La neboda de l’espia Paesa que llavava fons de Zaplana ix indemne del cas Erial: desconeixia que eren “comissions”

Blanquejar o “gestionar patrimonis”? La interlocutòria de la titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València que processa l’exministre Eduardo Zaplana descriu Beatriz García Paesa i Fernando Belhot, encarregats de llavar el capital de Zaplana en paradisos fiscals, com a “gestors” que “professionalment es dedicaven a gestionar patrimonis”. Així doncs, l’advocat uruguaià i la neboda de l’espia Francisco Paesa “desconeixien” que el botí de 15 milions de l’expresident de la Generalitat Valenciana i la seua presumpta banda corrupta tenia l’origen en “comissions delictives”.

La jutgessa instructora indica que la relació amb els bugaders “es basava en la confiança”. Una confiança truncada quan tots dos professionals van cantar la Traviata davant el fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, i la magistrada Isabel Rodríguez Guerola.

Beatriz García Paesa –advocada de 53 anys establida a Luxemburg, amb un màster en Tècniques Financeres Internacionals per l’ESSEC Business School de París i imputada per l’Audiència Nacional en el cas Defex– va iniciar la seua relació amb la trama del cas Erial a través de l’empresari Vicente Cotino, també processat en la causa. La neboda de Paesa, el personatge de la qual interpretava l’actriu Alba Galocha en la pel·lícula El hombre de las mil caras sobre les aventures del seu oncle en el cas Roldán, va explicar que en el seu negoci les relacions amb els clients “es basen en la confiança” i en una “simple telefonada”. “I això és el que es paga”, va postil·lar en la seua declaració.

La dona va rebre en el seu despatx de Luxemburg 600.000 euros en efectiu de la mà del director general de la Policia Nacional llavors, el difunt Juan Cotino. “A Luxemburg no es preocupen de l’origen dels diners, perquè parteixen que si ha eixit d’un país, deu haver sigut de manera legal”, va al·legar davant el fiscal anticorrupció i la instructora.

En la primera fase del presumpte saqueig del cas Erial, García Paesa va ser l’encarregada de “gestionar” el patrimoni de Zaplana, amb l’ajuda de l’advocat Federico Cannizzaro di Balmontino, condemnat per la justícia italiana a quatre anys i mig de presó per una trama que va evadir 11 milions d’euros de la companyia naviliera Rbd Armatori, i del cònsol honorari de l’Uruguai a Luxemburg, Alexis Kamarowsky. Una de les societats pantalla que usava a Luxemburg es va creuar en el camí de les perquisicions del ‘superjutge’ francés Renaud van Ruymbeke sobre un altre cas de corrupció en l’Hexàgon.

L’empresa Imision Internacional va rebre 11,2 milions d’euros des de comptes a Espanya i Suïssa entre els anys 2005 i 2009 en presumptes comissions per l’adjudicació de la privatització de les ITV i del Pla Eòlic. El 2006, l’empresari Vicente Cotino li va telefonar per comunicar-li que les accions de les empreses luxemburgueses passaven a les mans de Joaquín Barceló Pachano, amic íntim i “principal testaferro” de Zaplana segons la jutgessa, i de Juan Francisco García Gómez, l’excap de gabinet del polític del PP, els quals va conéixer en un dinar en el restaurant La Dorada de Madrid.

Tres anys després va aparéixer en escena l’advocat uruguaià Fernando Washington Belhot Fierro, per encarregar-se de l’“optimització fiscal” dels fons provinents de mossegades. El lletrat no sols va posar amb la seua declaració l’expresident de la Generalitat Valenciana a les potes dels cavalls, sinó que va transferir al Jutjat d’Instrucció número 8 de València els 6,7 milions d’euros amagats en comptes suïssos, una capital que “era d’Eduardo Zaplana”.

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va captar les reunions entre Zapador (nom en clau de Zaplana per als investigadors) i Sol a l’hotel Wellington de Madrid i també va intervindre les críptiques converses telefòniques que mantenien.

Belhot, que també apareix en el cas Lezo o en els papers de Panamà, estava esguitat pel cas Odebrecht de corrupció massiva en diversos països llatinoamericans. Igual que Beatriz García Paesa, va optar amb circumspecció per declarar davant la jutgessa i el fiscal anticorrupció. L’home, pel que sembla, no va veure gens rar que el seu client fora “extremadament cautelós” i no li enviara mai ni un WhatsApp ni un correu electrònic. “Només ordres de manera verbal per ocultar així el client”, destaca la interlocutòria.

Això sí, Belhot va aprofitar els contactes de Zaplana per a oferir els seus serveis al bo i millor de l’empresariat espanyol. L’expolític del Partit Popular va presentar al seu blanquejador “presidents d’empreses de primer nivell” que cotitzen en l’Ibex 35 i “polítics d’altíssim nivell”, en actiu i retirats. “Vaig conéixer fins i tot polítics de l’exterior, de països llatinoamericans, perquè ell [Zaplana] pertanyia també a la fundació FAES, creada pel senyor Aznar, on hi havia contactes amb presidents i polítics de Llatinoamèrica”, va assegurar l’advocat uruguaià.

El professional de l’optimització fiscal, segons l’argot a l’ús, va confirmar que “donava puntualment notícies a Eduardo Zaplana” sobre el botí que movia per paradisos fiscals com Panamà i que l’exministre del PP “no havia volgut aparéixer com a titular d’aquests actius financers, perquè havia sigut una persona amb activitat pública molt important”, tal com recorda la magistrada en la interlocutòria.

La neboda de Paesa va assegurar en una entrevista en el mitjà luxemburgués Paperjam que “els drets de la defensa no existeixen” a Espanya després de passar 85 dies a la presó preventiva pel cas Defex. El seu despatx d’advocats, fundat el 2001 i situat en el número 5 del Boulevard Royal del Gran Ducat, continua oferint els seus serveis. En el cas Erial s’ha lliurat.