Per què la Comunitat Valenciana ha recuperat la gestió dels departaments sanitaris privatitzats pel PP

Les mobilitzacions fetes pels metges de la sanitat pública madrilenya davant la falta de mitjans, en aquest cas en els centres d’urgències extrahospitalàries, ha tornat a posar damunt la taula el debat sobre el model sanitari i la conveniència d’apostar per un sistema públic fort o per un model que es va experimentar a la Comunitat Valenciana per primera vegada, amb la privatització d’un departament de salut com el d’Alzira per part de l’expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana (PP).

Aquest model de gestió indirecta es va estendre a altres àrees sanitàries valencianes (Torrevella, Dénia. Manises i Elx) i algun altre territori com Madrid, Múrcia o Galícia, encara que la seua implementació no ha sigut ni molt menys majoritària, sinó més aïna excepcional.

La recuperació de serveis públics essencials privatitzats durant els 20 anys del PP al capdavant de la Generalitat Valenciana forma part dels compromisos adquirits el 2015 en el denominat Pacte del Botànic, l’acord de Govern que va propiciar el canvi a un executiu d’esquerres format pel PSPV, Compromís i Unides Podem, presidit pel socialista Ximo Puig.

L’hospital de Torrevella i tot el seu departament de salut va tornar a la gestió pública directa de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública el 16 d’octubre passat, una vegada finalitzat el contracte de 15 anys adjudicat en l’època del PP a l’empresa Ribera Salud.

Aquesta és la segona àrea sanitària gestionada per l’empresa esmentada que recupera el Govern valencià, després de fer el mateix amb la de l’hospital d’Alzira l’abril del 2018, el primer que es va privatitzar.

El desembre de l’any passat, el Govern valencià va recuperar també la gestió pública de les ressonàncies magnètiques també privatitzades per Zaplana, que van causar sobrecostos de fins a 160 milions per a les arques públiques.

El següent gran departament que es recuperarà per a la gestió pública serà el de Dénia, la concessió del qual acaba a mitjan any 2024.

Tot aquest procés de recuperació de la gestió pública de la sanitat no és un capritx, sinó que ve avalada per nombrosos informes tècnics. En concret, l’“informe de la Sotsdirecció General de Recursos Econòmics de la Conselleria de Sanitat pel que fa a la gestió del departament en règim de concessió de Torrevella i la decisió de la no pròrroga” remés a la justícia per justificar la recuperació pública de les concessions desmunta tot el sistema concessional implantat pel PP.

En concret, segons l’informe, “hi ha una sèrie de limitacions i deficiències contractuals que impedeixen la continuació del servei en el model en règim concessional actual”, de les quals es destaquen: deficiències estructurals dels contractes vigents amb les concessions; dificultat de l’Administració per a implementar mecanismes de control i regulació; impossibilitat de modificar el preu del contracte; i ligitiositat elevada entre les parts.

Segons aquest document, “s’han contret obligacions no previstes en el contracte i ha calgut recórrer a expedients d’enriquiment injust (EEI) per a la compensació a les concessionàries”. En concret, “per a la Ribera exercicis 2008-2015, Dénia 2008-2013 i Torrevella 2006-2012, únics de què s’ha practicat liquidacions, s’han fet quatre expedients d’enriquiment injust per import total de 118 milions d’euros”.

D’altra banda, el Govern del Pacte del Botànic dedicarà l’any que ve 520,5 milions d’euros a inversions sanitàries, un 55% procedents de la Unió Europea (290 milions), la xifra més alta de la història, un 19,5% superior a la d’enguany i més del doble dels 202 milions pressupostats en inversions per al 2021. Si es compara amb l’última etapa del PP al capdavant del Govern valencià, multiplica per set els 67,6 milions pressupostats en inversions per al 2015 i per 16 els 32,4 milions assignats per a l’any 2013.

A més, des de l’any 2015 la Conselleria de Sanitat ha recuperat l’atenció sanitària universal per posar fi a la segregació que van imposar els governs de la dreta a l’assistència normalitzada, una mesura que ha beneficiat 168.000 persones.

També s’han eliminat els copagaments de medicaments i pròtesis a 1,34 milions de persones en situació de vulnerabilitat que ja no han de pagar pels medicaments i s’ha modificat la Llei de salut de la Comunitat Valenciana per prioritzar la gestió pública directa, la universalitat de l’assistència sanitària, la garantia d’equitat i no-discriminació, i l’enfortiment del sistema públic. Finalment, els 6.000 contractes de reforç amb motiu de la pandèmia s’han convertit en places estructurals, cosa que implica un augment de la plantilla del 12%.

Llistes d’espera

Segons les últimes dades de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, el temps d’espera per a sotmetre’s a una intervenció quirúrgica als hospitals de la Comunitat Valenciana el mes d’octubre se situa en 98 dies, és a dir, deu dies menys que el setembre i 9 dies menys que l’octubre de l’any passat.

Per departaments de salut, els que destaquen amb descensos de més de 20 dies en el temps d’espera respecte d’octubre de l’any anterior són, per aquest ordre: Alcoi, amb 69 dies menys; Elda, amb 46; Alacant-Sant Joan, amb 34; Sagunt, amb 26 dies de descens, i la Plana, amb 24 dies menys.

L’activitat quirúrgica duta a terme per reduir les llistes d’espera als hospitals públics, en jornada vespertina, a través d’autoconcert, ha experimentat un increment del 25,22%. D’aquesta manera, s’han fet 3.530 intervencions davant de les 2.819 fetes el mateix mes de l’any anterior.

Aquesta activitat suposa el doble que la duta a terme el mes de setembre del 2022, amb 1.839 intervencions. Així mateix, si es compara l’activitat d’autoconcert en el període de gener a octubre d’enguany amb el mateix període de l’any anterior, l’increment se situa en un 53,28%, amb un total de 24.844 persones intervingudes davant de les 16.208 persones operades entre gener i octubre del 2021, és a dir, 8.636 persones més.

En aquest període, l’activitat d’autoconcert ha suposat una inversió de 20 milions d’euros, tant per a proves diagnòstiques com per a la llista d’espera quirúrgica.