No poder entrar a una discoteca o ser identificat i registrat per ser negre, el cansament davant situacions de racisme quotidià

María és professora de Formació Professional, viu a Burjassot i té en acolliment des de fa un any un jove negre de 18 anys a qui, malgrat no estar adoptat per qüestions burocràtiques, considera que és el seu fill amb caràcter general. El seu fill va arribar a Espanya des d’Àfrica quan tenia 15 anys i viu amb ells en acolliment des d’octubre del passat any. “Era un menor no acompanyat a qui feia classe i vam decidir acollir-lo, perquè en poc de temps complia els 18 anys (al març) i havia d’abandonar el centre de menors en què residia”, explica.

En aquest temps, María ha conegut de primera mà situacions de racisme quotidià que són “molt doloroses”. L’última, la gota que va fer vessar el got i que la va empényer a denunciar-lo en xarxes socials, el cap de setmana passat, quan no van deixar entrar a una discoteca de la localitat de Museros el seu fill i un amic, de 19 anys d’edat i també de raça negra. Els van impedir l’accés a la sala amb l’excusa que no tenien 21 anys: “Efectivament, en té 18, edat legal per a accedir a una discoteca. I és negre. I com que el tema de l’edat no cola, deu ser que són uns racistes”.

María assegura que va ser al seu fill i a l’amic d’aquest “als únics a qui se’ls va demanar que s’identificaren”. “No és la primera vegada que passa això, però sí la primera que no els permeten entrar”, apunta la mare d’acolliment, que reconeix que va decidir fer pública la seua denúncia després de meditar-ho i després de patir situacions constants en què es produeix un tracte discriminatori cap al jove pel color de la pell. La família ha posat el cas en mans d’un advocat, encara que, tal com reconeix María, en el cas d’emprendre accions judicials hauria de ser el jove, perquè és major d’edat, “i ell no confia que puga traure res de positiu”.

El que de cap manera es creuen és que no els deixaren entrar a la sala de festes per ser menor de 21 anys: “Tinc dos nebots de 17 i 19 anys i mai els ha passat i la meua filla, amb 16, va anar el passat cap de setmana per primera vegada a una discoteca, amb una autorització signada pels pares, i va entrar-hi sense que li posaren cap impediment. La diferència? Ells tres són blancs”.

La discoteca es defensa

Des de la sala de festes, la discoteca Xandala de Museros, es defensen de les acusacions i asseguren que hi entra gent “de tota mena”, sense tindre en compte la raça o la condició sexual, “tenim milers de fotos que ho demostren”: “Fins i tot tenim en plantilla treballadors d’ètnia gitana o de raça negra, o empleats gais i lesbianes”. No obstant això, reconeixen que, a pesar que l’esdeveniment en qüestió era una festa puntual que es va anunciar per a majors de 21 anys, la raó per la qual no es va permetre entrar a aquests joves al recinte podia haver sigut una altra.

“És molt possible que no vinguera amb la indumentària adequada o que no estigueren en les condicions adequades”, afirma la portaveu de Xandala en declaracions a elDiario.es, i apunta que entre 500 i 1.000 persones que poden accedir a la discoteca, “caldria veure-ho cas per cas”. “És possible que la persona que estava a la porta li donara aquesta raó, però que la raó fora una altra, ja que hi ha molts factors per a descartar a algú”, indica, i sentencia després: “Per racisme, puc assegurar que no va ser”.

Situacions diàries de discriminació

Maria lamenta que el seu fill d’acolliment s’enfronta de manera habitual a situacions de discriminació, “sense anar més lluny, tornant a casa de matinada en el metro, dos policies els van identificar i el van registrar i ell, fart, els va preguntar que si era perquè és negre, cosa a què li van respondre que sí”. “I no és una situació excepcional, està acostumat que li demanen que s’identifique, el registren o el vigilen quan entra a una botiga, i és una situació que és provocada, perquè és negre”, relata.

“És molt dolorós veure com pateix aquesta mena de situacions discriminatòries, i més coneixent-lo, que és un bon xic, un jove normal, que estudia segon curs d’un grau de Formació Professional de Manteniment Electromecànic”, explica Maria, que relata que es va quedar “molt fotut” després del que va viure el cap de setmana passat: “Nosaltres li diem que no discutisca, però és molt difícil aguantar sempre quan et passa de manera habitual. Estem cansats, farts que li passe això”.

“Nosaltres pensem que vivim en una societat acollidora, però quan t’enfrontes a la realitat, t’adones que no és així”, es lamenta.