dents.... Aquests tres anys, i entenc que també els quatre anteriors, es fan negociacions bilaterals amb la Conselleria d’Hisenda per explicar la proposta que s’ha enviat, per què es volen més recursos en una línia o quins són els projectes nous, per defensar-los i explicar quina és la motivació. Així ho he fet, perquè en Compromís em van dir que estàvem fent aquesta ronda i perquè ho feien els meus companys. Hisenda ha desmentit que jo condicionara o exigira res. Em sembla ridícul parlar d’això.

Tornant a les raons de la destitució. Aitana Mas pren la decisió pocs mesos després d’entrar en el càrrec. Creu que Mónica Oltra hi està darrere?

Continue pensant que no ho sé i no ho crec. Com que al principi no s’ha oferit cap explicació i les que han eixit han caigut com un castell de naips, i ara s’ofereixen explicacions que no porten nom propi...

Algunes sí. S’ha pronunciat l’ex-cap de gabinet d’Oltra [Va escriure en Twitter: Sempre m’ha resultat curiós que, quan algú és nomenat per a una responsabilitat, no pregunta el motiu i agraeix el nomenament. En canvi, quan és destituït, moltes vegades exigeix tota mena d’explicacions].

Sé que això ho ha escrit Miquel Real, no ho ha escrit Mónica Oltra. Així que no sé si representa l’opinió de Mónica Oltra. El que sé és que no és cert. A mi se’m van donar explicacions de per què volien que fora consellera: estàs fent un paper a Elx, tens un projecte de capital verda europea, volem que faces això per a cinc milions de valencians i valencianes. I quan ixes, no és cert que no s’hagen de donar explicacions. Ho fas per decisió de companys. Si som el partit del somriure, de construir màtria [el lema d’Iniciativa-Compromís, el partit d’Oltra, en el seu congrés], crec que cal treballar-ho amb els companys. I en segon lloc: quan la gent no entén la decisió ja estem cometent un error. I això no ho ha entés ningú. Estem cometent un error polític. Quan no saps com explicar-ho a la gent i la gent vol que li ho expliques és un error polític de primer ordre.

Ha parlat amb Oltra?

No. Crec que està centrada en un moment delicat, en un procés judicial molt difícil. I com que no ho sé, no ho crec, i ningú m’ha dit que ella hi estiga darrere... No sé si algú la vol reivindicar com a pròpia; si ningú vol fer-se càrrec de la decisió, dona compte que no era molt bona.

Com creu que va influir en Iniciativa i en Compromís la dimissió de Mónica Oltra?

En el vessant polític crec que ha sigut molt dura per a Iniciativa i per a Compromís. En el vessant personal, també. Hem caminat durant aquests 15 anys per un camí molt dur i que ha generat sinergies personals molt fortes. Perquè si no, aquest camí tan dur no es podria haver fet. El personal i l’humà també entren ací. Déiem que havíem de transitar pels afectes i ho hem fet. En el polític és un colp molt gran, clar que sí. Ningú discuteix, i això és inapel·lable, que Mónica Oltra ha sigut un valor polític impagable, immillorable de la política valenciana.

Ha dit “ha sigut”. Creu que ja no ho és?

És la manera d’expressar que ara ha hagut d’apartar-se de la política per una circumstància que ha de resoldre. Mónica sempre serà un animal polític.

Creu que el seu pronunciament públic sobre la conveniència que Mónica Oltra dimitira quan va ser imputada l’ha col·locada en el disparador?

Crec que Mónica va dimitir, amb la qual cosa va haver-hi elements que van portar a aquesta decisió i, per tant, no crec que la meua opinió es desviara molt del que va passar. Potser caldria preguntar a la gent que va dir el contrari si de veritat ho pensaven o era un exercici d’hipocresia. Perquè jo, des del polític i des de l’humà, crec que va ser una bona decisió. I ho creia dies abans d’esdevindre, ho vaig creure en el moment i ho continue creient ara. Per tant, he sigut completament honesta amb ella, amb mi i amb la situació política en què estava Compromís. Sincerament, el problema és que si la teua honestedat et porta a pensar diferent dels teus companys, has de callar el que penses? Això no és Compromís i això no es diu democràcia, es diu una altra cosa. És més de règims autoritaris, si algú pensa que exercir l’autoritat és ser autoritari, està equivocat.

Una altra de les raons és la polèmica de les renovables. Es parla de deslleialtat...

