Pedreguer rescata de l'oblit al presoner 6.279 de Mauthausen

El divendres 28 de gener de 2022 el veí de Pedreguer José Carrió Marzal, el presoner 6.279 del camp de concentració nazi de Mauthausen, va eixir de l'anonimat i va passar a ser recordat més de 80 anys després.

José Carrió Marzal va lluitar amb la 10 brigada mixta durant la Guerra Civil espanyola i amb la victòria de l'exèrcit franquista va haver d'exiliar-se a França passant per Portbou. Allí tampoc va trobar descans, es va trobar amb camps de concentració i les Companyies de Treballadors Estrangers. També va participar en la Segona Guerra Mundial, on va ser capturat i empresonat, passant per dues frontstalags i posteriorment va ser traslladat al camp d'extermini de Mauthausen i va ser assassinat a Gusen.

Aquesta història havia sigut silenciada durant prop de 80 anys, fins a la celebració del Dia Mundial de l'Holocaust de 2022. Emmarcat en aquesta celebració, l'Ajuntament de Pedreguer en comunió amb els familiars de José Carrió Marzal, va decidir retre-li homenatge i rescatar la seua memòria perquè no caiga mai més en l'oblit.

L'homenatge va tindre lloc a la Casa de la Cultura de Pedreguer, on es va col·locar, per a tindre la major visibilitat possible, el Tauler de la Memòria corresponent al projecte autonòmic Construint Memòria, que la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, i la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, van entregar el novembre passat a l'Ajuntament de Pedreguer.

A continuació es va donar pas a una conferència centrada en l'infern dels camps d'extermini d'Àustria, per on va passar Marzal, a càrrec d'Adrián Mínguez, delegat de l'Amical de Mauthausen al País Valencià i historiador que va formar part del comité científic de Mauthausen.

“Mai ens resignem”

A més, l'Ajuntament de Pedreguer també va instal·lar una placa commemorativa en la façana de la casa on va nàixer el represaliat, que se situa en el número 1 del carrer Estret.

Els familiars van afirmar que mai es van resignar. A poc a poc van anar recopilant informació per a poder reconstruir la seua vida i el seu viatge a l'infern nazi. Així mateix van reafirmar amb força que “aquest terrible holocaust no ha de caure en l'oblit i hem de tractar de lluitar en pau i tolerància per a construir un futur més just i més lliure”.