El número dos d’Alfonso Rus, acusat d’estafa per hipotecar parcel·les ja venudes, s’escuda en els tècnics: “No soc jurista”

“No soc jurista ni economista”. Així s’ha escudat Juan José Medina, exalcalde del PP de Montcada i mà dreta d’Alfonso Rus en la Diputació de València, en el judici en què està acusat pels presumptes delictes d’estafa i prevaricació per la hipoteca de sis parcel·les que havien sigut prèviament venudes per part d’una empresa pública municipal. Medina està pendent de la sentència pel judici de la peça J del cas Taula en què la Fiscalia Anticorrupció sol·licita per a ell una pena de cinc anys de presó. En l’últim judici en què l’exalcalde popular s’ha assegut en el banc dels acusats, el ministeri fiscal li demana quatre anys i mig de presó.

Amb Medina, també han sigut jutjats el gerent de la mercantil Promoción Económica de Montcada SA (Pemsa), José Ignacio Orero Lillo, i l’exregidor d’Hisenda Miguel Gallego, propietari de la firma de comunicació a què l’expresident Francisco Camps va encomanar la seua llavada d’imatge pública. El ministeri públic considera que els tres acusats són autors dels presumptes delicte d’estafa i prevaricació per haver oferit com a garantia en un préstec hipotecari amb Bankia, signat el 3 de desembre de 2013 per un valor d’1,8 milions d’euros, sis parcel·les venudes entre el 2010 i el 2012 a empresaris mitjançant contractes privats.

Medina ha al·legat davant els magistrats de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València que els tècnics municipals, especialment la secretària i la interventora, no van posar cap objecció a la hipoteca. “No solament coneixia jo les vendes, sinó els serveis jurídics de l’ajuntament”, ha declarat l’exprimer edil, que també ha assegurat que Bankia era “sabedora de tot”.

Medina ha dit que en “cap moment” va veure incompatibilitat entre la hipoteca i la venda prèvia de les sis parcel·les, destinades a crear un polígon industrial. “Els meus coneixements jurídics no arribaven per a saber si hi havia incompatibilitat”, ha afegit. L’exalcalde popular de Montcada també ha assenyalat que la mercantil pública “tenia molts fronts” oberts, especialment la situació delicada del Centre Especial d’Ocupació, dependent de Pemsa, que no pagava els “sous als discapacitats”. L’empresa municipal està actualment en concurs de creditors.

L’acusat també ha declarat que l’expedient estava a la disposició de l’oposició, encara que l’actual alcaldessa del PSPV-PSOE, Amparo Orts, que ha comparegut com a testimoni, ha assegurat que el grup municipal socialista va presentar fins i tot “una denúncia per drets fonamentals” pel fet de no haver obtingut la informació sobre la situació de les sis parcel·les.

La versió de l’acusat és diametralment oposada: “El Partit Socialista tenia la informació, una altra cosa és que políticament no els interessara”. La nova corporació municipal, sorgida de les eleccions del 2015 que van desbancar el PP, es va querellar contra Medina després d’haver auditat la mercantil pública a conseqüència de les queixes formulades per un dels empresaris que va comprar una de les parcel·les.

Uns quants dels perjudicats han coincidit a afirmar que van confiar en l’operació de compravenda perquè la firma Pemsa era propietat de l’Ajuntament de Montcada. “Vaig complir meu deure, els altres no van complir gens, l’única cosa que em preocupa és recollir els meus diners”, ha declarat l’empresari J. M. A., que va abonar 750.000 euros. Cap dels afectats, segons han declarat, era sabedor que les parcel·les en van hipotecar després del contracte de compravenda. F. G. B. ha assegurat que es va assabentar que la parcel·la que havia adquirit s’havia hipotecat quan va ser citat a declarar davant el jutge instructor.

Una operació “refinada”

José Ignacio Orero, gerent de l’empresa municipal, ha explicat que els contractes de compravenda estipulaven tres fases de pagament: un compromís de pagament inicial, un segon abonament quan s’urbanitzara la parcel·la i l’últim en elevar a escriptura pública. Orero ha declarat que el projecte era “un tema positiu”, fins i tot de “guant blanc”. “Bankia era sabedora perfectament d’aquestes operacions privades”, ha assenyalat en referència a l’entitat en què es van hipotecar les parcel·les.

L’acusat ha assegurat que sense el concurs de creditors “no hauria passat absolutament res” i ha insistit que “en cap moment s’ha intentat ocultar res a ningú”. El tercer acusat, el regidor d’Hisenda llavors Miguel Gallego, ha declarat que es “dedicava especialment” al Centre Especial d’Ocupació i que no tenia accés als comptes de Pemsa. També ha al·legat que els informes de la secretària i de la interventora eren favorables a l’operació.

El president del tribunal, el magistrat Pedro Castellano, l’ha sorprés la poca implicació en la firma pública que ha descrit l’exedil i li ha preguntat qui prenia les decisions. Gallego ha assegurat que el gerent, assegut al seu costat en el banc dels acusats, tenia “totes les atribucions” i donava compte “del dia a dia” al consell d’administració. El tribunal ha suspés la sessió del judici oral fins a dimecres que ve, en què les parts exposaran les seues conclusions.