Estic ja quasi quatre anys com a consellera apel·lant a fer un salt a la transició energètica, que ha de ser justa, sense impactes territorials, afavorint la instal·lació de petites i mitjanes plantes. Durant aquests quatre anys no hi ha hagut una velocitat adequada i ho reconeix tothom en el Govern, fins al punt que s’han fet canvis en els decrets. Públicament he dit que cal fer-ho bé i fer-ho àgil i, a més, setmanes abans el mateix president ho posava de manifest. No he dit res que no haja dit abans, no he dit res que no siga veritat i hui mateix el president ha dit que hi haurà una cascada d’expedients avant. Sempre es diu que el temps dona a un la raó, no esperava jo que fora tan prompte.

En un any en què hi ha hagut uns quants canvis en el Govern valencià, com afecta això aconseguir una majoria d’esquerres?

Estem en una legislatura molt complicada. Una pandèmia, incertesa econòmica, guerra energètica, el canvi climàtic cada vegada més palpable... Davant això, hem sigut un Govern a l’altura de les circumstàncies. Però les circumstàncies de hui són per a estar bé a l’altura. Aquesta decisió no respon a uns criteris ni de gestió ni de política, no està a l’altura de les circumstàncies. La gent ho percep. No sé si es deuen preguntar: Què fa el meu Govern? Quan la gent es pregunta això, tenses un nou Botànic i la teua formació, que no està en un moment dolç.

Com veu el rumb de Compromís a sis mesos de les eleccions?

Hi havia dues maneres d’afrontar aquesta situació difícil per a Compromís: sent més autèntics, reforçar la fórmula d’èxit o mirar-nos el melic. La primera significava reforçar els lideratges plurals; quan un lideratge molt concentrat cau, no hi ha ningú que ocupe aquest espai, però els lideratges en plural, sí, els perfils diferenciats, sí. Fa la sensació d’obertura, d’ampliar i sumar, que era la fórmula d’èxit de Compromís. Les últimes decisions que estan prenent-se consisteixen a mirar-se el melic, que no són polítiques i ens allunyen de la política. El que veig està per ací; jo només puc seguir, insistir i deixar-me la pell per tornar a ser el primer.

Continuarà en primera línia?

No és seguir o no seguir. És que mai he deixat d’estar ni deixaré d’estar a entendre que la política forma part de la nostra manera de veure el món. Això té fórmules partidistes, institucionals, associatives, activisme… Té fórmules molt diverses, no ho sé. Enteneu-me, sincerament, fa dos dies que estava completament centrada en l’activitat de la conselleria i el meu cap estava en això. Encara tinc al cap l’agenda política de la conselleria, no m’ha donat temps a pensar en primàries ni en res semblant.

Ha tingut vosté alguna cosa a veure en la dimissió de la secretària autonòmica Paula Tuzón i del sotssecretari Alfons Puncel?

No. Hem perdut una secretària autonòmica excel·lent i immillorable, estic orgullosa del que hem fet en la conselleria i de les polítiques i els projectes que hem aconseguit posar damunt la taula. Paula Tuzón és una de les protagonistes indiscutibles de tot això, així que em fa mal moltíssim. També entenc que, quan un vol ser coherent i quan entén que la col·lectivitat està per damunt de les decisions partidistes, personalistes i injustes, si té decència, fa el que sent. Llavors la puc entendre, i Alfons Puncel igual.

Creu que hi haurà més dimissions aquests dies?

Crec que és un moment complicat. Jo sé el que els he dit que pense. El consell que he donat a tothom és que queden moltes coses per culminar i rematar aquesta legislatura; és veritat que per a garantir-ho ha de seguir l’equip. Si no segueix l’equip, a mi això sí que em faria mal moltíssim, que se n’anaren per la borda alguns projectes.

Amb la seua successora, Isaura Navarro, ha parlat?

No, no hi he parlat.

Per què no va estar en l’intercanvi de carteres?

Perquè vull ser honesta. Amb ella, amb mi i amb tots. Crec que hauria sigut una situació incòmoda per a ella, per a mi i per a tots. A més, el cessament que s’ha produït és inèdit en el Govern del Botànic i les justificacions, més inèdites encara, perquè són invisibles. Crec que la gent els exercicis d’hipocresia en política la saturen una mica, li regloten.

Què aconsellaria a la seua successora?

Que escolte l’equip, que puga parlar amb ells sobre els temes que hi ha damunt la taula. Dels que hem culminat, dels que estan a les portes de culminar-se i dels que havíem començat i, per tant, cal caminar-los. Que confie que l’equip va i ha anat en la bona direcció. I, per tant, que puga liderar aquesta conselleria i alterar el mínim les polítiques que s’hi feien, que crec que, sens dubte, estaven a l’altura de les circumstàncies. Si les polítiques i la gestió estaven a l’altura de les circumstàncies, ella el que ha de fer és capitanejar.