Patronal, sindicats i juristes reclamen al PP i el PSOE que donen suport al dret civil valencià en la reforma constitucional: “Una societat democràtica ha de donar resposta”

Patronal, sindicats i juristes reclamen als diputats en el Congrés que donen suport a la recuperació del dret civil valencià en la reforma constitucional exprés que s’obrirà en les pròximes setmanes. Pocs dies abans que es registre la proposta de modificació de la Constitució pactada entre el PP i el PSOE, que implica suprimir el terme “disminuït” de l’article 49, els agents socials valencians insisteixen en la necessitat d’aprofitar aquesta via per a blindar les competències ja recollides en l’Estatut d’Autonomia. Els agents socials han convocat una protesta diumenge en la plaça dels Furs de València per a redoblar la pressió amb vista a la votació.

Els representants de la societat civil insisteixen en la necessitat que els parlamentaris aproven l’esmena que presentarà Compromís, que va ser redactada per l’associació Juristes Valencians i recull una demanda a què van donar suport en les Corts tots els partits, llevat de Vox. Els valencianistes presentaran el text a partir del pròxim dimarts, quan el PP i el PSOE registren la proposta de reforma de la Constitució i s’òbriga el període d’esmenes. La proposta de reforma constitucional per a blindar la competència valenciana, que recull l’Estatut d’Autonomia, però que a efectes pràctics va derogar el Tribunal Constitucional amb tres sentències contra tres lleis, està paralitzada des del 2020. Fa quatre anys que el parlament valencià va presentar la proposta i mai ha arribat a debatre’s, malgrat els compromisos assumits pels partits. Per al president de Juristes Valencians, impulsors del projecte, la situació és una anomalia: “Una societat democràtica ha de donar resposta”.

Els secretaris generals de Comissions Obreres (CCOO PV) i UGT País Valencià, Ana García i Ismael Sáez, la presidenta de la CEV València, Eva Blasco, el degà de l’ICAV, José Soriano, i el president de Juristes Valencians, José Ramon Chirivella, han comparegut dijous en una roda de premsa conjunta, en què han volgut ratificar la unitat quant a una qüestió que implica guanyar o perdre autonomia. “Denunciem que hi ha una proposta de reforma constitucional abans de la pandèmia que encara no s’ha atés”. “Ara que es parla de lleialtat institucional, on està la lleialtat amb els valencians si fa quatre anys que vam aprovar aquesta reforma?”, ha insistit Chirivella, secundat per la resta dels agents.

Segons el parer dels compareixents, si no s’aprovara la reforma plantejada, estarien retallant-se de facto competències estatutàries. “Està en joc l’autogovern”, ha insistit el degà del Col·legi d’Advocats. La justificació de Juristes per a presentar el text detalla que la reforma de l’Estatut aprovada per les Corts i les Corts Generals l’any 2006 va fer possible la recuperació del dret civil foral com un dels eixos de l’autogovern valencià. “La reforma de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006 va fer possible, després de 300 anys de reivindicació, que les Corts tornaren a dictar lleis civils, com fan també per motius històrics sis comunitats autònomes més”, han assenyalat els presents, i consideren una “discriminació” que no es permeta a la Comunitat Valenciana legislar com altres nacionalitats històriques.

L’esmena que presentarà Compromís-Sumar, redactada per la plataforma jurídica, diu això: “La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida en els seus propis estatuts conforme a l’article 149.1.8a de la Constitució, s’estendrà a la recuperació i l’actualització del seu dret privat històric d’acord amb els valors i els principis constitucionals”.

Per a què serveix el dret civil?

A més de ser una competència recollida en l’Estatut d’Autonomia a través de la seua reforma el 2006 i que altres nacionalitats històriques com Catalunya, el País Basc, Navarra, Aragó i Galícia sí que desenvolupen, la capacitat legislativa té impacte en la vida dels ciutadans. “És important tindre normes que regulen el conflicte, que ens puguen emparar i eviten un perjudici posterior”, apuntava la representant de CCOO.

Les lleis derogades pel Tribunal Constitucional entre el 2016 i el 2018 van ser les lleis de règim econòmic matrimonial valencià (aprovada el 2007), de relacions familiars dels fills i les filles els progenitors dels quals no conviuen (2011) i d’unions de fet (2012). El dret civil valencià inclou, quant a dret de família, la separació de béns per defecte com a règim econòmic matrimonial –ara ho és de guanys–; d’altra banda, la llei de custòdia compartida estableix la preferència per aquest sistema en cas de separació, sempre que no es done perjudici per al menor i que hi haja acord entre els progenitors; la llei de parelles de fet, que dona a aquestes unions avantatges similars a les matrimonials, com la possibilitat de l’ús del domicili familiar o d’una pensió si una de les parts de la parella mor, i la llei de contractes agraris, que regula les transaccions de productes del camp i l’arrendament de terres. Pel que fa a les successions, si s’aprovara la proposta, es recuperaria la Llei valenciana de successions de l’any 2009, que dona més marge a les herències, llibertat per no atorgar la “llegítima” de l’herència i la possibilitat de desheretar en casos de maltractament psicològic, a més de permetre redactar un testament “per apoderat”. Aquestes dues últimes són especialment rellevants per a l’empresariat valencià i el sector agrícola.

Però, especialment, els agents socials i els juristes insisteixen que es tracta d’una qüestió de no-discriminació a la Comunitat Valenciana, que va tindre en els seus orígens històrics el règim de furs i és un dels seus “senyals d’identitat”, i el contrari implicaria una discriminació respecte d’altres nacionalitats històriques a l’Estat espanyol. Aprovar la reforma constitucional implicaria tornar a les Corts Valencianes la capacitat legislativa en matèria civil i acostar els drets als ciutadans.