La “penúria econòmica” de Carlos Fabra: declarava que tenia 439 euros, però manejava 26 milions en els seus comptes bancaris i conduïa un Jaguar

L’expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra declarava que tenia 439 euros en 17 comptes de huit entitats bancàries. Després d’embargar-li una finca i un immoble, encara li quedava per pagar un milió d’euros a Hisenda per les responsabilitats pecuniàries a què va ser condemnat en sentència ferma. En realitat, segons han detectat les perquisicions de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, l’expolític del Partit Popular va rebre 2,6 milions d’euros en comptes a nom seu i va mantindre una “intensa activitat bancària organitzada per ell” amb abonaments superiors a 26 milions d’euros, segons revela el jutge instructor de la causa en una interlocutòria a què ha tingut accés elDiario.es. 

El magistrat Jacobo Pin analitza les interminables maquinacions que va orquestrar l’expresident de la Diputació de Castelló per desprendre’s del seu patrimoni amb l’objectiu de no afrontar el deute, a través de complexes operacions amb empreses pantalla, familiars directes i testaferros. “Aquesta situació de penúria econòmica aparent no és conforme amb el fet aparençat d’haver-se després de patrimoni a canvi de crèdits futurs fins i tot no cobrats, no reclamats i de retorn difícil, a persones físiques i jurídiques del seu cercle pròxim”, diu la interlocutòria del jutge.  

El fiscal anticorrupció considera que els fons tenen “origen il·lícit” i que es van vehicular a través de “complexes operatives d’ingrés mancat de justificació” amb l’única intenció d’evitar els controls interns de les entitats bancàries en matèria de blanqueig de capitals. “Els ingressos”, destaca Anticorrupció, “es feien en bitllets d’alta denominació, especialment de 500 euros”. 

Un informe del ministeri fiscal incorporat al sumari calcula que l’expresident de la Diputació de Castelló va ingressar una mitjana de 19.000 euros mensuals en efectiu entre el 2008 i el 2012. El 2009 els seus ingressos mensuals en efectiu es van disparar fins a 60.000 euros. Un any després va dimitir de president de la Diputació de Castelló després de 16 anys en el càrrec. Els ingressos es feien habitualment amb bitllets de 500 euros.

Malgrat la “penúria econòmica aparent”, segons l’expressió del jutge, de Fabra per no pagar a Hisenda, l’expresident de la Diputació de Castelló conduïa habitualment un Jaguar model S-TYPE, un vehicle d’alta gamma que pretesament havia transmés per justificar un préstec que va rebre d’una constructora. La mercantil Sipcas SL, administrada pel fill de Fabra, era una “mera societat pantalla mancada d’activitat real” que va ingressar 232.897 euros de Becsa SA, la constructora de la família Batalla, per a pretesos treballs en països estrangers, “aparençant fictíciament” la família que tenia els contractes necessaris. 

Davant l’Agència Tributària van declarar que part d’aquest préstec es va tornar amb la transmissió de set vehicles valorats en 79.000 euros en forma de dació en pagament de deutes. Sis d’aquests vehicles es van transmetre a tercers. Però la interlocutòria del jutge considera la transmissió “parcialment fal·laç” pel fet d’haver detectat els investigadors que Carlos Fabra va continuar usant el Jaguar model S-TYPE fins a sis anys després de la pretesa dació en pagament. 

A més de les inconsistències tan cridaneres en la justificació dels pretesos préstecs, la Fiscalia Anticorrupció considera que els empresaris que van donar els fons milionaris a Fabra ho van fer “en consideració a la seua influència política”. “No s’ha produït cap explicació raonable sobre la procedència d’aquests diners”, conclou l’informe del ministeri públic. 

L’intent de “despatrimonialització” de l’exdirigent del PP li pot costar molt car. El jutge Jacobo Pin, un autèntic malson per a Fabra, ha liquidat la instrucció, que aporta ingents indicis i documentació sobre les maniobres per a desprendre’s del seu elevat patrimoni, i deixa Fabra i uns quants membres de la seua família, així com rellevants empresaris castellonencs, a la vora d’un judici amb jurat pels presumptes delictes de suborn i blanqueig, entre altres. Tot per intentar eludir el pagament d’un milió d’euros a Hisenda.